Els juristes defensen el sistema penitenciari per sobre de fracassos com el 'cas Pardo'

Els permisos penitenciaris que permeten als violadors –i a la resta de presos– sortir episòdicament de la presó els concedeixen els jutges de vigilància. La decisió de retenir-los sense excepcions entre els murs d’una presó o, al contrario, confiar que surtin uns dies a l’exterior, la prenen aquests magistrats a partir dels informes que realitzen els especialistes i de la resposta dels reus als tractaments de rehabilitació. La Conselleria de Justícia segueix el programa Control de l’Agressió Sexual (SAC) que s’utilitza arreu del món i que intenta conjugar la reinserció dels reus minimitzant l’amenaça que poden suposar per a la societat que els rep.

Aquest instrument, com els que puguin utilitzar altres administracions de justícia autonòmiques, «intenta predir el risc de trencament de condemna que pot comportar la concessió d’aquest permís», explica l’advocat Emilio Zegrí. «És important tenir en compte –remarca– que els equips d’experts no es basen en sensacions i informació arbitrària o subjectiva per realitzar els seus informes, sinó que utilitzen una taula de variables de risc».

Des del 2010, al Codi Penal es va incorporar també la llibertat vigilada, que s’aplica des del 2015. Aquesta suposa que, als agressors sexuals, a més de sentenciar-los a condemnes de presó, també se’ls poden imposar seguiments i controls una vegada que ja han complert íntegrament la pena de presó. Hi ha, per tant, eines que miren de compatibilitzar rehabilitació del pres i seguretat de víctimes potencials de delinqüents que podrien reincidir quan el sistema penitenciari els deixi tornar al carrer, explica la lletrada Laura Bueno.

Reinserció o tancament

Notícies relacionades

L'Audiència de Barcelona va donar permís al violador perquè havia "avançat en empatia"

El violador reincident, al ser detingut: "Perdona'm, mare"

L’advocat José Ángel González Franco planteja el debat que ha suscitat la reincidència de Tomás Pardo, l’home que mentre gaudia d’un permís penitenciari va violar una veïna d’Igualada de 52 anys, a partir de la següent pregunta: «¿És preferible cancel·lar la reinserció dels agressors sexuals, per evitar fracassos com els d’aquest cas, o perseverar en un model que ha aconseguit la rehabilitació de la majoria d’aquests delinqüents?», interroga.

La lletrada María Pascual considera que la taxa de reincidència dels violadors (5,8%), malgrat que sempre serà excessiva, està dins dels límits acceptables. «El cas de Pardo hauria de servir per millorar la tasca de la rehabilitació, no per retrocedir i ampliar els càstigs», avisa. És una oportunitat per detectar quins aspectes «han fallat» i portar a terme les «modificacions necessàries». En cap cas, sosté, s’hauria de cometre l’error de canviar les lleis arran d’episodis «excepcionals». La premissa per a ella està clara: «Els agressors poden rehabilitar-se si reben el tractament adequat». Malgrat que les condemnes d’aquests delinqüents no els hagin considerat «malalts», tots ells haurien de ser tractats com a tals durant l’estada a la presó.