L'Audiència de Barcelona va donar permís al violador perquè havia "avançat en empatia"

El jutge de vigilància penitenciària número 2 de Catalunya, amb seu a Barcelona, fins i tot amb l’informe favorable de la junta de tractament de la presó de Ponent (Lleida), va denegar fins a 13 vegades la concessió de permisos a Tomás Pardo, el presumpte violador que dissabte va raptar, va violar i va intentar matar una dona d’Igualada. L’Audiència de Barcelona en va revocar una  i li va concedir el primer permís de tres dies, que va disfrutar al juliol, al considerar que estava «avançant molt amb una actitud empàtica amb les víctimes i corregint la seva impulsivitat» i que l’informe del jurista de la presó feia constar que l’agressió sexual per la qual compleix condemna «va ser un episodi puntual».

Després va obtenir dues sortides més d’aquest tipus al setembre i a l’octubre. En aquesta última ocasió va cometre la nova agressió, per la qual un jutge de Rubí va ordenar ahir, després de negar-se a declarar, el seu ingrés a la presó. 

El jutge de vigilància penitenciària ha rebutjat reiteradament la concessió de permisos a Tomás Pardo davant «la gravetat dels fets comesos i la llunyania de la data de compliment» (octubre del 2022) de la pena de 20 anys imposada el 2006 per la violació d’una dona. «Resulta necessari ser cautelós pel que fa a atorgar l’alt grau de confiança que suposa un permís i que ha de constatar-se amb una més consolidació» de la trajectòria de rehabilitació del reclús, afegia el magistrat.

RECURS

L’última negativa data del 23 d’octubre del 2015. Però aquesta vegada, Pardo va recórrer davant l’Audiència de Barcelona. El tribunal de la Secció 21 va considerar el febrer del 2016 les al·legacions de l’intern i li va permetre disfrutar del seu primer permís de tres dies el mes de juliol passat. Amb anterioritat, els mateixos magistrats havien desestimat set recursos més del reclús.

Veïns i regidors d’Igualada es van concentrar ahir per mostrar el seu rebuig a l’agressió comesa pel violador reincident.

L’Audiència va tenir en compte que en els anteriors permisos de menys de 48 hores no s’havien produït incidències, amb sortides programades i permisos d’hores, «amb valoració molt positiva». Els magistrats també recordaven que «la funció de reinserció constitueix la meta primordial de les penes privatives de llibertat». En la seva resolució destacaven que l’Estat ha d’adoptar totes les mesures necessàries per a la reinserció de la persona condemnada per «assegurar la seva plena incorporació a la comunitat».

Per això, incidien, forma part del tractament orientat a la resocialització «la potenciació dels contactes de l’intern amb el món exterior». La resolució judicial recalcava, a més, que no es poden considerar «els permisos de sortida com un dret o una recompensa, sinó com un instrument resocialitzador».

L’Audiència recordava que la junta de tractament de la presó va proposar la concessió del permís a Pardo perquè, entre altres qüestions havia iniciat els contactes amb l’exterior de forma progressiva el 2014 amb diverses sortides. El tribunal també argumenta que el reclús és voluntari de la Creu Roja. Pardo ha tingut, per tant, tres permisos autoritzats per la justícia. A aquests s’han de sumar, des del 2015, 18 permisos governatius més (sortides de menys de 48 hores que atorga directament la Generalitat). Carles Mundó, conseller de Justícia, va afirmar ahir a la nit que revisarà tot l’episodi per extreure’n responsabilitats 

Notícies relacionades

El jutge ordena l'ingrés en presó provisional del violador reincident

El violador reincident va apunyalar sis vegades al coll la seva víctima

Els juristes consultats consideren que el cas hauria de servir per millorar, «en clau de rehabilitació, mai de càstig», i analitzar què falla. En la seva opinió, l’autorització dels permisos ha de partir de la previsió que el reu no delinquirà durant l’estada fora de la presó i, d’aquí ve la importància dels equips de les presons.

El president del Tribunal Suprem, Carlos Lesmes, es va mostrar reticent a canviar, «per un cas lamentable», les lleis sobre permisos. El tractament penitenciari, va dir, «té un objecte general, que és la recuperació i reinserció de delinqüent en la societat, i no es pot prescindir d’aquestes mesures per un cas que hagi tingut «efectes perversos».