"No pel fet de ser dones disfrutem de ser mares"

«No em penedeixo dels meus fills, de qui són ni de la personalitat que tenen. Com a persones els adoro […]. Em penedeixo d’haver tingut fills i ser mare, però estimo els fills que tinc. Així que sí, no és una cosa que es pugui explicar. Perquè si ho lamentés, llavors no voldria que fossin aquí. Però jo no voldria això, l’única cosa que no vull és ser mare». És el testimoni de Charlotte, mare de dos fills, un d’entre 10 i 15 anys i un d’entre 15 i 20 anys. És un més dels 23 que figuren a 'Madres arrepentidas' (Reservoir Books), publicat a Espanya el setembre passat després d’haver aixecat una forta polseguera a Israel, el país de l’autora, i Alemanya, on es va publicar la primera traducció.

Orna Donath (1976) havia dedicat el seu treball de final de carrera de Sociologia a investigar sobre els homes i dones que havien decidit no ser pares però quan va acabar hi havia una frase que no podia treure’s del cap. «Si no ets mare a la llarga te’n penediràs». Com a sociòloga l’intrigava per què tothom parlava de penediment de les que no són mares, però ningú parlava del penediment després d’haver-ho sigut. Després va descobrir que existeixen i són moltes, però la pressió social, molt semblant a la que les va portar a ser mares, les manté silenciades.

A la majoria de les entrevistades el que els pesa és el fet que algú depengui d’elles per a tota la vida. Fins i tot quan ja són àvies, perquè «la maternitat és una feina que mai s’acaba, que no té fi». «També suposa la pèrdua del teu propi temps, la pèrdua de qui eres abans de convertir-te en mare», explica la sociòloga.

Es tracta d’experiències similars a les que poden haver tingut altres mares però «el que distingeix les que se’n penedeixen és que, a la llarga, la seva percepció és diferent, perquè diuen que per a elles no ha valgut la pena», afegeix. «No pot ser que se segueixi creient que totes les dones, només pel fet de ser-ho, disfruten sent mares. El fet que compartim els mateixos òrgans biològics no implica que tots abracem la maternitat i que convertir-nos en mares sigui la millor cosa que ens hagi passat mai», afirma.

El problema per a Orna és que moltes de les que se’n penedeixen ja no volien tenir fills però l’entorn, la pressió social o el marit, amb amenaces de divorci, les hi van empènyer. Per això creu que un dels missatges que ha d’arribar del seu llibre a les dones és que han de «ser mestresses dels seus cossos, els seus pensaments, les seves emocions, decisions, necessitats i vides». Encara que cap de les seves entrevistades ha acceptat sortir de l’anonimat, ella se’n rebel·la i defensa que «el que no pot fer la societat és empènyer a la maternitat i després prohibir dir el que se sent».

Confessar-ho als fills

Notícies relacionades

«Adoro els meus fills, però ara no els tindria»

«Ens han enganyat»

Un dels temors de qualsevol mare abans de confessar-se és la reacció dels seus fills, però Orna creu que «depèn de com se’ls expliqui». «La imaginació de la gent tendeix a crear un sol guió segons el qual els nens patiran després de saber que les seves mares se’n penedeixen, però hi ha moltes més opcions en aquell guió», afirma. Fa uns anys, després d’una xerrada, se li va acostar una estudiant que li va dir que acabava d’entendre que la seva mare s’hagués penedit de ser-ho. El que li havia provocat durant anys «empipament, culpa i rebuig» es va tornar empatia perquè l’havia vist per primera vegada «com a dona empesa per la societat i no només com la seva mare».

«Sóc una bona mare. Em fa vergonya dir-ho. Sóc una mare per a qui els seus fills són importants, els estimo, llegeixo llibres, rebo assessorament professional, faig tot el que està en la meva mà per educar-los i donar-los amor. Els nens m’adoren, m’estimen. Tenen una vida feliç i agradable. És absurd. Perquè no vull tenir-los, en serio, no els vull al meu costat. (...) Encara que morissin, Déu no ho vulgui, seguirien estant amb mi en tot moment. El dol per ells, el seu record i la pena serien insuportables. Però perdre’ls ara suposaria cert alleujament». Sophia (mare de dos fills entre 1 i 5 anys).