"Vaig renunciar a mi mateixa, em vaig abandonar, em vaig aïllar"

El cordó umbilical que des de l'inici de la vida ha unit Consuelo Jiménez amb la seva mare, María del Rosario, va començar a esquerdar-se quan a la progenitora li van diagnosticar una malaltia amb nou maleïdes lletres: Alzheimer. Va ser fa nou anys i recorda la data amb meridiana claredat: “Era la vigília de Tots Sants i anàvem a recollir unes flors per portar-les al meu difunt pare”.

Aquesta cuidadora ha renunciat a la seva vida per regalar-l'hi a la seva mare.  “Vaig renunciar a mi mateixa. Em vaig oblidar de tot, em vaig abandonar, em vaig aïllar. Vaig canviar els horaris de treball i em vaig entregar totalment a la meva mare. Jo volia que portés una vida normalitzada, respectar el seu jo. Vaig intentar salvar-la i fer-li el més dolç possible la decadència. Ara em preparo per a la seva mort física perquè l'altra fa anys que va arribar i tinc por de quedar-me perduda, buida”, explica. Consuelo s'ha deixat en el camí un parell d'ingressos d'urgència a l'hospital i nombrosos daltabaixos en l'estat d'ànim.

DIBUIXOS I PUZLES

Desgrana amb serenitat el llarg procés que ha patit la seva mare: “Al principi va anar bé perquè seguia sent ella. Després comproves que no es reconeix en el mirall i l'abraces, lluites, tires endavant … i veus que no pots guanyar, que tu no pots vèncer l'Alzheimer”, relata.

Notícies relacionades

Els científics aspiren a prevenir l'Alzheimer abans de 10 anys

"Mama, tinc Alzheimer i em vull acomiadar de tu"

Al principi, feien puzles juntes, dibuixaven, però a poc a poc tot s'anava esvaint. Se li va oblidar firmar i des de fa tres anys ja no camina. “La meva mare ja no em coneix, però em reconeix pel somriure, pel tacte i percebo que és així per la pau que ens transmetem”. A la Consuelo li van dir que els malalts no patien, però ella va comprovar el contrari perquè la seva mare no volia anar al centre de dia perquè li feia vergonya perquè no sabia fer els puzles “i patia”, diu.

La cuidadora es va resistir amb dents i ungles a l'ingrés de la seva mare en una residència i va estar fins que va poder cuidant-la a casa. Quan es va mudar, la Consuelo feia vida al centre on vivia María del Rosario, anava a les sessions de ball, a donar-li el dinar a la seva mare, a canviar-li els bolquers. A la sortida escopia tota la ràbia que sentia escrivint poesies. “Sentia que quan escrivia la meva mare estava amb mi”. La teràpia literària ha fructificat en el llibre 'La huella de tu olvido' (Editorial Sunya), amb el qual immortalitza la figura de la seva mare. Els ingressos obtinguts amb la venda d'aquest llibre són per lluitar contra l'Alzheimer. Ara, la Consuelo ha tornat a treballar, després d'alguna baixa. El metge li va donar un ultimàtum: “Si no t'incorpores a la feina, te n'aniràs abans tu que la teva mare".