Els científics aspiren a prevenir l'Alzheimer abans de 10 anys

La investigació sobre la demència d'Alzheimer realitzada en l'últim decenni –més de 500 estudis publicats, marcats pel fracàs dels seus resultats- perseguia un objectiu impossible, adverteix el neuròleg Rafael Blesa, que investiga i tracta la malaltia a l'Hospital de Sant Pau, de Barcelona. Aquest error, explica, va consistir a pretendre curar la demència en malalts que manifesten símptomes avançats de la malaltia, d'extrema gravetat, que denoten la destrucció massiva de neurones.

En aquest moment, quan el pacient no només ha oblidat la història de la seva vida sinó que no pot executar les funcions cognitives més elementals, eliminar les plaques de proteïna amiloide que 15 o 20 anys abans van iniciar la seva concentració al cervell i van donar pas al mal ja no seria suficient per retornar la salut mental al malalt, assegura Blesa. En tot cas, afegeix, n'atenuaria alguns símptomes. “L'amiloide és un factor de risc de l'Alzheimer i, amb el pas dels anys, en molts casos causa la malaltia, però eliminar-lo quan el procés neurodegeneratiu ja està avançat, no evita la demència”, indica Blesa. Aquesta via d'estudi s'ha abandonat de forma substancial i ha pres impuls internacional, en forma de centenars d'investigacions, l'objectiu de prevenir l'Alzheimer en la població sana que encara no manifesta símptomes de deteriorament cognitiu o mental.

TRES MILIONS, AMB ELS FAMILIARS

La demència d'Alzheimer ha sigut diagnosticada a 120.000 persones a Catalunya, unes 800.000 a Espanya. “En són més de 3.200.000 si tenim en compte el patiment dels familiars del malalt”, puntualitza Blesa. El mal es caracteritza per una pèrdua progressiva de records i capacitats cognitives. A diferència d'altres demències en què predomina el deteriorament mental i la desorientació absoluta, el sistema nerviós central dels malalts d'Alzheimer oblida les funcions bàsiques que es realitzen de forma gairebé involuntària i que garanteixen la supervivència, com és, per exemple, l'acte de mastegar i empassar els aliments.

   

Els científics comparen la idea de prevenció per a l'Alzheimer amb les pautes d'actuació que es dirigeixen a evitar l'infart de miocardi o l'ictus cerebral: els dos accidents vasculars solen estar precedits per l'acumulació de plaques de colesterol a les artèries, però, encara que no totes les persones amb nivells elevats de colesterol a la sang patiran una aturada cardíaca, hi ha la indicació mèdica de tractar amb fàrmacs hipolipemiants els pacients que superen els llindars normalitzats de greix a la sang. És una mesura preventiva.

INFORMAR I ELIMINAR

L'objectiu davant l'Alzheimer és doble: pretenen dissenyar biomarcadors que, de forma incruenta i no gaire cara, detectin la presència i l'extensió de la proteïna amiloide al cervell –o la de proteïna TAU, que apareix després d'uns quants anys que l'amiloide es dipositi al cervell- i disposar de fàrmacs que eliminin aquesta espècie de pega que s'afegeix i destrueix la funció neuronal. De forma experimental, això últim ja existeix. El Sant Pau està pendent que el Ministeri de Sanitat deixi d'estar en funcions per aconseguir l'aprovació de l'inici d'un estudi clínic sobre marcadors de la proteïna TAU.

Aquestes determinacions ara són possibles, en individus sans, si accedeixen a una tomografia per emissió de positrons (PET), accessible de forma privada en alguns centres sanitaris –costa uns 1.500 euros-, tenint en compte que el resultat pot conduir a una intensa inquietud donada l'absència de tractament. També es pot captar la presència de proteïna amiloide per mitjà d'una punció de líquid cefaloraquidi.    

Notícies relacionades

"Vaig renunciar a mi mateixa, em vaig abandonar, em vaig aïllar"

"Mama, tinc Alzheimer i em vull acomiadar de tu"

 “L'objectiu és la prevenció”, coincideixen Blesa i José Luis Molinuevo, responsable de la unitat d'Alzheimer de l'Hospital Clínic, de Barcelona, i director científic de la Fundació Pasqual Maragall, l'entitat europea que aglutina un nombre més gran de persones voluntàries sanes -2.743 individus de 45 a 75 anys en aquests moments- disposades a participar en els assajos clínics que se'ls proposin. “Tenim en marxa molts estudis, però no esperem tenir resultats aplicables abans de 10 anys”, adverteix Molinuevo.

“En el moment en què disposem d'un fàrmac que freni o suprimeixi l'acumulació de proteïna amiloide al cervell, estarem eliminant el principal factor de risc de patir la demència d'Alzheimer”, conclou Blesa. “Si elimines l'amiloide en persones asimptomàtiques, frenarem la progressió de la malaltia en la població –afegeix Molinuevo. En paral·lel, hem de dissenyar fàrmacs que atenuïn la progressió de la demència en qui ja en manifesta símptomes”. “Un 30% de les persones de 70 anys tenen amiloide al cervell però la immensa majoria no en manifesta símptomes”, indica Blesa.