Eudald Maideu: «Una teula carenera va ser la primera incubadora aquí»

El rellotge s'atura quan s'entra a la consulta del doctor Eudald Maideu (Ripoll, 1935). Sexologia, pediatria i un castell motiven la conversa amb aquest pediatre de capçalera. Durant 55 anys ha exercit la professió que el seu pare va desplegar en pacients adults. A cavall, el seu progenitor visitava malalts de poble en poble, i durant la guerra civil va estar al capdavant d'un hospital de sang a la rereguarda. L'oncle matern d'Eudald Maideu, Zenon Puig, va fundar el laboratori Puig, que amb extractes de pi feia xarop per a pulmonies, bronquitis i tos. Maideu té històries que evaporen el temps.

-¿Encara visita com a pediatre?

-Atenc consultes d'arxiu. Oficialment, hem de guardar les històries mèdiques durant 15 anys, i alguns pares vénen a preguntar. Encara mantinc la consulta. L'aparell de raigs X el vaig regalar a una oenagé de Guinea Bissau, i un altre, que era portàtil, al Museu del Metge Rural (Espai del Metge i de la Salut Rural) de Sant Feliu de Guíxols.

-¿La seva tesi sobre sexologia com va sorgir?

-Un ministre de Franco va obligar metges a impartir informació sexual a alumnes adolescents. Sabia que França ja ho feia.

-¿Com la va realitzar?

-Vaig passar un test a 980 alumnes de 13 a 19 anys del Ripollès i la Garrotxa, en centres privats i públics, en un de Santa Coloma de Gramenet i en un altre de privat de la zona alta de Barcelona. Era l'any 70 i la conclusió va ser que no tenien ni idea de qüestions essencials, com els estímuls del tacte que arriben al cervell.

-Investiga i publica articles d'història de la medicina, l'últim sobre el precedent de la incubadora, la teula carenera.

-Sí, una teula carenera va ser la primera incubadora aquí al Ripollès i als llocs on construïen amb elles les teulades.

-¿Com feia d'incubadora una teula?

-Bé, ja diuen que els catalans de les pedres en fem pans. Doncs amb les teules es donava vida. En uns 70 centímetres de llarg s'hi posava llana de be, la criatura a sobre i s'acostava al foc. La teula manté la calor vuit hores. Una senyora setmesona em va explicar que així la van tenir a ella unes setmanes el 1950. És un mètode natural, pràctic i inofensiu, per escalfar els nadons acabats de néixer, i també servia de balancí i transport. Té més de 200 anys d'història, va precedir la bossa d'aigua calenta, el braser i la incubadora (segle XIX). Una d'aquestes teules, de l'any 1747, la vaig cedir al Museu Etnogràfic de Ripoll.

-La d'aquesta teula és, doncs, una altra història que distingeix Ripoll com a bressol de Catalunya. Parli'ns del castell de Mataplana.

-Sempre s'havia dit que entre Castellar de n'Hug (Berguedà) i el santuari de Montgrony, a Gombrèn (Ripollès), hi havia la casa dels Mataplana, senyors feudals. Un dia, en una finca que tenim, passejant amb la meva dona, ens va semblar veure una mena d'arcs que sortien de la terra.

-¿I què van fer?

-Amb els llums del cotxe ho vam il·luminar i ho vaig anar a explicar a la Càtedra d'Història Medieval de la Universitat de Barcelona. Un dels responsables, que estiuejava a Berga, ho va venir a visitar. I durant 10 anys va ser el jaciment d'excavació dels alumnes aspirants a arqueòleg. A pic i pala, i amb raspalls, en aquells campaments un dels que hi van treballar va ser l'actual conseller de Cultura, Santi Vila.

Notícies relacionades

Rodalies perd 1,1 milions de viatgers el novembre, el pitjor registre de l’any

Un poble de Lleó ven més butlletes del Gordo de les que va comprar

-¿Són visitables ara aquests vestigis?

-Sí, la gent de l'associació CEA-Alt Ter hi organitza visites guiades en coordinació amb el Museu del Comte Arnau de Gombrèn. Durant les excavacions anàvem dipositant troballes i informació sobre la seva arquitectura a la casa de cultura de Gombrèn, que es va acabar convertint en museu monogràfic sobre el castell i la família dels nobles de Mataplana.