La lluita contra els sondejos sísmics per trobar petroli al Mediterrani s'anota una victòria

Oficialment, el Medsalt-2 s’ha presentat com un projecte d’investigació marina en aigües de Balears mitjançant la controvertida tècnica de les prospeccions sísmiques. La seva finalitat és, segons asseguren els promotors, avaluar el dipòsit salí gegant més gran i jove de la Terra: la capa de sal del miocè superior de la conca mediterrània. Fins i tot l’organisme que l’impulsa, l’Instituto Nazionale di Oceanografia e di Geofisica Sperimentale (INOGS) de Trieste, a Itàlia, ha avalat amb el seu nom aquest perfil d’aparença científica. Però tots aquests arguments no han impedit que el Govern hagi decidit finalment sotmetre el projecte a la revisió ambiental més dura que preveu la legislació espanyola, i no a un mer tràmit d’avaluació simplificada (curta i amb pocs estudis) com demanaven els promotors del projecte, perquè l’Executiu reconeix que «és previsible» que aquestes prospeccions «produeixin uns impactes adversos significatius» sobre l’ecosistema marí.

  

 La resolució, publicada ahir al 'Butlletí Oficial de l’Estat (BOE)', arriba després que el Ministeri d’Agricultura i Medi Ambient hagi rebut un tsunami d’al·legacions procedents del Govern balear, el Consell Insular de Formentera, l’organització ecologista WWF Espanya i l’associació Aliança Mar Blava, que des de fa anys lluita activament contra el reguitzell de projectes semblants que diferents companyies petrolíferes pretenen impulsar en aigües pròximes a l’arxipèlag balear i a la costa catalana.

    

Segons la documentació que els impulsors del Medsalt-2 van presentar al Govern, els sondejos es portaran a terme en una àrea marina compresa entre les illes d’Eivissa i Mallorca i al sud-est d’Eivissa i Formentera, a una profunditat d’entre 100 i 2.800 metres. Formalment, la iniciativa té com a objectiu obtenir una imatge sísmica del fons marí a través d’una campanya de bombardejos sísmics de nou dies de durada, en què s’escombrarà una longitud de gairebé 1.500 quilòmetres utilitzant canons d’aire comprimit que emetrien trets d’un nivell sonor d’entre 205 i 242 decibels.

    

Aquest mapa acústic servirà, segons l’INOGS, per investigar el dipòsit salí al Mediterrani per tal de predir i determinar les àrees amb potencials riscos geològics i les seves conseqüències.

INTERÈS DE LES PETROLERES

Uns objectius lloables però que, no obstant, han aixecat les sospites de l’Administració balear i dels grups conservacionistes per la seva coincidència geogràfica amb un altre gran projecte de recerca d’hidrocarburs impulsat per la companyia especialitzada Spectrum Geo Limited.

Notícies relacionades

Canonades al mar

Alerta a la costa pels sondejos sísmics per trobar petroli

  

 Carlos Bravo, coordinador tècnic d’Aliança Mar Blava, explica que la seva organització ha trobat documents pertanyents a un organisme de suport a la investigació europea recolzat per Brussel·les (anomenat COST) en què es reconeix obertament que set companyies petrolíferes ja «han expressat per escrit el seu interès» pel projecte. «A més a més –afegeix Bravo–, és de sobres conegut l’interès de la indústria del petroli per aquestes formacions salines, perquè hi ha la possibilitat de trobar-hi importants bosses d’hidrocarburs».