Alerta a la costa pels sondejos sísmics per trobar petroli

Després de l'alarma provocada pel fracking, que va suscitar un rebuig social massiu a aquesta tècnica d'extracció d'hidrocarburs fins que al final la Generalitat la va vetar, una nova amenaça plana sobre el medi natural de Catalunya. En aquesta ocasió afecta les aigües que banyen les seves costes. El Ministeri d'Indústria i Energia té sobre la taula tres peticions per portar a terme campanyes de prospeccions sísmiques en aigües catalanes i balears amb l'objectiu de localitzar jaciments de gas i petroli.

Aquests sondejos es porten a terme mitjançant vaixells que arrosseguen ramificacions de potents canons d'aire comprimit que emeten contínues explosions de fins a 260 decibels amb l'objectiu d'efectuar un mapa sonor del fons marí. Ecologistes, pescadors i biòlegs qüestionen aquest sistema perquè consideren que ocasiona greus perjudicis a l'ecosistema marí, i p er això han començat a mobilitzar-se en contra seu. Un temor que és compartit per la Direcció General de Pesca de la Generalitat, que adverteix que els sondejos poden arribar a causar una caiguda del 50% en les captures, de manera que ha demanat al Govern espanyol que modifiqui els projectes.

«DESASTRE ECOLÒGIC» / Un informe recent d'Ecologistes en Acció adverteix: «La contaminació acústica produïda en aquestes zones durant les prospeccions sísmiques no és innòcua. Posa en perill la salut d'aquests ecosistemes vulnerables i d'alt valor ecològic, dels quals depèn no només l'equilibri marí, sinó també tota la nostra socioeconomia relacionada amb el mar». Segons aquesta organització, els sondejos provoquen una gran mortaldat d'ous, larves i embrions, així com lesions físiques als peixos adults. A més, les explosions sonores modifiquen el comportament dels animals i provoquen la seva fugida de les zones afectades.

«El que pretenen fer és una barbaritat i causarà un desastre ecològic d'una magnitud inesperada. Ningú sap què pot passar perquè es tracta d'un entorn molt fràgil. ¿De què serveix tenir tants parcs naturals i reserves marines si després les sotmeten a aquests bombardejos sonors?», qüestiona Albert López, un dels responsables del Projecte Niman, dedicat a estudiar els cetacis que cada any passen per les costes catalanes a través d'una ruta migratòria.

La seva organització, juntament amb una dotzena més d'entitats conservacionistes, es va reunir dijous passat amb els grups polítics del Parlament per sol·licitar que la Cambra catalana es pronunciï en contra de les prospeccions i insti el Govern central a denegar-les.

PRESENTACIÓ D'AL·LEGACIONS / La mobilització contra els sondejos ha portat aquestes organitzacions i les confraries de pescadors catalanes a presentar al·legacions contra els projectes. A l'Alt Empordà diversos ajuntaments costaners (Roses, Llançà, Cadaqués, Palamós), i fins i tot el mateix consell comarcal, s'han pronunciat en contra. Una mobilització que comparteixen altres territoris de la Península afectats per projectes semblants, especialment al País Valencià, les Balears i les Canàries.

Notícies relacionades

Arriben les ‘tradwives’ penedides: «Jo només mostrava les bondats de la vida domèstica, però allò era una presó»

Catalunya dissenya cribratges de càncer de mama a mida

Les tres peticions presentades per portar a terme els estudis corresponen a les companyies Capricorn Spain Limites (una filial de l'escocesa Cairn Energy), Spectrum Geo Limited i Repsol, i en el seu conjunt afecten la costa mediterrània des del golf del Lleó fins al golf de València i tot l'arxipèlag balear. Dos d'aquests estudis fins i tot se superposen a la zona del cap de Creus, a menys de 40 quilòmetres de distància de la costa, cosa que suposa una acumulació que, segons els ecologistes, en multiplicarà els efectes adversos.

Els col·lectius conservacionistes no són els únics que avisen dels greus danys que poden causar les prospeccions en la fauna marina. Un informe de la Universitat de La Laguna (Tenerife) firmat pel catedràtic d'Oceanografia Biològica Alberto Brito Hernández i la biòloga marina Natacha Aguilar de Soto ja avisava el 2002 que els intensos sons produïts durant les prospeccions «presenten potencials efectes físics, fisiològics i de comportament sobre els mamífers marins i els peixos a l'àrea de prospecció. A més a més, hi pot haver efectes a llarg termini a causa de l'exposició crònica i el so pot afectar els animals indirectament a causa de canvis en l'accessibilitat de les seves preses, que pateixen al seu torn els efectes de la contaminació acústica», assenyalava l'estudi.