Un matrimoni de 90 i 83 anys, davant l'abisme del desnonament a Sevilla

Emocionats i sobrepassats per la situació, Rafael Domínguez i Elvira Fiances li donen voltes per entendre com de tenir una vida plàcida gràcies a la feina del marit com a arquitecte de prestigi han acabat als 90 i 83 anys, respectivament, a un pas del desnonament. El seu advocat d’ofici mira de buscar una sortida a contrarellotge per evitar que se’n vegin al carrer aquest dijous i denuncia que els protocols per evitar situacions d’aquest tipus «no han funcionat», perquè el llançament s’ha produït i el jutjat no ha indagat sobre la situació de vulnerabilitat del matrimoni.

A l’ajuntament de Sevilla, que desconeixia el problema, ja s’han posat mans a l’obra per buscar una «solució habitacional», perquè la parella, que gairebé no es pot moure, no té l’opció d’anar-se’n a casa de la seva filla, divorciada, amb dos fills al seu càrrec i sobre la qual també pesa una ordre de desnonament. Els lletrats del Bufete Osuna, que porten la seva defensa, retreuen que el jutjat no va revisar l’expedient 

per comprovar la situació dels desnonats i informar les administracions oportunes.

La vida de Domínguez i Fiances és el retrat de l’ocàs de la classe mitjana en els últims anys, amb l’afegitó d’un cúmul de fatalitats. En el seu moment, ell va ser un famós arquitecte que va fer de constructor. La jugada va sortir malament al no concedir-los el banc un crèdit per construir una promoció de vivendes que ja estaven venudes. Van perdre una fortuna, la seva casa i també la de la seva filla.

IMPOSSIBLE DE REMUNTAR

Notícies relacionades

La llei recorreguda pel Govern ha evitat 639 desnonaments a Barcelona només el 2016

Una àvia de 82 anys serà desnonada per un impagament de 96 euros a la Barceloneta

Van mirar de sobreposar-se amb l’ajuda d’alguns amics, però no van remuntar i tot es va torçar. Van arribar l’infart, el marcapassos i un principi de depressió. Amb part de la pensió embargada, els 700 euros que els quedaven al mes havien d’estirar-se com un xiclet per viure, pagar deutes i ajudar la seva filla. Van començar els impagaments i les cues davant Càritas per menjar i pagar el rebut de la llum. El setembre del 2015, els propietaris de la vivenda van reclamar un deute de 12.500 euros, l’equivalent a dos anys de lloguer.

Tampoc amb la justícia van tenir gaire sort. La sol·licitud d’un advocat d’ofici es va tramitar tard, amb el desallotjament ja fixat per al 28 de juliol. I encara que Sevilla participa en un protocol antidesnonament per detectar situacions de vulnerabilitat i evitar el drama social de la gent al carrer, aquest document no es va firmar fins fa quatre mesos, quan el desallotjament del matrimoni ja estava ordenat.