Anar al contingut

La llei recorreguda pel Govern ha evitat 639 desnonaments a Barcelona només el 2016

Els alcaldes certifiquen abans de la cimera amb Puigdemont que el parc de pisos buits cobriria amb escreix les emergències socials

TERESA PÉREZ / CARLES COLS / BARCELONA

Roda de premsa de Carlos Macías, portaveu de la PAH, sobre la llei contra la pobresa energètica. / FERRAN SENDRA / VÍDEO: ACN

La llei de mesures urgents contra els desnonaments que va aprovar el Parlament de Catalunya el juliol del 2015 ha tingut una curta però fructífera existència. El Govern de Mariano Rajoy ha decidit recórrer-la per invasió competència en l'últim minut de la legislatura més insòlita de la democràcia recent d'Espanya. El que aquest recurs implica s'explica més bé amb xifres. Només a Barcelona s'han evitat entre el gener i l'abril 639 desnonaments. A l’Hospitalet s'han resolt de manera consensuada uns 300 casos o, dit d'una altra manera i segons l'ajuntament de la segona ciutat de Catalunya, no s'ha executat gràcies a la llei cap desnonament bancari. A Badalona, aquesta mateixa llei impugnada pel Govern central ha alleujat la situació a unes 165 famílies. Els alcaldes de les principals ciutats de Catalunya es reuneixen aquest dimarts a la tarda amb el president Carles Puigdemont per cavar una trinxera comuna davant la possible catàstrofe social que s'acosta.

Cada dia s'executen a Catalunya 43 desnonaments. Aquesta és la mitjana. És a dir, la llei del juliol del 2015 no ha posat fi a aquesta nefasta conseqüència de la crisi econòmica. El conjunt de mesures que va aprovar el Parlament tenia en el focus principalment els desnonaments promoguts pels anomenats grans tenidors de pisos, sobretot bancs i algunes empreses, no en els particulars que, per exemple, tenen un pis en règim de lloguer. El problema és, segons els ajuntaments, que el recurs del Govern acaba per agreujar fins i tot el problema de les famílies víctimes d'un desnonament, perquè amb la llei s'obria una via perquè els municipis aconseguissin les claus dels pisos buits que tenen els bancs, cosa que permetia encarar amb més solvència les emergències. Les xifres de Barcelona, l’Hospitalet, Badalona i Santa Coloma de Gramenet serveixen novament a la perfecció per entendre millor el mal que pot causar el recurs davant el Tribunal Constitucional.

Barcelona, segons Ada Colau, hi ha uns 1.500 pisos buits en mans de la Sareb o 'banc dolent' i de diverses entitats financeres. D'aquests, 149, com a mínim, fa més de dos anys que estan buits, cosa que, segons la llei, obre la porta a una cessió obligatòria. Però, a més, l'ajuntament té en diferents fases de tramitació la cessió de 550 pisos. Això el dotaria d'un parc residencial per atendre emergències de tota mena, entre elles, per descomptat, la dels desnonaments que encara s'executaran.

"LA LLEI MÉS IMPORTANT"

A l’Hospitalet, els pisos buits són 1.691. Les famílies que necessiten urgentment un sostre segur són unes 170. A Badalona, els pisos buits són uns 1.200, i les famílies en situació d'emergència unes 165. No tots els pisos buits estan en condicions de ser habitats, alguns pot ser que estiguin ocupats clandestinament, però les xifres demostren que la llei recorreguda era una bona via per revertir la tendència. Segons Núria Parlon, alcaldessa de Santa Coloma, el juliol del 2015 el Parlament va aprovar la que, segons la seva opinió, és "la llei més important dels últims anys". Admet que els bancs han cedit amb comptagotes pisos als municipis. A Santa Coloma, des de principi del 2016, només tres, però amb 876 pisos buits i 17 famílies en situació d'emergència, el futur es podia veure amb unes gotes d'optimisme.

¿I ara, què? Aquesta és la qüestió que abordaran els alcaldes amb Puigdemont en la cimera convocada per aquest últim. La llei de juliol del 2015 va ser conseqüència d'una iniciativa legislativa popular impulsada per la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca, l'Aliança contra la Pobresa Energètica i l'Observatori DESC. Per això, aquestes tres entitats ja han presentat el que, des del seu punt de vista, seria convenient fer. Proposen reformular al Parlament una llei que concedeixi novament els instruments que proporcionaven els articles recorreguts pel Govern central. Reclamen que s'espremi la llei del 2007, que ja permetia imposar multes als propietaris de pisos buits. Sol·liciten que, malgrat el recurs, les administracions es comprometin a utilitzar per als seus càlculs de barems de preus de lloguer en els reallotjaments els criteris establerts en la llei del 2015. Exigeixen també que els ajuntaments ampliïn les partides pressupostàries destinades a ajudes el lloguer i que no siguin temporals, com passa ara en molts casos, sinó que siguin permanents.