Una àvia de 82 anys serà desnonada per un impagament de 96 euros a la Barceloneta

Concepción Aparicio, de 82 anys, viu de lloguer en un quart pis de la Barceloneta, de 30 metres quadrats, al número 24 del carrer de Vila Joiosa. Hi viu des del 1972, a la quarta planta, una cinquena real. Pagava 80 euros al mes: fa mesos que ja no té contracte. Aquest dilluns l'havien de desnonar per impagament, un impagament de 96 euros en dos anys. Era el tercer intent. Una negociació àrdua entre la propietat i una representació municipal ha acabat en acord per posposar el desallotjament fins al 17 d'octubre, com a màxim. S'espera que aleshores Aparicio ja tingui a la seva disposició un pis del Patronat Municipal de l'Habitatge, al pròxim carrer del Doctor Aiguader. Tràmits pendents endarrereixen el trasllat.

El seu cas serveix d'exemple d'una situació que s'ha generalitzat els últims anys al barri mariner de Barcelona, epicentre del terratrèmol turístic que ha viscut la ciutat, buidada de veïns de sempre, que paguen rendes baixes, a favor de nous i acabalats clients. La finca de Vila Joiosa 24 era d'un de privat. L'actual propietari del pis, segons ha explicat ell mateix mentre esperava amb un manyà poder entrar a la vivenda, va comprar 10 pisos de la finca, que, ha dit, ha anat venent. Hi ha fet obres, segons la seva versió. Segons els veïns, es va limitar a pintar una mica l'escala.

Com a fruit d'aquestes obres, a Aparicio li va apujar el lloguer quatre euros al mes. Ella diu que no li corresponia assumir aquest cost perquè no hi va haver obres. El primer any, la inquilina va acumular 48 euros de deute. En segon, 96 euros. I per aquest deute, el jutge va dictar el seu desnonament i va donar per resolt el contracte. És a dir, ja no és inquilina legalment parlant.

ELS TURISTES I LA COMITIVA JUDICIAL

Al març, l'amo va intentar desallotjar-la. Al juny, una altra vegada, sense èxit. “Sempre diuen que està a punt de marxar a un altre pis”, es queixava avui el propietari, entre les mirades reprovatòries dels veïns. A 100 metres, al portal del número 24, unes 40 persones s'havien concentrat per impedir

el desallotjament. Per acabar de resumir el que passa a la Barceloneta, els turistes anaven i venien de la platja, amb la tovallola a la mà, passant entre el propietari, la comitiva judicial, els representants del consistori i els periodistes.

Un veí s'ha acostat al propietari per criticar-li que sigui un de tants inversors que arriben a la Barceloneta, compren pisos amb inquilins de renda antiga i fan tot el possible perquè aquests se'n vagin per posar la vivenda en lloguer i multiplicar el preu. Diversos dels presents denunciaven que així s'ha acabat amb comunitats que feia dècades que eren allà.

“Només de veure't la cara ja sé que no ets del barri. La meva família viu aquí des del 1800”, li ha etzibat el veí al propietari. “Vols el pis per fer-ne un pis turístic. Això que fas tu; fa molts anys que es fa”. El propietari ha negat que tingui pisos turístics, mentre els veïns anaven xiuxiuejant que atresora propietats a tot el barri.

“FAIG UN ACTE DE FE”

L'home ha negat que la dona estigui malament de salut, i ha afirmat que sempre ha sigut molt conflictiva. Després de meditar-ho molt, i potser estimulat per la presència dels que protestaven i dels periodistes, ha acceptat ajornar el desnonament fins al 17 d'octubre. Però s'anava preguntant què passarà si llavors torna a passar el mateix. “Faig un acte de fe”, anava dient, mentre el conseller tècnic del districte de Ciutat Vella, Jordi Rabassa, insistia per aconseguir l'ajornament. La condició era deixar per escrit que el límit infranquejable és el 17 d'octubre, dilluns. Una vegada ho havien pactat, la comitiva judicial no volia incloure aquesta dada en les diligències de suspensió: “O ho suspenem o no, però si pacteu, al jutjat”. Al final, sí que ha constat l'acord i els congregats han celebrat la notícia amb aplaudiments.

Notícies relacionades

Un matrimoni de 90 i 83 anys, davant l'abisme del desnonament a Sevilla

David Bote: "Les ciutats intermèdies són les grans oblidades"

El propietari, el manyà i els seus representants legals se n'han anat i Concepción Aparicio ha sortit a saludar al balcó. Segons ha explicat l'amo, la seva intenció, una vegada la dona se n'hagi anat, és llogar la vivenda per uns 700 o 800 euros.

A dalt, la dona s'ha deixat fotografiar. Pujar és comprovar que les obres a l'escala no van ser les de la Sagrada Família. És mentida, ha insistit Aparicio, que les fessin. Contenta, però resignada, conscient que trigarà més o menys, però que se n'haurà d'anar, Aparicio posava al seu menjador, que a la pràctica és tot el pis.