Gat adoptiu
Almeida esborra els ‘barris de Ciutadans’
Las políticas de vivienda de Almeida y Collboni llevan a un choque Madrid-Barcelona en el Senado /
A La España de las piscinas (2021), Jorge Dioni s’endinsava en el model urbanístic que es va expandir a Espanya durant el boom immobiliari, amb especial atenció a desenvolupaments urbanístics com els PAU de Madrid: edificis homogenis, generalment blancs, aixecats al voltant d’urbanitzacions tancades amb piscina i grans avingudes on el cotxe és el rei, amb el transport públic relegat.
Van ser coneguts com els barris de Ciutadans, perquè s’hi van instal·lar parelles joves amb fills i professions liberals que votaven massivament el partit d’Albert Rivera, una mena de suburbis nord-americans aixecats en ple altiplà en què el malbaratament de sòl és evident: n’hi ha prou amb mirar per la finestreta de l’AVE a l’arribar a Atocha.
L’exemple paradigmàtic és Valdebebas, però a Madrid hi ha ara mateix una dotzena de grans desenvolupaments urbanístics semblants en marxa: Valdecarros, Los Berrocales, Los Ahijones, El Cañaveral... Més de 150.000 habitatges previstos que, tot i això, són insuficients per a una ciutat que va guanyar gairebé 70.000 habitants només l’any passat.
Notícies relacionadesEn el sigil més estricte, l’Ajuntament de Madrid prepara un pla per transformar aquest model urbanístic i duplicar o fins i tot triplicar el nombre d’habitatges previstos. A diferència del president de la Generalitat, Salvador Illa, que ha posat sobre la taula el debat sobre la densificació dels barris, no és fàcil trobar declaracions de l’alcalde José Luis Martínez-Almeida defensant aquest canvi de model com a resposta al creixement demogràfic, la falta d’oferta o el preu desbocat de l’habitatge.
Són debats que rarament es plantegen als madrilenys, tot i que en aquest cas trobarien suport en l’oposició. El regidor del PSOE Antonio Giraldo, geògraf i urbanista, ho veu "perfecte" si es dimensionen els serveis i s’aposta pel transport públic. Al final, quan es deixa de banda la ideologia, les solucions a un problema comú no són pas tan diferents.
