Incendi a la muntanya Gurugú, refugi d'immigrants que esperen per saltar la tanca de Melilla

L'incendi forestal declarat aquesta matinada a la muntanya Gurugú, a la ciutat marroquina de Nador, a 15 quilòmetres de Melilla, ja està controlat i ha arrasat almenys 80 hectàrees. La muntanya és coneguda per ser el refugi i el campament improvisat dels immigrants subsaharians que esperen una ocasió que els permeti saltar la tanca. El fum produït ha provocat que la zona hagués de ser desallotjada. 

Una vegada el foc ha quedat neutralitzat, la societat civil es pregunta a Nador: "¿Qui o què l'ha motivat?". Els incendis a la muntanya de Gurugú són una dinàmica que es produeix els últims anys com a estratègia de les forces auxiliars marroquines per provocar la fugida dels centenars d'immigrants subsaharians arribats pel pas fronterer algerià fins al Marroc.

Després de Oujda, ciutat fronterera amb Algèria, la muntanya Gurugú, a Nador, s'ha convertit en el principal enclavament d'assentament dels sense papers on sobreviuen com animals, a l'espera de fer el salt de la reixa que separa Nador de Melilla, o embarcar a les petites llanxes de joguina per travessar a la platja de la ciutat autònoma. 

La muntanya afectada divendres a la matinada pel foc és una “zona molt calenta”, com descriu l'organització Pro Drets de la Infància (Prodein, dirigida per José Palazón, on les autoritats marroquines intervenen de manera regular, de dia o de nit, per expulsar sempre amb violència els refugiats. Després de cada batuda, els cossos i les forces de seguretat solen fer fogueres i cremar la roba, mantes, plàstics i menjar dels africans. “I si poden et roben”, diu al telèfon, en declaracions a EL PERIÓDICO, Super, un immigrant del Camerun localitzat a Nador.  

"SE'LS HA ESCAPAT DE LES MANS"

Notícies relacionades

Parla l’enginyer que ‘va predir’ l’apagada: «És un avís; no ens ha marxat la llum en els últims 40 anys»

El relleu al tron de Sant Pere: el conclave que va començar al Gemelli

Precisament el que va passar en les hores prèvies que es calés al bosc va ser una altra operació d'expulsió d'immigrants, com denuncia Said Chramti, president de l'Associació del Gran Rif pels Drets Humans de Nador, seguida d'un “foc voluntari que se'ls ha escapat de les mans”. I afegeix: “Les forces auxiliars són ignorants i ni tan sols saben quan poden o no poden calar foc tenint en compte els riscos del fort vent, que pot ajudar a propagar-lo. Ho dic clarament, són les autoritats les que van iniciar el foc per dissuadir els immigrants i no el van saber controlar”, continua. L'activista es lamenta repetidament del desastre ocasionat contra la naturalesa perquè “s'ha acabat amb 16 hectàrees de pins”, que constituïen el “patrimoni de tots, d'Espanya i del Marroc”. 

Davant els rumors a Melilla i els voltants que la causa de l'incendi pogués provenir del col·lectiu de subsaharians, la resposta de les víctimes del gueto és “no”. “¿Per què hauríem de cremar el nostre lloc de refugi? ¿I llavors, ho havíem de fer ara i no fa anys?”, es defensa un altre jove de Nigèria que insisteix que l'únic objectiu de la seva comunitat és sortir del “captiveri” i arribar a Espanya per iniciar una nova vida.