El nombre d'afectats per esclerosi múltiple es duplica en 20 anys

La mielina és la cobertura dels nervis que permet la transmissió dels impulsos elèctrics a les neurones. Quan aquesta substància falta, apareixen en el teixit nerviós zones endurides, i la comunicació neuronal, propulsora de les accions, s’endarrereix o s’interromp. Així és l’esclerosi múltiple (EM), una malaltia neurològica crònica que afecta entre 40 i 80 persones de cada 100.000 habitants, fet que suposa al voltant de les 7.000 persones a Catalunya, 1.200 de les quals són joves. A Espanya conviuen amb aquesta afecció uns 46.000 ciutadans.

L’EM és, després dels traumatismes, la segona causa de discapacitat neurològica en adults joves. I, segons explica el responsable del Servei de Neurologia de l’Hospital de la Vall d’Hebron de Barcelona i director del Centre d’Esclerosi Múltiple de Catalunya, Xavier Montalbán, «en el transcurs dels últims 20 anys aproximadament se n’ha doblat la prevalença».

Entre les causes que expliquen aquest augment de casos, confirmat per un estudi epidemiològic portat a terme a la comarca d’Osona, on «s’ha passat de 53 a 100 persones afectades, xifres extrapolables a la resta de la població», segons Montalbán, hi ha factors ambientals que, sumats a certa predisposició genètica, afavoreixen el desenvolupament de la malaltia.

PREVENCIÓ

Entre aquests factors hi ha «el tabaquisme, la falta de vitamina D propiciada entre altres aspectes per moltes hores de feina en espais sense llum natural, l’excés de sal en la dieta i el sobrepès en l’adolescència», afirma el neuròleg de la Vall d’Hebron. «Són factors ambientals modificables tots ells i, per tant, claus per a la prevenció de l’esclerosi múltiple», afegeix Montalbán.

Segons on es localitza la pèrdua de mielina –en determinades àrees del cervell, el nervi òptic o de la medul·la espinal–, els signes de la malaltia es mostraran d’una manera i intensitat determinades en cada afectat. D’aquí ve que de vegades s’hagi denominat la EM la malaltia «de les mil cares».

Segons descriu l’especialista en neurologia de la Vall d’Hebron, la manifestació de l’EM és molt heterogènia: «Té dues etapes: una d’inflamatòria que, francament, tenim bastant controlada gràcies a una dotzena de fàrmacs que fan disminuir la intensitat i la freqüència dels brots; i un altre procés degeneratiu molecular en el qual s’enfoca la investigació, mirant de trobar com modificarlo». En aquesta última tipologia hi hauria el 15% dels pacients amb EM.

«És un pacient, home o dona –molt més freqüent aquestes últimes–, de 40 a 45 anys i que, en comptes de brots, presenta un dèficit en la capacitat motora que comporta una dificultat progressiva, que augmenta la deambulació». El perfil més habitual en aquests casos és «una persona que solia sortir a córrer i, en qüestió de sis mesos o un any, nota que si abans, després de córrer tres o quatre quilòmetres li fallava una cama, transcorreguts aquests mesos, la cama pot ja no respondre després d’una carrera de 500 metres», detalla l’expert.

A L’ESPERA DE LLUM VERDA

Per a aquest 15% de pacients amb un procés degeneratiu d’EM, el mes de setembre passat es van fer públics els resultats d’un estudi multicèntric internacional,  del qual Montalbán és el principal investigador, d’un nou fàrmac que disminueix la progressió de la malaltia. «Es va confirmar una diferència del 28% de la progressió dels símptomes de l’EM en els pacients que havien pres la medicació respecte als que van rebre un placebo», explica Montalbán. Aquesta fórmula està pendent ara de rebre el vistiplau de la FDA (l’agència nord-americana d’aliments i medicaments), com a pas previ a l’aprovació als diferents països.

Notícies relacionades

El futur és el dia a dia

No te’n donaré ni cinc

Per ara, el tractament d’aquests pacients es basa en la neurorehabilitació, en la qual poden intervenir fisioterapeutes, uròlegs, neuropsicòlegs i digestòlegs, entre altres especialistes. Mitjançant la rehabilitació neuropsicològica es poden minimitzar els efectes negatius produïts pels dèficits cognitius. «La rehabilitació és una oportunitat per avançar en la millora de la convivència amb la malaltia, tant a nivell físic com emocional i cognitiu», precisen des de la Fundació Esclerosi Múltiple (FEM). També l’exercici físic és molt recomanable per a qualsevol afectat, però sempre que aquest s’adapti a les seves necessitats pel que fa a freqüència i intensitat, per mantenir i millorar-ne, en la mesura que sigui possible, les capacitats físiques. El fisioterapeuta és l’encarregat d’avaluar l’estat físic del pacient i qui indica el pla d’exercicis més adequat.

REPTES DE LA INVESTIGACIÓ

La investigació genètica estudia els factors que predisposen a desenvolupar la malaltia. En aquest sentit, diversos estudis ja han identificat alguns dels gens implicats en l’EM. Els treballs també se centren en la millora dels tractaments, l’atenció i les eines de diagnòstic i pronòstic. «L’objectiu actual és el desplegament d’un ampli ventall de fàrmacs que permetin oferir un tractament com més personalitzat millor, tenint en compte les necessitats i les condicions específiques de cada pacient», declara el neuròleg Lluís Ramió, cap de la Unitat d’Esclerosi Múltiple de l’Hospital Doctor Trueta de Girona. És el que Montalbán explica sobre «la medicina de precisió, el tractament vinculat a l’estudi genètic de cada pacient».  H