Judith Mira: «D'oli de neu n'hi havia a totes les cases sempre»

Judith Mira va néixer a Ribes de Freser. Era la petita de tres germans, i era l'any 1965. Un any després, Bimbo va fitxar el seu pare en una fàbrica del Vallès, on es va mudar la família i on encara va disfrutar uns anys del bany al riu Tenes però, a la dècada dels 70 als 80, noves fàbriques, naus industrials, urbanitzacions, blocs de pisos i autopistes van anar apareixent al seu voltant. Les vaques al prat del seu Ripollès natal, al Vallès Oriental on viuria fins als 18 anys eren cotxes i excavadores. Amb 12 anys, ella li va dir a la seva mare: «Quan jo sigui gran, faré que això no passi»...

El nom de les sortides que guia aquesta biòloga del Ripollès ho diu tot: 'Herbes que curen, camins que ensenyen'.

-Una consciència ecològica precoç...Sí, quan hi vam arribar, el Vallès Oriental estava molt bé, però any rere any l'anaven destrossant. Jo passava els estius a Ribes, amb els meus avis materns. Cada tarda em portaven a berenar a una font. Com que estava molt prima, em donaven pa amb xocolata i aigua de les fonts. I amb la meva àvia anava a collir bolets, i després m'ensenyava a assecar-los, a confitar-losi a cuinar-los.

-¿Va despertar així la seva vocació de biòloga? Segurament sí, però el gran detonant va ser una classe a l'institut. Un matí que feia molt bon temps, el professor de català, un home ja gran, ens va dir: 'anem tots fora, avui parlarem d'ocells'. Aquell dia vaig aprendre que hi ha cinc tipus d'aus rapaces. Després, pel meu compte, vaig buscar llibres i em vaig endinsar en l'apassionant món de les aus, les flors i la biodiversitat.

-Va ser pionera de l'ecoturisme, ¿què és? L'ecoturisme és el que pensa a aconseguir que ni territoris ni tradicions es perdin. Si els poso en valor, faig molt més que diners. Ecoturisme és acariciar el territori i buscar-hi la complicitat.

-La seva promoció de Biologia, als anys 90, va ser de guerrers mediambientals. A tots ens agradava Félix Rodríguez de la Fuente. Martí Boada (científic ambiental i geògraf) va ser un dels nostres mestres. Les nostres manifestacions van frenar plans de carreteres, com la del congost de Mont-rebei (Prepirineu) o la tala del bosc de la Mata de València (Alt Àneu) i van preservar l'illa de sa Dragonera. Miquel Rafa (director de Territori i Mediambient de la Fundació Catalunya-la Pedrera); Jordi Garcia (del Parc del Cadí-Moixeró), Jordi Sargatal (ornitòleg i naturalista) i altres ecologistes de Depana vam ser precursors el 91 de la Conselleria de Mediambient.

-¿A què aspirava laboralment?

-Volia tenir la meva escola de naturalesa i amb 22 anys vaig entrar a Cel Rogent, a Reus, l'escola de Josep Maria Llorach, un grandíssim biòleg i bon empresari. Allà vaig aprendre a fer les coses ben fetes. I el 2003 va néixer La Petjada (www.lapetjada.com). Caminant per la Ribagorça, va sorgir la idea del senderisme interpretatiu.

-Herbes que curen, camins que ensenyen' és una de les seves propostes, ¿què és?

-És un passeig, a l'estiu a l'Alta Ribagorça, amb visita als camps d'àrnica a Taüll; i altres mesos al Ripollès. Anem a buscar plantes com la milfulles, l'orenga o l'hipèric, per curar o cuinar.

-El que mai faltava a les cases. 

-Sempre hi havia oli d'hipèric, per als cops o luxacions; flor d'àrnica, per als blaus; i oli de neu, que és aigua de neu fosa, barrejada amb oli d'oliva, que per a cremades va molt bé.

-També porta gent de l'Imserso a veure orquídies a l'Alta Ribagorça.

-Des del balneari de Caldes de Boí estan molt a prop. Com que no les podem agafar, les dibuixem. Al juliol ho faré amb famílies.

Notícies relacionades

"Abans hi veníem de barbacoa; ara vivim aquí"

Les barraques de Montcada pugen un 25% després de dos anys d’oblit

-I al Baix Aran i Valls d'Àneu guia sortides pels paisatges del polèmic ós. 

-Veiem el seu hàbitat i mode de vida i que cadascú argumenti. S'ha d'escoltar més el ramader, sí, però més amenaça és per a ell el preu de la carn. Més que l'ós.