De l'acollida a la ciutadania

Ja no es tracta només d’integrar o d’acollir, sinó de generar i normalitzar una ciutadania cohesionada. Però per aconseguir el perfecte maridatge entre natius i estrangers, primer s’han de superar diverses pantalles: l’educació, l’atur, la religió, la llengua, els prejudicis i la visualització de la diversitat en tots els àmbits socials, econòmics, polítics i mediàtics. Les directrius del segon informe sobre la integració de les persones immigrades a Catalunya, presentat dimarts, apunten molt amunt. Però també assenyalen molt cap avall. 

La meta de l’estudi recorda la que el Servei Català de Trànsit comparteix en els cartells lluminosos de l’autopista: «Objectiu zero víctimes». El propòsit sembla llunyà, però no per això s’ha de deixar de perseguir. Del que es tracta és d’aconseguir una societat que en el tracte al nouvingut funcioni amb automatismes, és a dir, que la comunitat disposi de tots els mecanismes, i a tots els nivells, perquè la seva nova vida discorri de la manera més plàcida, natural, profitosa i amable possible. Sense forçar i sense dogmatismes; però, això sí, amb certes condicions, com l’aprenentatge del català, que tots els experts assenyalen com a «fonamental» . «Ja no es tracta de l’acollida, sinó de com ho fem per viure junts», va resumir Oriol Amorós, secretari d’Igualtat, Migracions i Ciutadania. 

«La gent segueix veient el fenomen de la immigració com una cosa transitòria», va assenyalar Gemma Pinyol, coordinadora de l’estudi, encarregat pel Govern en col·laboració amb l’Obra Social La Caixa. El document es va presentar en una llarga sessió plena de veus acreditades que van reclamar més mitjans i més compromís «per aconseguir una ciutadania cohesionada». La consellera de Treball, Afers Socials i Famílies, Dolors Bassa, va admetre la necessitat d’avançar en aspectes  «en què la diversitat encara no està prou incorporada, com l’espai públic, la cultura o els mitjans de comunicació». 

Respecte a l’educació, Amorós va aportar unes inquietants dades sobre fracàs escolar a l’ESO. L’abandonament dels estudis entre la població estrangera triplica el registre dels alumnes locals.  «Aquesta és la cosa més greu. Estem en una fase en què hem d’evitar, i no ho estem fent, que la desigualtat sigui deguda a l’origen». 

  

INVERSIÓ "RIDÍCULA" 

 

Notícies relacionades

Dos presidents, a 550 metres i sis mesos sense parlar-se

Sánchez promet a les víctimes de la dana un funeral d’Estat a València

Segons Sònia Parella, investigadora del Grup d’Estudis d’Immigració i Minories Ètniques i coautora de l’estudi, vist el diagnòstic sobre la importància de la formació en la integració, «la inversió a Catalunya i Espanya és ridícula». «L’oferta educativa és massa homogènia i no es tenen en compte les especificitats de la població migrada». I no només això: el personal docent i no docent de les escoles ha de tenir representació d’altres cultures, com hauria de tenir-ne la política, va receptar Amorós. «El missatge que ha d’arribar als joves –va concretar el també diputat de Junts pel Sí– és que l’escola té expectatives en ells». Pel que fa a l’ocupació, Parella va compartir «la frustració i el cicle viciós» en què entren molts immigrants al contemplar com el mercat laboral els rebutja. 

Rosmel Rojas, un estudiant peruà de Ciències Polítiques i membre de l’associació Amics Mira, va preguntar sobre el català, concretament si l’obligació de conèixer-lo «pot ser discriminatòria». Tots van coincidir que no ho és, encara que en el grau d’importància, el professor de Dret Constitucional i coautor de l’informe, Markus González, va advertir que potser aquest assumpte arrossega una «rellevància excessiva». Amorós va dir que el català és la setena llengua amb més nous parlants a Europa, però, a Catalunya, segons l’estudi, el castellà és l’idioma prioritari.