La Xina s'engreixa sense fre

Xina amenaça el lideratge nord-americà global també en obesitat tras un procés amb la velocitat acostumada: ha passat de les pitjors hambrunas de la història recent a la golafreria en una sola generació. Mai tantos havien engreixat tanto en tan poc temps com en les tres últimes dècades a Xina.

Un estudi recent revela que nens i adolescents a les zones rurals també engreixen sense fre. La Xina urbana, més rica i permeable a l'estil de vida occidental, solia concentrar la preocupació. L'estudi homogeneïtza el patró nacional. Cuesta trobar avui una petita ciutat d'interior sense totes les cèlebres cadenes nord-americans de cómida ràpida.

El 17% dels nois i el 9% de les noies menors de 19 anys de la Xina rural són obesos quan el 1985, en les albors de la reforma econòmica, era desconeguda (0,03% ells, 0,12% elles). L'hemeroteca suggereix que l'únic xinès gras durant dècades va ser Mao Zedong. 

COMITÈ DE CATÀSTROFES

"És la pitjor explosió d'obesitat en la infància i l'adolescència que he vist mai, és extremadament preocupant", ha dit Joep Perk, portaveu de la Societat Europea de Cardiologia, sobre l'estudi publicat per la seva organització. "La Xina apunta a una escalada de malalties cardiovasculars i diabetis", ha advertit Perk, que ha demanat la formació d'un "comitè de catàstrofes". 

L'estudi ha agafat les dades de 28.000 nens i adolescents des del 1985 fins al 2014 a la província de Shandong i ha utilitzat un Índex de Massa Corporal (relació entre pes i altura) més estricte (sobrepès entre 24-27,9 i obesitat per sobre de 28) que el de l'OMS (sobrepès entre 25 i 29,9 i obesitat a partir de 30). L'obesitat més elevada dels nois respon al fet que reben més recursos familiars per la mil·lenària preferència de la cultura xinesa. 

L'estudi apunta les causes. Cita els nous hàbits d'oci. El 13% dels nens i el 4% de les nenes passen més de dues hores amb jocs d'ordinador. Però el problema principal és la dieta. Les calories dels dos litres de refresc que consumeixen davant l'ordinador necessitarien una passejada de 46 quilòmetres per ser cremades.

L'obesitat xinesa s'acostuma a atribuir a la contaminació dels patrons occidentals: els nens passen hores penjats d'internet, descuiden l'exercici físic, s'afarten de menjar escombraries i menyspreen la bicicleta. Un estudi d'Ikea revelava que els xinesos són els clients menys interessats en els estris de cuina perquè solen menjar fora.

PETITS EMPERADORS

També hi influeix l'economia. Els carbohidrats, sucres i aliments processats han rellevat aquella rústica dieta d'arròs, vegetals bullits i escassa carn que va cisellar durant segles els cossos flexibles i resistents com el bambú. Però societats asiàtiques més riques com la japonesa o coreana no pateixen tanta obesitat així que s'hi pot afegir un factor genuïnament xinès: la política del fill únic ha generat un exèrcit de nens mimats, els anomenats 'petits emperadors', acostumats a capritxos i atencions. És habitual que els pares els alimentin amb abundància sense fixar-se en la dietètica.

L'estudi és una crida d'alarma a les autoritats, ha assenyalat Zhang Yingxiu, cap d'investigació del Centre de Control i Prevenció de Malalties de Shandong. Per a alguns problemes relacionats amb l'obesitat com el colesterol o la pressió alta existeixen medecines però altres com la diabetis no tenen tractament eficaç, ha recordat. La Xina comptava el 2012 amb 300 milions d'obesos, una quarta part de la seva població, segons el Ministeri de Salut. Cada any moren 2.800.000 xinesos per malalties relacionades amb l'obesitat, la cinquena principal causa de mortalitat.

La factura econòmica es preveu elefantíaca per a un país amb la cobertura mèdica a les beceroles. Les campanyes contra l'obesitat s'han anat afegint en els últims anys a les dedicades al tabac i l'alcohol.

Notícies relacionades

Trànsit vol feminitzar els hàbits dels conductors

El nombre de conductores d’autobús a l’àrea de Barcelona creix un 22%

La Xina ha ordenat la construcció de més patis d'esbarjo i almenys una hora d'exercici diària als col·legis però el compliment és bastant lax. Moltes vegades són els pares els que s'hi oposen al considerar-ho una pèrdua de temps.

Un obès era vist com un saludable signe d'abundància a la Xina. El sobrepès ja ocupa avui el debat públic. A la televisió s'alerta dels seus efectes no només en la salut sinó en la recerca de parella o de treball. Proliferen els gimnasos, les clíniques d'aprimament, els tractaments miraculosos i les liposuccions. L'obesitat, com la contaminació, certifica que la Xina ja pateix els problemes dels països desenvolupats.