El jutge prohibeix captar imatges del judici contra els mossos acusats de matar Benítez

El magistrat José Luis Ramírez, encarregat de jutjar vuit agents dels Mossos d’Esquadra per la mort de l’empresari Juan Andrés Benítez en el procés que comença dilluns que ve, ha prohibit que es gravin imatges del judici, a petició de la fiscalia.

En una decisió sense precedents coneguts, Ramírez limita la gravació d’imatges per part de televisions i la captació de fotografies per part de fotògrafs als cinc minuts previs a l’inici de cada sessió. Així mateix, autoritza el registre de so durant la totalitat del judici i reserva 30 –de les 70 places de la sala– per als periodistes. El jutge sí deixarà que es gravin completament les sessions del primer dia, destinada a les qüestions prèvies de les parts, i de l’últim dia, destinada a la lectura dels escrits finals.

Fins ara, els judicis amb tribunal popular se celebraven en una sala de l’Audiència de Barcelona que disposa d’un altell des del qual càmeres i fotògrafs registren cada sessió, des del principi fins al final. No obstant, en aquesta ocasió, això no resultarà possible, tret del començament i el final d’un judici que durarà un mes. D’aquesta manera, no constaran imatges de la declaració dels policies ni tampoc dels testimonis que vagin citats per les defenses o per les acusacions.

En el seu escrit, el magistrat raona la importància que els periodistes segueixin de prop els processos judicials perquè no resulta possible «en democràcia» la celebració d’un judici sense l’altaveu dels informadors. Però destaca que en un judici que durarà un mes i amb càmeres filmant d’una manera permanent la totalitat del procés se sotmetria a una «sobreexposició» els policies acusats. A més, el context actual derivat de les noves tecnologies i internet s’encarregaria més tard de «perpetuar» tot aquest material, argumenta el togat.

CONJUGAR DRETS

Notícies relacionades

La fiscalia recolza un pacte amb una pena mínima per als mossos acusats de matar Benítez

Els reptes de transitar a l'edat adulta amb un trastorn de salut mental: gairebé el 60% dels joves reconeix tenir problemes

Per les dues raons, el jutge sosté que procura encaixar el dret a la informació del ciutadà i el dret a la intimitat dels processats, i considera que la millor manera d’aconseguir-ho és prohibir l’entrada de les càmeres durant la pràctica totalitat del judici.

El magistrat, en el seu escrit, no s’estalvia una valoració directa de les informacions televisades. La filmació del judici només es «tradueix» després en la selecció de fragments del que s’ha  gravat per fer-ne difusió i l’experiència demostra que aquesta sol tendir cap al «sensacionalisme i l’espectacle», opina el jutge. Aquest fenomen d’«espectacularització» afegeix «pressió» i altera «les condicions atmosfèriques ideals» en les quals ha de desenvolupar-se un procés. Si es permetés filmar totes les sessions es podria propiciar l’existència de «judicis paral·lels, les interferències dels quals sobre el judici oral poden ser greus», cosa que genera un «risc afegit de teatralització de tot el procés, amb la previsible pèrdua de rigor».