La fiscalia recolza un pacte amb una pena mínima per als mossos acusats de matar Benítez

La Fiscalia de Barcelona s'ha unit a la defensa dels sis mossos acusats de la mort de Juan Andrés Benítez l'octubre del 2013 al barri del Raval, després de ser reduït violentament, per expulsar del procediment judicial l'acusació popular que exerceix l'Associació Catalana de Drets Humans (ACDH). I és que la fiscal, l'advocat de la víctima i la defensa dels policies han arribat a un preacord perquè aquests mossos acceptin la comissió d'un delicte d'homicidi imprudent, la imposició d'una pena de menys de dos anys, que podria evitar el seu ingrés a la presó, i el pagament d'una indemnització a la família de Benítez d'uns 100.000 euros. El pacte també preveu penes de multa per als altres dos agents acusats d'encobrir-los. L'única part que s'oposa a aquest pacte és, precisament, l'acusació popular.

En els seus escrits de conclusions provisionals, la fiscalia demana fins a 11 anys de presó per als sis agents que de forma “excessiva i desproporcionada” van reduir Benítez i li van clavar “puntades de peu”, “cops de puny”, “cops de genoll” i fins i tot cops de porra fins que va quedar inconscient. L'home va morir tres hores després a l'Hospital Clínic de Barcelona. L'acusació particular i l'acusació popular reclamaven una pena una mica més gran. No obstant, ara la fiscal Elena Contreras defensa el preacord perquè el cas és "complex", existeixen "quatre concauses" que podrien haver provocat la mort de Benítez i "l'incert desenllaç" d'un judici amb jurat. Els forenses van apuntar que la contenció policial no va ser l'únic factor que va provocar la mort de la víctima, sinó que també van influir el consum de cocaïna i els problemes cardíacs del desaparegut.  

Aquest dijous al matí s'ha celebrat al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) la vista per debatre els recursos presentats contra la decisió del magistrat que ha de presidir el judici amb jurat, que està previst que comenci dilluns a Barcelona, de no expulsar l'acusació popular, tal com van reclamar al seu dia i van tornar a fer ahir les defenses dels policies.

LES CONSEQÜÈNCIES

La resolució que dicti el TSJC no només tindrà una conseqüència directa sobre el procés que se segueix contra vuit mossos relacionats amb la mort de Juan Andrés Benítez, sinó també en el futur a Espanya de la figura de l'acusació popular, que és un dret recollit a la Constitució. Fonts judicials han assegurat que és la primera vegada que es debat en un tribunal si una acusació popular pot torpedinar o no la voluntat de la família de la víctima d'arribar a un acord amb els acusats.

Tant la fiscalia com els advocats dels mossos han sol·licitat que s'apliqui un article de la llei d'enjudiciament criminal que permetria l'expulsió de l'acusació popular del procés. En concret, l'article 109 bis d'aquesta norma sosté que l'acció penal pot ser exercida per les associacions de víctimes i per altres entitats legitimades, sempre que sigui autoritzatada per la víctima del delicte. Els lletrats també ha citat el recent Estatut de la víctima.

SENSE CONSENTIMENT

Notícies relacionades

¿Qui va matar els guàrdies civils?

Catalunya va imposar sis sancions per LGTBI-fòbia el 2023

En aquest sentit, precisament, l'advocat de la família de Benítez, David Aineto, ha deixat clar en la vista que l'Associació Catalana de Drets Humans “no té ni tindrà” aquest consentiment. “La família de la víctima vol que acabi el procés i que no s'allargui més aquest patiment”, ha afirmat. En canvi, Laia Serra, que exerceix l'acusació popular, ha defensat que ha de continuar en la causa en nom de la societat en el seu conjunt i que, per a això, no és necessari l'autorització de la víctima. “Qualsevol vulneració de la integritat dels ciutadans té unes conseqüències”, ha advertit, per després afegir que “hi ha gent que viu al Raval que està permanentment exposada a l'acció de la policia”.

Les defenses dels mossos han sigut contundents. L'advocat Andrés Marhuenda ha expressat en la vista la seva preocupació perquè una part del procés (l'acusació popular) "condicioni un preacord acceptat pels qui defensen els interessos de la víctima. "¿Per què hem de permetre que una acusació popular boicotegi un acord entre les parts?", ha apuntat el lletrat José María Fuster-Fabra, que ha recordat que en cap país europeu s'acceptaria que aquesta part "dinamités una solució al conflicte".