Joguines al jutjat

¿Com es pot aconseguir que un nen expliqui que han abusat sexualment d'ell? ¿I que les seves paraules serveixin com a prova per portar al banc dels acusats el pederasta? Els jutges compten amb un grup de professionals que ho aconsegueixen a través de l'anomenada exploració de la víctima. Aquests experts no interroguen. Es guanyen la confiança del nen i deixen que expliqui. A l'altre costat d'un vidre opac, el jutge, el fiscal i els advocats observen.

La Ciutat de la Justícia de Barcelona és un recinte funcional i fred. Però en un dels seus edificis hi ha un racó on l'ambient és més càlid. Hi ha una prestatgeria plena de joguines. Sí, joguines en un jutjat. És un lloc especial. Allà és on treballen un grup d'especialistes que exploren els menors que pateixen, per exemple, abusos sexuals o són víctimes d'altres delictes, encara que també tracten alguns testimonis adults considerats vulnerables. La missió del denominat Servei de Suport a l'Execució Penal és que la víctima expliqui amb la màxima concreció el calvari que ha sofert.

Per aquestes dependències van passar fa unes setmanes cinc nenes d'11 anys que van ratificar que un monitor de menjador d'un col·legi dels Maristes de Barcelona havia abusat d'elles. Un jutge està investigant i va encarregar l'exploració. És un dels casos que ha passat per les mans d'aquests psicòlegs i treballadors socials, que actuen sempre sota el mandat judicial. Les exploracions han anat en augment. El 2010, se'n van fer 375, i el 2015, 665, explica Marc Cerón, subdirector general de Reparació i Execució Penal de la Conselleria de Justícia. A més d'atendre la víctima, en un 50% dels assumptes el jutjat els demana un informe de valoració sobre la credibilitat dels testimonis, fet clau per a un procés judicial.

GUANYAR-SE LA CONFIANÇA

Si per a un adult entrar en un edifici judicial no deixa de ser inquietant, per a un nen pot ser molt més. Per això s'intenta que l'ambient que envolta les dependències on es fan les exploracions sigui amable. En una sala hi ha joguines perquè el menor es distregui mentre espera. En una de contigua, es practica la diligència. Els professionals, primer, es guanyen la confiança de la víctima. Després, deixen que relati el que li ha passat.

Els menors no saben que darrere d'un vidre opac els estan observant. El jutge, el fiscal, els advocats, el funcionari i els pares (si volen) no es perden detall. L'exploració es grava en vídeo perquè pugui ser el que tècnicament es denomina prova preconstituïda i que la víctima no declari de nou al judici, encara que l'última paraula la té el tribunal.

“L'objectiu és que no hi hagi contaminació del relat i sigui el més pur possible. El millor és practicar l'exploració com més aviat millor perquè la víctima recorda més detalls”, asseguren Rosa Aragonés, coordinadora de l'equip d'assessorament tècnic-penal, i Carmen Pozo, que treballa en aquest servei.

SENSE PREGUNTES

El menor va a aquestes dependències amb els seus pares o el seu tutor legal, que són informats. “Se li pren declaració intentant no fer preguntes. És una conversa. Se li diu simplement que expliqui el que recorda, sense suggestionar-lo. En una entrevista prèvia se l'entrena i se li diu el que farà”, sosté Aragonés. Abans els tècnics ja han estudiat l'atestat.

Notícies relacionades

Les joves amb càncer de mama es poden sotmetre a tècniques de fertilitat

Les mamografies de prevenció del càncer s’avançaran als 45 anys

Després, l'exploració. “Per començar se li pot dir: Sembla que t'ha passat alguna cosa, ¿ens ho expliques? Se'l va situant en el relat perquè doni tota la informació. Si li costa expressar-se, se l'ajuda. S'ha de sentir segur”, afirma Aragonés. És important sostreure-li els detalls perquè el Codi Penal espanyol diferencia els tipus delictius depenent de les circumstàncies.

Cada exploració és un món. Depèn del nen. Si és més obert, si és vergonyós. “Si és necessari l'has de reconduir, perquè la finalitat és prendre-li declaració”, destaquen els professionals del servei. Si el jutge vol fer una pregunta, la fa. Els advocats també poden, amb el vistiplau del magistrat. “Si el menor es bloqueja, se li demana que escrigui o dibuixi. I mentrestant, es va parlant amb ell”, afirma un membre de l'equip. “En un escenari judicial seria molt difícil aconseguir-ho”, sentencia.