Pederàstia subvencionada

En l’escàndol de pederàstia dels Maristes, convé no perdre de vista algunes dades i xifres. Dos mesos després que EL PERIÓDICO revelés el cas, uns 40 exalumnes i alumnes de diverses escoles d’aquest orde religiós a Catalunya han denunciat 10 professors i un monitor per delictes sexuals comesos contra nens de 7 a 16 anys. Tocaments, masturbacions, fel·lacions, violacions: és necessari tenir clar de què estem parlant. També és pertinent subratllar una dada anterior: l’edat de les víctimes.

    Tres dels mestres acusats han confessat en aquest temps els seus delictes: dos d’ells en dues entrevistes amb reporters d’aquest diari i el tercer en una conversa gravada per una de les seves víctimes. Les agressions sexuals van ser comeses amb total impunitat durant dècades, almenys des dels anys 70, a l’empara de l’orde religiós, que va tapar de forma sistemàtica l’activitat dels depredadors de nens. Quan arribava una queixa, amb freqüència s’intentava desacreditar el menor: imaginacions, un malentès, potser mala fe, ja se sap, aquests nens... Si la protesta persistia, es dissuadia la família de denunciar i el pederasta es traslladava a un altre col·legi. Allà podria tornar a començar amb les seves maleses. Un d’ells, fins i tot, va tornar ascendit a subdirector a l’escola d’on s’havia hagut d’esfumar anys enrere. Fins al 2011, els Maristes no van portar davant la justícia un membre del seu nodrit elenc de docents pederastes. Va ser la primera i única vegada.

    Aquestes són les dades conegudes fins avui. I convé no perdre-les de vista perquè se’n desprèn que no ens trobem davant un fet delictiu aïllat o individual, i encara menys trivial o anecdòtic. Els delictes comesos són molt greus i continuats en el temps; els delinqüents, nombrosos; les víctimes, que havien sigut encomanades al magisteri i la cura dels botxins, encara més.

Empara als pederastes

Notícies relacionades

I van aflorar dècades d'abusos impunes als Maristes

L'escàndol de Barcelona desenterra abusos dels Maristes a Vic, Girona i Mataró

I res de tot plegat hauria pogut prendre aquestes dimensions sense l’empara que els pederastes van obtenir durant dècades en l’organització educativa on treballaven i delinquien. Cal recórrer a aquestes dades perquè, amb les denúncies que ara mateix hi ha als jutjats, únicament Benítez i el monitor aniran al banc dels acusats. Els altres delinqüents se’n sortiran sense més: els seus crims estan prescrits per antiguitat. Potser ni tan sols arribaran a ser interrogats pel jutge, tampoc els que ja han confessat les seves maleses.

    Un cop volatilitzada la responsabilitat penal en la gran majoria dels casos, queda exigir, naturalment, la responsabilitat civil de l’orde religiós als col·legis del qual es van cometre els crims i que en el seu moment haurà d’indemnitzar els damnificats. Però encara hi ha una tercera responsabilitat, diguem-n’hi social. Les escoles dels Maristes són privades, tot i que es financen amb recursos públics gràcies a un concert educatiu amb la Generalitat de Catalunya. És a dir, bona part dels sous dels docents pederastes i del pressupost de l’organització que els brindava empara sortien de l’erari. ¿Què ha fet, està fent o farà el Govern català sobre això?