I van aflorar dècades d'abusos impunes als Maristes

«Mare, ¿tu tens secrets?» Aquest whatsap que el fill de Manuel Barbero va enviar a la seva mare abans del Nadal del 2013 va obrir la capsa de Pandora. A través del mòbil, el noi, sumit en una depressió que el mantenia tancat a la seva habitació, va trobar el valor per revelar a la seva família què li passava: Joaquim Benítez, el seu professor d’educació física al col·legi dels Maristes de Sants-les Corts, havia abusat d’ell durant gairebé quatre anys mentre cursava ESO, entre els anys 2006 i 2010.

Tota història té un principi i aquest és el de l’escàndol més gran de pederàstia escolar destapat a Espanya, en què ja han sigut denunciats 10 ensenyants de dos centres, el de Sants-les Corts i el de la Inmaculada a l’Eixample, per delictes comesos contra un nombre incomptable de menors escolaritzats entre el 1970 i el 2011. Malgrat les declaracions en seu policial de tants exalumnes i les evidències aportades per la investigació d’EL PERIÓDICO, el Codi Penal no permetrà jutjar la majoria d’aquests pederastes. El cas ha obert una polèmica sobre la prescripció dels delictes d’abusos a menors.

LA DEMANDA ENTERRADA

L’endemà, Barbero va anar al centre i va saber per la seva direcció que Benítez havia confessat el 2011 haver agredit sexualment un altre alumne i que per quest motiu se’l va convidar a abandonar l’escola. Els Maristes havien denunciat el seu professor poc després d’aquella revelació però van ometre en la demanda que el pederasta havia confessat. Tampoc van informar la DGAIA, com havien de fer segons els protocols. La denúncia es va arxivar perquè la família d’aquella primera víctima no va voler formar part del procés judicial, si bé la fiscalia hauria pogut prosseguir amb la causa. Benítez va marxar tranquil·lament i el col·legi va donar per tancat l’assumpte. 

El 2013, quan va saber per Barbero que hi havia, almenys, una segona víctima del mateix professor, el col·legi no es va preocupar d’esbrinar si aquell pederasta havia acorralat més nens. Barbero, a més a més, assegura que no va rebre per part del centre cap ajuda per afrontar els costos mèdics i psicològics que el seu fill va necessitar durant els anys següents. A principis del 2016, quan pare i fill es van sentir amb forces per estirar la manta, van denunciar els fets. No només davant els Mossos. També van penjar cartells per saber si hi havia hagut alguna víctima més de Benítez en aquest col·legi. En aquests aquests pasquins hi van incloure el compte de correu abusosenmaristas@gmail.com.

Amb aquesta senzilla estratègia n’hi va haver prou per trobar fins a quatre noves víctimes, exalumnes de Sants-les Corts, que també van denunciar policialment els abusos comesos per Benítez al petit despatx que tenia a la vora de la piscina de l’escola. 

EL PERIÓDICO va publicar el 4 de febrer la lluita de Barbero. Un dia després, va localitzar i va entrevistar el mateix Benítez en un poble de l’Empordà. L’exprofessor va confessar i la seva declaració va provocar que fos  citat en seu judicial 24 hores més tard, el dissabte 6 de febrer.

ELS SECRETS

La investigació d’aquest diari va permetre localitzar més víctimes. Dia a dia va anar aflorant una realitat difícil de pair: la d’almenys deu llops que van caçar amb total impunitat dins d’una institució escolar que ha guardat silenci fins ara. Secrets dolorosos com el de Benítez, que va fer el que li va semblar durant més de 30 anys i va humiliar a desenes d’adolescents fent-los creure que els feia massatges mèdics quan en realitat els masturbava. O el del mestre A. F., que convertia cada any un alumne de 5è d’EGB en un objecte sexual amb què s’excitava sense escrúpols. O el del mestre A. E., que tocava els genitals dels alumnes que se li acostaven a la taula perquè els corregís els treballs. O els dels germans F. M. i P. F., que aprofitaven les colònies per ficar la mà per sota del sac de dormir dels alumnes al seu càrrec. O el del marista A. B., que va anar canviant d’escola cada vegada que una família denunciava el seu assetjament. Els trasllats d’aquest últim germà perfilen l’estratègia d’ocultació dels Maristes tots aquests anys: moure de centre els docents sota sospita.

El que comparteixen totes les víctimes d’abusos sexuals és que no els resulta senzill reconèixer el que han patit. Per això la majoria dels casos no arribaran mai a veure la llum. Perquè denunciar un cas implica submergir-se en un procés judicial que reanima un passat punxant i perquè molts exalumnes són conscients que van ser víctimes d’abusos sexuals massa tard, quan el Codi Penal ja no els dóna temps per demanar justícia. La causa del subdirector F. M. ja ha sigut arxivada i 13 de les 17 denúncies contra Benítez que de moment han arribat al jutge seran descartades. Durant els pròxims dies, presumiblement, se sobresseiran les causes obertes contra la resta de docents demandats. 

Malgrat tota aquesta resistència que només deixa emergir una part de la dimensió total del secret, ja s’han presentat gairebé una quarantena de denúncies contra deu professors i un monitor de menjador. Tres d’aquests docents investigats pels Mossos (el subdirector F. M. i G. F. i P. F.) seguien encara en contacte amb menors escolaritzats en centres dels Maristes quan aquest diari va furgar en el seu passat. Ara ja han sigut apartats de les seves funcions.

TRES CONFESSIONS

Després d’aconseguir la confessió de Benítez, EL PERIÓDICO va aconseguir que un altre professor (A. E.), acusat per tres dels seus exalumnes a la Inmaculada, admetés també que el que explicaven aquests era cert. Poc després, va arribar una tercera confessió, la d’A. F., que, després d’haver negat en dues ocasions a reporters d’aquest diari les acusacions de cinc de les seves víctimes, va reconèixer la veritat quan una d’elles (J.) es va presentar a casa seva amb una càmera oculta i va aconseguir  que li demanés perdó per haver-lo violat durant 6 anys. 

Notícies relacionades

L'escàndol de Barcelona desenterra abusos dels Maristes a Vic, Girona i Mataró

Pederàstia subvencionada

«El més desesperant d’aquests casos és que a una víctima no li quedi més remei que amagar-se una càmera perquè se sàpiga el que ha patit als Maristes», concloïa Barbero. No li faltava raó. Els Mossos segueixen a l’espera que els jutges els ordenin investigar tots aquests casos. El problema és que, fins ara, menys en el cas de Benítez, la majoria de delictes han sigut denunciats massa tard per ser jutjats i probablement no arribaran a ser investigats.

La mare del fill de Barbero va respondre aquella nit, ja a tocar del Na-dal del 2013, que ella no tenia cap secret. Els Maristes sí que en tenien un: durant quaranta anys van silenciar totes les queixes de les famílies que es van atrevir a presentar-se als seus col·legis per dir-los cara a cara que els seus fills asseguraven haver sigut víctimes d’abusos sexuals.