L'escàndol de Barcelona desenterra abusos dels Maristes a Vic, Girona i Mataró

Exalumnes de col·legis d'aquestes localitats relaten episodis que van patir

L'escultor Enric Pladevall anima a seguir il·luminant "un tema tan fosc"

3
Es llegeix en minuts
GUILLEM SÀNCHEZ / BARCELONA

Cap d’ells ha denunciat davant els Mossos els abusos que van patir de petits, quan estudiaven en col·legis maristes de Girona, Mataró i Vic. Tots tres coincideixen a no atribuir a les seves experiències «la gravetat» que tenen els casos que ara denuncien exalumnes dels col·legis de Sants-les Corts i la Immaculada, tots dos a Barcelona. També comparteixen una altra cosa: després d’haver seguit l’escàndol de pederàstia escolar volen revelar el que amaguen altres centres de la mateixa congregació religiosa repartits per Catalunya.

    La primera escola que els Maristes, procedents de França, van obrir a Espanya va ser construïda a Girona, a prop de l’actual plaça de la Mercè. La segona, al costat de la catedral. En aquesta segona hi va estudiar J. a començaments dels anys 70. Tres fonts diferents contactades per aquest diari confirmen el mateix que explica aquest exalumne. L’aleshores prefecte del col·legi, un germà marista de qui el cognom comença per G., feia tocaments als genitals als menors aprofitant que entre les seves funcions hi havia fer-se càrrec de la infermeria. «Van haver de passar anys perquè entengués que aquells cures mèdiques que em va dedicar en realitat van ser abusos», explica J.

    Mentre això passava a Girona, a l’escola Valldemia de Mataró un altre nen, amb un nom que comença per A., va haver d’abandonar quart d’EGB de sobte després de fugir pels pèls d’una trampa que li va preparar el director del centre. El germà I., antic mestre del col·legi de Girona i que ocupava el càrrec de director a Mataró durant els anys 70, el va citar un dissabte al matí perquè l’ajudés amb algunes tasques. «Eren encàrrecs sense gaire sentit», recorda ara. A l’acabar, li va demanar que l’acompanyés a tancar totes les aules. Quan van entrar a l’última va tancar la porta amb clau i, una vegada a soles, va fer que s’asseiés a la seva falda. «Va començar a acariciar-me les cames i va anar pujant pel camal dels pantalons curts cap als genitals», explica. En aquell instant va veure que la clau seguia al pany. «Vaig saltar de la seva falda, vaig obrir la porta i em vaig escapar».

    Va explicar el que havia passat a la seva família i aquesta, després de queixar-se al col·legi, va optar per canviar-lo de centre aquella mateixa setmana. «Ningú a casa va tenir dubtes del que havia estat a punt de passar, i va ser molt dolorós perquè els meus pares eren molt creients», recorda.

    Una les poques víctimes que han parlat donant la cara públicament ha sigut l’escultor Enric Pladevall. Va estudiar als Maristes de Vic entre els anys 1960 i 1964. «Des de primer fins a quart de batxillerat». Va patir dos docents de l’orde. A un, el germà F., li agradava «picar-nos als testicles amb una pilota». Això el feia «esclatar de riure». El segon era pitjor. «Al germà M. el vaig veure masturbar-se a classe almenys un parell de vegades», explica l’artista.

Pits més grans

Pladevall vivia darrere del centre, de manera que el pati de casa seva compartia paret amb la zona de la residència dels maristes. Un dia, el germà M. devia veure les seves cosines

Notícies relacionades

–menors– «en banyador» i al cap de poc temps el va cridar durant el pati per preguntar-li «quina de les dues tenia els pits més grossos mentre es masturbava». Aquest religiós no es limitava a mirar, escoltar i masturbar-se. Alguns dels seus alumnes van patir tocaments. Una cosa que Pladevall es va atrevir a denunciar al director del centre. La seva reacció va ser desconcertant. Per aclarir què era el que els feia el pederasta, el seu cap va repetir la mateixa acció grapejant-li els genitals per preguntar-li: «¿Això és el que us fa?».

    Pladevall ho explica perquè creu que convé «aportar llum» sobre aquest passat «tan fosc». Aquells abusos van tenir lloc en un context d’opressió franquista, en aules presidides per retrats «del generalísimo i José Antonio i un crucifix». S’han de conèixer, considera, perquè van ser conseqüència «de la repressió sexual» que es respirava. A més, opina que «el celibat és una anomalia biològica». Si un docent no coneix la seva sexualitat, «no hauria d’ensenyar res», conclou l’artista.