Espanya és dels països europeus que menys denuncien els delictes sexuals

¿Què fa una persona quan pateix abusos sexuals a Catalunya? La resposta, si fem cas de les dades de denúncies dels Mossos d’Esquadra i es posen en el context de la resta d'Europa, és inequívoca: les víctimes opten per callar-ho i per no descobrir els seus agressors. 

L'índex que mesura la violència sexual d'una societat s'obté al sumar les denúncies d'abusos sexuals (tocaments deshonestos) i agressions sexuals (quan hi ha penetració bucal, anal o vaginal). Aquest total es relaciona amb cada 100.000 habitants i el resultat és un nombre  que permet comparar nacionalitats i codis penals diferents de tot Europa. 

A Catalunya, segons el balanç anual de delictes publicat aquest dijous, l'índex de violència sexual és de 19 per cada 100.000 habitants. El mateix índex, segons les dades més recents publicades a Eurostat, relatives al 2013, és molt més elevat als països nòrdics. Suècia lidera la classificació europea de denúncies per abusos i agressions sexuals: 176,8. Catalunya i Espanya ocupen la casella 19.

Per aquest motiu, el conseller d'Interior, Jordi Jané, ha remarcat que el repunt registrat a Catalunya durant el 2015 --han crescut el 7% les denúncies d'abusos i el 2% les d'agressions sexuals-- no s'ha d'interpretar com un augment d'aquesta mena de delictes sinó com un increment de les persones que s'atreveixen a denunciar-los. 

Aquesta plaga social té “un gran xifra negra”, ha assegurat Jané, en al·lusió al fet que, com passa amb la metàfora recurrent de l'iceberg, el percentatge més ampli de víctimes es manté ocult i el que aflora a la superfície només és una representació massa petita de la mida que té realment. 

La lògica convida a deduir que no és cert que per cada violació que es produeix a Catalunya a Suècia se'n produeixin nou. Ni tampoc que a Montenegro la taxa de tocaments a dones o menors d'edat sigui sis vegades més petita que la d'Espanya. 

El que passa és que països com Suècia, Irlanda del Nord, Escòcia, Bèlgica, Suïssa, Anglaterra o Alemanya fa temps que "sensibilitzen" els seus ciutadans perquè siguin conscients de la gravetat d'aquesta mena de delictes, subratlla Jané. Les víctimes se senten més protegides i, per això, denuncien "més". La conseqüència directa és que els seus registres policials s'aproximen més a la realitat d'una problemàtica que a Espanya segueix a les fosques. 

ELS MOSSOS ANIMEN A DENUNCIAR

Notícies relacionades

Un nou mètode científic descobreix l’arbre més alt de Catalunya: un plàtan de 54,55 metres

¿Per què les renovables són estratègiques?

Un dels motius que mantenen a l'ombra moltes víctimes que van rebre abusos sexuals quan eren petits és que quan es fan grans i se senten amb força per denunciar-ho els delictes que es van cometre contra ells ja han prescrit. 

En aquest sentit, Jané i el director general dels Mossos, Albert Batlle, han animat aquest dijous a seguir denunciant aquests fets encara que ja no siguin punibles amb el codi penal a la mà. La policia “ha de saber-los” i, a més, el seu cas pot resultar de gran ajuda si els investigadors sospiten que el mateix agressor ha comès altres abusos.