Vicente Huedo: «Dibuixo perquè em meravella la bellesa d'un instant senzill»

Tant si el lector es considera un negat per dibuixar com si té certa habilitat per fer-ho, Cent maneres de dibuixar un arbre és el seu llibre. Aquesta obra amb un centenar d'exemples pràctics i originals és el llegat de Vicente Huedo, professor de l'Escola Municipal d'Art de Girona des de fa 30 anys i expert a convertir els errors sobre el paper en virtuts. Cada exemplar inclou una làmina amb un dibuix original de l'autor.

Nascut per dibuixar. Aquest professor de Girona crida a desendollar-se i a agafar el llapis per disfrutar.

-¿Per què cent? Doncs perquè en algun moment havia d'acabar! [Riu]. A classe pretenc que la gent aprengui a mirar, a dibuixar amb certa destresa i a convertir els errors en virtuts. En 30 anys he acumulat una quantitat de recursos extraordinària i el llibre és una forma de catalogar-los perquè no es perdin.

-Un esborrall, un estrip, una taca de cafè, una gota de tinta sobre aigua... qualsevol accident és una oportunitat creativa. Un altre exemple: posi tinta sobre un paper, escampi-la amb el cantell d'una targeta del banc en forma d'arbre i veurà quin resultat.

-Si jo faig això em surt un xurro. S'ha de ser molt negat perquè no acabi sortint alguna cosa digna, però hem d'insistir i estar disposats a llençar molt paper.

-¿Tothom pot dibuixar? En 30 anys només he trobat una persona que no podia. No es tracta de buscar la perfecció de la forma, sinó el teu gest, el teu traç. I com que no hi ha més pretensió que aquesta, quan comences a fer-ho t'abstreus, disfrutes i te'n vas enamorant sense donar-te'n.

-¡Però si no tenim temps per a res! Ja, dibuixar exigeix temps i calma. Però curiosament aquesta autonomia per fer un dibuix o un gargot amb un llapis o amb un pal es torna a valorar, perquè ens acosta a la naturalesa. No sempre fa falta un aparell electrònic per disfrutar.

-¿Què és el dibuix? ¡Ui! No sóc donat a teories grandiloqüents perquè no estic segur de res, més enllà del que jo crec i faig. El dibuix és la conseqüència de dibuixar. Tot és dibuix, ¡punyeta!, des del text escrit a mà fins al fum que surt d'un cigarro.

-¿Per què dibuixa? Perquè em meravella la bellesa d'un instant senzill. És com fer el paper de Déu: reprodueixo un instant a la meva manera per tornar-lo a veure i a sentir.

-Va començar copiant tebeos mentre es recuperava d'unes angines. Amb 7 anys ja feia exposicions a casa i als 19 vaig guanyar el Premio Nacional. He usat el dibuix per a tot: per fer amics, per lligar... Sóc autodidacte, no sé d'on em surt, no tinc consciència d'haver-me esforçat més enllà de ser molt observador.

-Dibuixava contra la voluntat del seu pare. Vaig néixer a Socuéllamos, a la Manxa, i el meu pare és una persona molt dura que estava descol·locat per la meva manera de viure tan alternativa. Ara està en una residència, té quadros meus i en presumeix, així que suposo que en deu estar orgullós.

Notícies relacionades

"No es tracta que particulars i hotels omplin les seves piscines"

Una dessalinitzadora flotant al port de BCN evitarà portar vaixells amb aigua

-Expressava la seva rebel·lia amb paper i llapis. He dibuixat i pintat el que no sap ningú, cada dia i a totes hores. Si no fos pel dibuix jo seria un inútil en tots els sentits.

-Hauria pogut fer carrera internacional. No sé si sóc tan bo, però als anys 80 vaig fer un parell d'exposicions a Nova York i es va vendre tota l'obra. Em van oferir anar a viure allà però a mi m'agrada estar tranquil. Ara tinc 90 alumnes i molt bons amics i crec que això està molt bé per a una sola vida.