L'ensenyament no és una prioritat política

Queda clar que el pla de xoc social acordat entre Junts pel Sí i la CUP per poder posar en marxa el procés sobiranista a Catalunya és, com el seu mateix nom diu, social. No educatiu. Així ho observen, almenys, les persones vinculades a la comunitat educativa consultades per aquest diari per valorar el document. "Només havent arribat a un pacte com aquest, els polítics demostren que són conscients que existeix un problema, encara que després no semblin disposats a arribar massa lluny per resoldre'l", constata Àlex Castillo, president de la federació d'associacions de pares d'alumnes de Catalunya (Fapac). "Les tres mesures sobre educació del pla de xoc són correctes, clar, però el que es conclou del document és que la majoria dels partits no saben què proposar en matèria educativa. O que el canvi en educació no entra en l'agenda de prioritats del Govern", afegeix Ismael Palacín, director de la fundació Jaume Bofill.

La més celebrada de les tres propostes educatives del pla és la que preveu una inversió addicional de cinc milions d'euros per a escoles situades en barris empobrits. "És una notícia molt, molt positiva", destaca Palacín. L'única objecció, indica, és que "és una cosa que no funciona per si mateixa: falten recursos, sí, però també falten plans de renovació pedagògica o programes per acabar amb la segregació dels alumnes". "Hi ha mesures que no costen diners, com un canvi en la matriculació, que també contribuirien a millorar la situació actual", suggereix, en aquest sentit, Àlex Castillo.

Notícies relacionades

Sense ambició de canvi significatiu

CDC impedeix la supressió de concerts educatius

En canvi, prossegueix el president de la Fapac, "és gairebé cínic que la Generalitat es comprometi ara a aportar 15 milions d'euros als parvularis, després de la política de retallades que ha aplicat en els últims anys a aquest sector". La creació de noves places escolars per a nens de zero a tres anys, afegeix el director de la Bofill, "és, per si mateixa, lenta i cara". "Potser hauria sigut més efectiu habilitar un sistema de tarifes socials per garantir l'accés a aquest servei de les famílies amb menys recursos econòmics", assenyala Palacín, que recorda que la demanda de places en guarderies ha baixat un 9% des que va començar la crisi, "pel descens de la natalitat, però també perquè a moltes famílies els és impossible pagar-les".

La tercera mesura educativa prevista en el pla de xoc, la creació de beques de transport per als alumnes de FP que estudien fora dels seus municipis, resulta del tot insuficient. "Està bé que hi hagi beques per a la formació professional, però de beques en falten moltes i falta parlar també de la quantia i de com es distribueixen", apunta Palacín.