CDC impedeix la supressió de concerts educatius

El pla de xoc social del procés sobiranista és, en matèria educativa, un document amb més absències que compromisos. ¿On són les mesures per recuperar la molt minvada equitat en l'escolarització? ¿Per què no s'han previst canvis per evitar la segregació i acabar amb les escoles gueto? I, sobretot, ¿en què ha quedat l'anunci d'algunes forces polítiques que han pactat el document (és a dir, la CUP) que es retiressin les subvencions públiques als col·legis privats que separen els alumnes per sexe? Les pressions exercides per Convergència Democràtica de Catalunya en la negociació del pla van permetre blindar els concerts educatius, és a dir, van aconseguir que la demanda de retirar els fons que la Generalitat aporta a col·legis de titularitat privada per atendre la població en edat escolar obligatòria desaparegués del document final. La indemnització als centres afectats, va argumentar CDC, podria haver sigut multimilionària.

Així doncs, n'hi haurà prou amb una inversió de 20 milions d'euros (un 0,45% dels 4.432 milions que va tenir com a pressupost la Conselleria d’Ensenyament el 2015) per donar compliment a tot el que el pla de xoc social es proposa corregir en educació.

CENTRES D'ALTA COMPLEXITAT

Reduir la ràtio als col·les empobrits

La inversió més prioritària en aquesta àrea suma cinc milions d'euros i va destinada a centres d'alta complexitat i a projectes comunitaris i de treball educatiu d'entorn a les zones socioeconòmicament més desafavorides. En aquestes escoles, es reclama «reduir la ràtio d'alumnes per aula», cosa que la Generalitat assegura que fa des de fa temps. Amb tot, la mesura que recull el pla de xoc social ja es podria haver aplicat des de l'agost, quan el Ministeri d'Educació va donar per finalitzat el període d'implantació del decret de racionalització de la despesa educativa, en què s'autoritzava les escoles a augmentar en un 20% el nombre permès d'alumnes per aula (de 20 nens a infantil i primària i de 25 en l'ESO).

En aquest mateix capítol, el document pactat entre JxS i la CUP preveu que es faciliti «l'accés equitatiu al transport escolar als alumnes que viuen en poblacions allunyades o zones rurals», però, en canvi, no els garanteix el dret al menjador (entre altres coses, perquè molts centres de secundària d'àrees rurals l'han tancat a conseqüència de la implantació de la jornada intensiva). 

GUARDERIES

Més places en temps de caiguda de la natalitat

Els parvularis han sigut els grans damnificades de les tisorades pressupostàries dels últims anys en educació, fins al punt que l'import destinat a aquesta etapa no obligatòria ha caigut més d'un 60% des del 2010. I no sols això: Ensenyament ha endossat el pagament de les ajudes -després de retallar-les- a les diputacions provincials, cosa que va derivar en flagrants demores de pagament a les guarderies, moltes de caràcter social. El pla de xoc preveu ara una inversió de 15 milions d'euros, amb els quals es volen crear més places (¿fan realment falta?, pregunten els experts, que recorden el descens en la natalitat que es registra els últims anys) i habilitar beques de menjador per als menors que les necessitin

FORMACIÓ PROFESSIONAL

Beques de transport si estudien fora de casa

Notícies relacionades

Fan falta metges, molts

De la RMI al salari de 1.000 euros

«Crear una nova línia de beques per als alumnes que cursin formació professional reglada i s'han de desplaçar fora del seu municipi». Aquest és tot el comentari que dedica el pla de xoc a la FP, uns estudis que, si estiguessin ben plantejats, haurien d'ajudar Catalunya a sortir del pou del fracàs escolar, segons els experts i analistes educatius internacionals.