¿Què és una dada personal i què no?

La nova normativa de protecció de dades deixa fora informació no deduïble fàcilment però que les grans companyies processen

cjane28012636 gra341  barcelona  01 12 2014   se inicia el proce151216162649

cjane28012636 gra341 barcelona 01 12 2014 se inicia el proce151216162649 / TONI ALBIR

3
Es llegeix en minuts
Carmen Jané
Carmen Jané

Redactora

Especialista en Periodista especialitzada en tecnologia, continguts digitals i elearning. Escric des de Última Hora.

ver +

La nova normativa de protecció de dades que la Unió Europea va camí d'aprovar aquest gener -i de la qual ahir es va forjar l'acord previ- no afecta tota la informació que és possible recopilar a través d'internet i dels dispositius connectats. La raó és gairebé evident: no totes les dades es consideren personals, per més personals que semblin. És la informació íntima.

La normativa europea -i fins ara també les nacionals- protegeix qualsevol dada que permeti identificar una persona identificada (o identificable), com el nom, correu electrònic, DNI, matrícula del cotxe, número de telèfon, domicili o data de naixement, entre altres. I també imatges, empremtes o gravacions de veu.

Però també admet com a informació personal les dades que puguin conduir a identificar una persona encara que no estigui directament identificada, “mitjançant qualsevol informació referida a la seva identitat física, fisiològica, psíquica, econòmica, cultural o social”. La llei només posa un límit: “Una persona física no es considerarà identificable si aquesta identificació requereix terminis o activitats desproporcionats”. Una afirmació que l'actual capacitat de processament de dades relativitza substancialment.

Segons explica la Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD) en el seu 'Guía del Ciutadà', “el dret fonamental a la protecció de dades és la capacitat que té el ciutadà per disposar i decidir sobre totes les informacions que es refereixin a ell. És un dret reconegut a la Constitució Espanyola i el dret europeu i protegit per la llei orgànica de protecció de dades (LOPD)”.   

La llei espanyola (redactada seguint les directrius de la normativa europea) reconeix a tota persona “el dret a saber per què, per a què i com seran tractades les seves dades personals i a decidir sobre el seu ús”, recorda l'AEPD. Tan sols les Administracions públiques, la policia o la publicitat que usa dades de fonts accessibles al públic com la guia telefònica estan excloses de notificar als interessats que s'està utilitzant la seva informació personal.

NOUS TRACTAMENTS

El traspàs d'això a la vida digital ha sigut la difusió a internet de les dades que apareixen en publicacions oficials o registres mercantils, que han sigut analitzades i tractades per diferents empreses i que han motivat nombroses queixes de particulars.

La llei espanyola (i l'europea) requereix el consentiment exprés de l'usuari per al tractament de dades relatives a raça, salut o vida sexual, així com religió, ideologia i creences, excepte en el cas de professionals de salut en cas d'urgència vital (pot ser útil per descartar un diagnòstic de pràctiques sexuals de risc, per exemple, o al revés).

Aquest tipus d'informació està subjecta al que s'anomenen els drets ARCO: accés, rectificació, cancel·lació i oposició. És a dir, saber quines dades es tenen, poder modificar el que sigui incorrecte, poder sol·licitar que s'esborrin i poder-se negar que siguin recollides.

PERFILS IDENTIFICABLES

Notícies relacionades

Però no totes les dades que es recullen es consideren estrictament personals. Per exemple, moltes de les empreses de creació de perfils publicitaris s'escuden en el fet que el que rastregen dels usuaris no són dades personals identificatòries sinó informació personal anonimitzada. ¿I on s'acaba l'anonimat i comença la consideració de 'dada personal'? Segons els especialistes en tractament de dades, en el moment que la barreja d'informació permetria associar-la a un perfil concret.

Les xarxes socials ja processen informació personal i, en principi, l'usuari ha donat el seu consentiment per a això. Però el que segurament l'usuari mitjà no coneix és fins a quin punt la xarxa social, utilitzant tècniques d'intel·ligència artificial o de pura enginyeria social (la persuasió no tecnològica), dedueix informació més íntima com creences religioses, ideologies, intencions o simpaties per temes concrets. I aquesta mena d'informació, la més valuosa en l'actualitat, no és clar que l'usuari pugui recuperar-la.