"Tots n'estem molt farts"

Anar-se'n a dormir amb el dia de l'endemà planificat permet descansar sense preocupacions. Aixecar-se, engegar la ràdio i descobrir que la jornada començarà amb problemes en el transport transportés molt desagradable, perquè si hi ha res que el ciutadà digereixi malament, és que li trenquin els hàbits, la rutina. Una cosa és el cap de setmana, allunyat de l'ordre. I una altra de molt diferent la vida de dilluns a divendres, vinculada a horaris laborals. Per això a l'estació de Montcada i Reixac, els informadors han sigut insultats a primera hora del matí, com si les carències de Rodalies o el robatori de coure fossin cosa seva. "Nosaltres també estem molt farts d'aquesta situació, només intentem fer la nostra feina el millor possible", aporta una treballadora d'aquest baixador.

A Mollet-Sant Fost la circulació de gent és constant; la de trens, impredictible. Això és precisament el que diuen a la gent que arriba a l'estació amb la intenció de viatjar a Barcelona. Un home amb poc recorregut en això dels trens de curta distància s'interessa per la millor manera d'arribar a la plaça de Catalunya. Li diuen que pot esperar que vingui un comboi, mentre la megafonia informa d'"endarreriments de 60 minuts". És curiós que es parli en minuts quan 60 minuts han sigut tota la vida una hora, encara que potser soni massa gruixut. Una noia de poble s'ofereix per mostrar-li on és la parada de bus, perquè al final, l'home en té prou de posar el peu al terme municipal de la capital catalana per anar a qualsevol estació de metro que li permeti arribar al seu destí.

SORPRESA

La Marga treballa en una coneguda botiga de roba i no en sabia res del que havia passat aquesta matinada amb el robatori de 60 metres de cable. "D'acord que hi hagi retards com sempre, però això és impresentable, arribaré molt tard a la feina. ¿No haurien de posar autobusos?". No obté resposta, perquè els informadors, frontons humans del malestar dels usuaris del tren, només poden detallar les alternatives que aporta Adif, o animar a esperar que arribi un tren, cosa que succeeix de manera intermitent i imprevisible. 

Un matrimoni de jubilats volia passar el dia a Barcelona. La idea era aprofitar el bon temps per resoldre les compres nadalenques. Tenen 13 néts, de manera que havia de ser una jornada completa amb la qual treure's un pes de sobre. Fan marxa enrere i se'n van a casa a buscar el cotxe. "Com que l'aparcament a la ciutat és molt car, sempre agafem el tren. Però anirem a buscar el cotxe a casa perquè no ens queden més dies, i com més temps esperem més pesat estarà tot. ¿Enfadats? Home, ho deu estar més els que no han pogut arribar a la feina".

És el cas d'Adrián, reboster, que ja ha trucat al seu cap per explicar-li la situació. "Per sort ho ha entès", diu. Jose va cap a Cerdanyola Universitat i no té gaire clar com viatjarà. La informadora li dóna solucions, però no sembla gaire disposat a seguir les seves indicacions. "Crec que em quedaré aquí, perquè si per tornar tinc el mateix problema, arribaré a casa de nit". No és molt conscient que això anirà per llarg. "Normalment --fa memòria-- l'endemà això ja està solucionat". Advertit que Adif admet que trigarà dies a resoldre l'avaria, es queda en silenci uns segons. "Doncs no tinc gaire clar què faré. ¿No haurien de posar autobusos?".

UN VETERÀ DELS ENDARRERIMENTS

Un altre estudiant que volia arribar a la Universitat Pompeu Fabra abaixa les espatlles i va cap a l'andana amb la intenció d'esperar el que sigui necessari. Per sort, al sol no s'hi està tan malament. Ha quedat per acabar un treball i no pot faltar. És un veterà dels problemes de Rodalies, i parla amb la calma pròpia de qui sap de què va tot això. "No és la primera vegada que parlo amb un periodista sobre aquest tema. La veritat és que tampoc serveix de gran cosa que em queixi perquè està demostrat que els viatgers som el que menys importa. L'únic que et puc dir és que espero treure'm aviat el carnet de conduir per oblidar-me d'aquest malson". Es diu Jacob, té 20 anys i ja ha fet cinc pràctiques a l'autoescola. Si tot va bé, s'examinarà en un mes i mig. I si la seva mare cedeix, espera poder fer servir el seu cotxe.

ALTERNATIVA

Notícies relacionades

El robatori de cable causa danys en sistemes de control de Renfe i talls a les línies R-2, R-8 i R-11

Crítiques a la mala gestió de Renfe després del nou episodi de caos a Rodalies

A Montcada i Reixac es repeteixen les mateixes escenes. Aquí tenen la sort de tenir a prop l'estació Montcada i Reixac-Manresa, que els permetrà arribar a Barcelona sense problemes amb una altra línia que no estigui afectada per l'acte vandàlic de la matinada. Una informadora amb anys d'experiència explica que els usuaris que a les cinc del matí anaven a treballar són els que més indignats estaven. "Perquè a aquelles hores hi ha pocs trens, i si hi sumes una hora de retard...".  

Hi ha hagut insults i males maneres cap al personal de l'estació, explica. "La gent està molt cabrejada, però nosaltres també n'estem molt farts, i no tenim cap culpa del que ha passat". Explica que a una usuària amb contactes a Renfe li han dit que això podria allargar-se fins a Nadal. "Si és així, el mal humor anirà en augment". Perquè això és potser el que més sulfura els usuaris de Rodalies, el fet de no saber quan podran recuperar el son amb la seguretat que demà, com els agrada, la seva vida no es veurà alterada pel deficient funcionament del ferrocaril de mig recorregut.