Una mort amb data

L'antiga Erkimia va arribar a ser-ho pràcticament tot a Flix. La seva arribada, a finals del segle XIX, va canviar el destí d'un municipi en regressió demogràfica, enclavat en una zona rural d'interior amb un futur agrícola més aviat poc prometedor. El terme oferia unes condicions atractives per a una indústria química, com ara la proximitat del riu Ebre, el pas de la línia fèrria i la comunicació fluida amb la conca carbonífera de Faió i Mequinensa. Un grup estranger es va fixar en aquest enclavament estratègic i el va escollir per implantar molt més que un complex industrial: un sistema de vida privilegiat i més brillant que al qual estaven sentenciats pobles similars en molts quilòmetres a la rodona.

Als bars de Flix s'hi parlava del fosfat bicàlcic i del percloroetilè i els seus derivats amb la mateixa normalitat amb què es demanava una tapa d'olives. Dècada rere dècada, els poderosos tentacles de la Fàbrica van penetrar en la idiosincràsia de Flix i en la quotidianitat dels ciutadans. Els va facilitar una educació i un progrés inaudit a la zona, però també va crear una dependència difícil de suplir.

Avui, la Fàbricafa temps que agonitza. Dels més de mil treballadors que va acollir en queden poc més d'un centenar. Damunt seu, a més a més, hi penja una espasa de Dàmocles. Les normatives ambientals, l'aplicació de les quals va ser ajornada amb una moratòria encara en vigor, obliguen Ercros, com la resta de plantes similars, a abandonar la producció de clor i sosa càustica si no substitueix abans del desembre del 2017 les cel·les d'electròlisi de mercuri que fa servir en el procés, una inversió quimèrica per a aquesta factoria en declivi.

Sense alternativa

«Tenint en compte l'elevat cost que implica el canvi de tecnologia en aquestes plantes, l'esforç inversor només estaria justificat si el preu de la sosa millorés i la demanda de clor es mantingués inalterada, extrems sobre els quals ara no es disposa de prou visibilitat per fonamentar una decisió definitiva», assenyalen fonts d'Ercros. No hi ha cap decisió oficial, però gairebé tothom a Flix dóna per fet que hauran d'aprendre a viure sense la Fàbrica. «Ens preocupa molt aquesta situació perquè Ercros no està en condicions d'assumir el cost econòmic del canvi de tecnologia i això implica que el desembre del 2017 la línia principal de producció, que és la de clor i sosa, deixarà d'estar operativa», admet l'alcalde, Marc Mur. L'equip de govern treballa «contra rellotge, amb la Generalitat, a la recerca de noves oportunitats d'activitat», però ara per ara no hi ha alternativa.

Notícies relacionades

Els experts alerten de l’avenç de les malalties del fetge

Nou països s’afegeixen al pla per protegir els menors del porno digital

Mur ha intentat convèncer l'Agència Catalana de Residus i el Ministeri de Foment que la planta de tractament dels residus de l'embassament es mantingui activa i pugui rebre residus d'altres indústries de l'Estat aprofitant la inversió ja realitzada, de 40 milions d'euros, i l'existència de mà d'obra especialitzada. Tot i això, la idea ha sigut descartada i les instal·lacions han començat a ser desmantellades. «Potser d'aquí cinc o deu anys lamentarem que no s'hagi quedat a Flix, però actualment no és una prioritat econòmica per a cap empresa descontaminar els seus residus», afirma amb resignació.

Amb el compte enrere en marxa, Flix s'enfronta al repte de saber si podrà mantenir el caràcter industrial que li va forjar una indústria estrangera, potser contra el seu propi destí.