Pensar És sexi

Set addictes defensen el gremi

Tots van passar per la facultat de Filosofia. I van saltar després a l'ensenyament, a l'assaig, a l'activisme i a timonejar la ciutat de Barcelona. En aquesta època embrollada, aquí fan un pas endavant en defensa d'una disciplina que repensa el món per transformar-lo i ofereixen lectures per iniciar-se.

_MEDIA_5

_MEDIA_5

2
Es llegeix en minuts

Paul B. Preciado

Filòsofa i activista

«Per mi és música, jazz, improvisació. Disposem de diversos llenguatges i entrem  en un concert que ja està en marxa... Però podem canviar la melodia. Inventar altres llenguatges que produeixin altres mons. I això sempre és una tasca col·lectiva. El

biòleg o l'enginyer podrien fer el mateix en el domini de la materialitat, però a ells se'ls demana que s'acomodin a la producció de riquesa i coneixement d'acord amb un conjunt de convencions que regeixen la indústria en el capitalisme neoliberal.

A diferència d'ells, la tasca de la filosofia és el qüestionament, la crítica, l'exploració de les arquitectures conceptuals que fan que les coses semblin 'verdaderes' o 'falses', possibles o impossibles.

La filosofia és la tasca d'inventar l'impossible, no de representar el món, sinó de transformar-lo».

Ada Colau

Alcaldessa de Barcelona

«És un error considerar que la filosofia és una disciplina separada de la vida quotidiana. Des que et lleves fins que et fiques al llit, prens milers de decisions que tenen a veure amb la teva visió del món. L'impuls de preguntar-se els perquès de les coses és inherent a l'ésser humà. I qüestionar-nos cada dia el sentit últim de la nostra vida ajuda a trobar-hi sentit.

Entendre que aquestes preguntes s'han plantejat durant tota la història i conèixer quines són les respostes que s'hi han donat és imprescindible per ampliar la visió del món. Com més àmplia és, més llibertat tenim com a individus».

José Antonio Marina

Filòsof i assagista

«La filosofia és el fonament del pensament crític, és a dir, del que s'esforça a arribar a la veritat i el bé. Per aquest motiu és un 'servei públic'. Sense pensament crític capaç d'argumentar, de justificar les opinions, d'elegir criteris, no hi pot haver democràcia. Gràcies a ell ens podem salvar del fanatisme, el dogmatisme, la superstició, la credulitat. La filosofia ens lliura de ser xais».

Victòria Camps

Catedràtica emèrita d'Ètica de la UAB.

«Els filòsofs ens ensenyen a pensar i a dubtar de tot, una actitud necessària en una època tan convulsa i desconcertada com la que vivim»..

Marina Garcés

Professora de Filosofia de la Universitat de Saragossa

«La filosofia no és un saber sobre això i allò, sinó la possibilitat de canviar les nostres vides, personals i col·lectives, a través del pensament lliure de dogmes i de prejudicis. Per tant, no és que sigui important. És que és necessària. La seva potència específica és situar-nos en els límits del que som, del que sabem i del que fem».

Fernando Savater

Filòsof i assagista

«La filosofia neix al mateix lloc i gairebé la mateixa època que la democràcia. Equival en el terreny del pensament al que la democràcia és en la política: llibertat (dubte) respecte a les tradicions, els déus, els costums establerts, les jerarquies genealògiques.

Els primers filòsofs són en molts casos forasters, o si són natius, es porten com si arribessin de fora i no entenguessin el que els naturals del país, els 'd'aquí de tota la vida', donen per sabut. 'Perquè no serveix per a res encara és útil la filosofia', va dir T. W.  Adorno. En altres paraules, serveix per assenyalar els que creuen que tots els sabers han de servir per a alguna cosa (donar pasta, o donar poder, o donar arguments per a la revolució anticapitalista) que tenen mentalitat d'empleats o aparcacotxes».

Rafael Argullol

Notícies relacionades

Catedràtic d'Estètica de la UPF

«La filosofia és un exercici continuat de llibertat interior».