Sumari judicial
Radiografia de les empreses del cas Montoro i els favors fiscals que van aconseguir en plena crisi econòmica

Una llarga investigació judicial, sota secret durant set anys, ha deixat al descobert una presumpta trama de tràfic d’influències per manipular lleis que tenia al centre l’exministre Cristóbal Montoro, al capdavant d’Hisenda dues vegades en els governs d’Aznar i de Rajoy. Una organització que, segons l’última interlocutòria judicial, rebia pagaments de companyies de diferents sectors a través d’Estudio Económico, el despatx fundat pel mateix Montoro, i que maniobrava per introduir favors fiscals per beneficiar les empreses gràcies al seu accés directe al Govern. Unes maniobres que es feien en plena onada de retallades, dures i generalitzades, que s’aplicaven en el pitjor moment de la crisi econòmica i financera de fa més d’una dècada.
L’exministre, diversos membres del seu equip en el ministeri, socis del seu despatx, diversos gegants del sector dels gasos industrials i els principals directius d’aquestes companyies han sigut imputats pel jutge després de trobar prou indicis de possibles delictes continuats, entre d’altres, de suborn, frau, prevaricació, tràfic d’influències i corrupció en els negocis.
Però múltiples informes elaborats durant anys pels Mossos d’Esquadra amplien el focus i apunten, en espera de noves investigacions, a presumptes vinculacions entre els pagaments d’empreses d’altres sectors –especialment l’energètic i particularment el de les renovables– i els posicionaments defensats per Montoro sobre la dura reforma elèctrica i que el van enfrontar amb altres membres del Govern.

Imputats en el cas de l’empresa Equipo Económico. /
Rebaixes fiscals per a gegants del gas industrial
El jutjat d’instrucció considera que les investigacions revelen que en dues ocasions gegants del sector dels gasos industrials com Air Liquide, Abello, Messer, Praxair i Carburos Metálicos, adscrites a l’Associació de Fabricants de Gasos Industrials i Medicinals (AFGIM),van contractar Equipo Económico per aconseguir avantatges fiscals específics gràcies a la seva xarxa d’influències en el Govern.
Les companyies van abonar conjuntament gairebé 780.000 euros al despatx fundat per Montoro per aconseguir, el 2014, que Hisenda inclogués el seu sector en la llista de beneficiaris d’una reducció del 85% de la base imposable del que pagaven per l’impost especial de l’electricitat (de manera que s’estalviaven uns 59 milions a l’any totes les empreses del sector) i, el 2018, per obtenir bonificacions especials en l’impost d’activitats econòmiques. Les investigacions mostren que els abonaments estan molt per sobre del que les companyies abonaven a altres consultores i que la posició d’Hisenda va canviar radicalment en només uns mesos en benefici de les empreses després de contractar el despatx fundat pel ministre.
La instrucció s’ha centrat en les relacions d’Equipo Económico amb les empreses dels gasos industrials i és en aquest àmbit que el jutjat troba elements més sòlids (fonamentalment a través d’un serial d’intercanvis de correus electrònics entre els implicats) per concretar la imputació de càrrecs públics, directius i companyies industrials. No obstant, el cas es pot acabar ampliant a altres sectors en els quals també s’han constatat pagaments al despatx de Montoro i en els quals els informes judicials apunten que es podrien haver registrat intervencions en canvis regulatoris, molt especialment en el cas de la reforma elèctrica que va emprendre el primer Govern de Mariano Rajoy en plena crisi econòmica.

Arxiu - Imatge d’arxiu de la seu d’Abengoa. /
Pagaments milionaris de les renovables
El primer Executiu de Rajoy va executar una dràstica reforma elèctrica per intentar tapar l’enorme forat de prop de 30.000 milions d’euros que va arribar a acumular el sistema elèctric espanyol (el llavors famós dèficit de tarifa) i que es va traduir en destralada per a tots els operadors, especialment als del sector de les renovables.
Els informes policials inclosos en l’enorme sumari judicial vinculen pagaments de diverses companyies i patronals del sector energètic a suposats posicionaments més favorables del departament de Montoro als seus interessos, singularment a les renovables, per a la nova regulació, i expliquen que això va provocar un xoc intern en el Govern, amb posicions enfrontades entre Hisenda i el Ministeri d’Indústria, llavors comandat per José Manuel Soria.
En plena voràgine de canvis regulatoris, el llavors gegant verd Abengoa va abonar a Equipo Económico almenys 3,98 milions d’euros a través de diverses filials, segons els Mossos (tot i que altres informes policials eleven els abonaments fins a prop dels 4,5 milions). A més, les vinculacions van més enllà i un dels socis d’Equipo Económico, Ricardo Martínez Rico, va ser designat com a membre del consell d’administració d’Abengoa ja el 2011.
Solaria, llavors centrada en el negoci fotovoltaic i avui en l’Ibex 35, va arribar a pagar al despatx de Montoro directament almenys 1,7 milions (tot i que altres societats vinculades a la família Diaz-Tejeiro, soci majoritari de Solaria, també efectuaven pagaments a Equipo Económico). Els Mossos també destaquen que un dels socis d’Equipo Económico, Manuel de Vicente-Tutor, va ser designat secretari no conseller del consell de Solaria (no obstant, fonts empresarials apunten que és una cosa relativament habitual quan es contracta un despatx d’assessoria legal).
La investigació també assenyala pagaments al ‘lobby’ privat de l’equip d’Hisenda per part d’algunes de les patronals del sector de l’energia solar. La Unió Espanyola Fotovoltaica (UNEF), l’associació més gran del sector, va pagar prop de 91.000 euros. Però des de la patronal, creada el 2012, s’apunta que es va tractar d’un contracte heretat d’una altra de les antigues patronals que es van integrar en la mateixa UNEF quan hi va haver una unificació de les organització. La patronal que havia contractat prèviament Equipo Económico era l’Associació Empresarial Fotovoltaica (AEF), amb pagaments de gairebé 486.500 euros, i segons fonts del sector estava especialment vinculada a Solaria.
Les retallades milionàries empreses pel Govern per quadrar els comptes del sistema elèctric també les van patir llavors les companyies energètiques que gestionen les xarxes elèctriques, tant les xarxes de transport (gestionades per Red Eléctrica d’Espanya, REE) com les de distribució (en mans fonamentalment de les grans elèctriques Iberdrola, Endesa i Naturgy, llavors Gas Natural Fenosa). Els informes policials constaten, sense més precisions, que en aquests anys Red Eléctrica va pagar al despatx de Montoro gairebé 1,4 milions d’euros i que també va efectuar dos pagaments de 87.000 euros Eduardo Montes, que aleshores era president de la patronal de les grans elèctriques, UNESA, avui rebatejada com a Aelec.

José Manuel Soria, en conversa amb Cristóbal Montoro quan tots dos eren ministres amb Mariano Rajoy. /
Xocs Montoro-Sòria per les renovables
Diferents informes policials inclosos en la causa judicial apunten a possibles maniobres de l’equip de Montoro per suavitzar el cop a les renovables amb les mesures incloses a les diferents bateries de mesures que es van incloure en la reforma elèctrica durant els anys 2012 i 2013. Els Mossos d’Esquadra destaquen que el Govern va aprovar una partida excepcional de 2.200 milions amb càrrec als pressupostos generals de l’Estat (PGE) per finançar part del ‘dèficit de tarifa’ elèctric i ho vinculen a un presumpte interès del ministre d’Hisenda de reduir la retallada que s’aplicaria a les renovables i retardar o limitar l’eliminació de les primes que rebien les renovables en funció només de l’electricitat que produïen (que van acabar substituint-se per un nou sistema amb una retribució que garantia la rendibilitat a llarg termini de les plantes).
No obstant, diverses fonts del sector energètic que ja ho eren en aquells anys de la reforma elèctrica destaquen que, molt al contrari, la mateixa Hisenda era la que rebutjava carregar als PGE part del forat del sistema elèctric per evitar engreixar més el ja voluminós dèficit públic. I que Montoro es va imposar al Ministeri d’Indústria de José Manuel Soria i va aconseguir que finalment no s’arribés a executar aquesta partida de 2.200 milions amb una autoesmena del mateix Partit Popular al Senat. I Hisenda també va limitar que anessin a càrrec dels comptes públics tot els sobrecostos dels territoris extrapeninsulars, com pretenia Soria, i només va permetre que els PGE n’assumissin la meitat (900 milions d’un total de 1.800 milions a l’any).
El Ministeri d’Hisenda va crear el 2012 un nou impost a la producció elèctrica pel qual totes les tecnologies de producció van començar a pagar per igual un tipus del 7%. Un nou gravamen que penalitzava les empreses del sector, però que tal com es va articular va salvar les energies renovables d’un cop molt més gran. Indústria proposava l’aplicació de diferents tipus en funció de l’energia, des d’un 4% per a les centrals tèrmiques fins a un majúscul 19% per a les plantes fotovoltaiques. L’opció d’Hisenda va ser la d’una tarifa plana per a totes les energies que va evitar una penalització molt més gran a l’energia solar.
«José Manuel Soria mirava d’impulsar normes que eliminessin les primes a les renovables i, posteriorment, va mirar d’aplicar un impost «progressiu» al sector elèctric segons els subsidis que percebés cada tecnologia (cosa que castigava amb més duresa les renovables) [...] D’altra banda, el ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, advocava per limitar l’eliminació de les primes a les renovables i va aconseguir decantar la càrrega impositiva en les elèctriques tradicionals. Així, la posició del ministeri de Soria tenia la benedicció de les elèctriques tradicionals i causava recels entre les renovables, mentre que aquestes sensacions s’invertien respecte de la posició defensada pel ministeri de Montoro», es recull en un dels informes dels Mossos, que apunta que almenys en una ocasió una proposta que es va traslladar del gabinet de Montoro al de Soria sobre la reforma elèctrica es va rebre directament amb la capçalera d’Abengoa.
Els informes policials també recullen suposades influències per part d’Equipo Económico amb empreses d’altres sectors econòmics. En la investigació s’assenyalen pagaments de Ferrovial per gairebé 584.000 euros i s’apunta a un intent d’aconseguir que s’escurcessin els terminis de pagaments a proveïdors per part dels ajuntaments, o també abonaments del grup Codere per 667.000 euros i s’indica que podrien estar vinculats al procés d’adjudicació de noves llicències en el sector del joc.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Fenomen en auge La venda a pes de 'caixes sorpresa' d'Amazon arriba al centre de Barcelona: "És com una loteria"
- Universitat Més de 250 professors universitaris exigeixen a la UB que investigui el cas Ramón Flecha
- MUNDIAL DE CLUBS Luis Enrique ignora Mbappé: «Soc soci culer, per això sempre em motiva jugar contra el Madrid»
- Previsió meteorològica Catalunya, en alerta per fortes pluges: aquestes són les zones on més pot ploure
- Detingut per matar d’una punyalada un multireincident al Prat de Llobregat per una venjança
- Les monedes dels 5.000 euros: Revisa els racons de casa i paga’t les vacances
- Accions legals Tovalloletes humides: la gran plaga ecològica que surt de les llars
- Aïllacionisme internacional Trump contra els turistes: Els EUA podrien perdre fins a 29.000 milions de dòlars per la falta de visitants
- Cau un arbre al pàrquing d'un hotel a Girona
- Sumari judicial Radiografia de les empreses del cas Montoro i els favors fiscals que van aconseguir en plena crisi econòmica