«Una pastilla abans i després del sexe impedeix contraure la sida»

El doctor Josep Maria Gatell (Bràfim, Alt Camp, 1951), responsable de l'atenció dels infectats pel VIH a l'Hospital Clínic, té previst presentar avui en la 15a Conferència Europea de la Sida, que se celebra a Barcelona, tres importants novetats que a partir d'ara inclouran les guies de tractament que acaten els especialistes europeus. Una d'aquestes novetats, sens dubte revolucionària, defensa l'opció de prescriure de manera puntual i en dies concrets, a persones sanes que freqüenten trobades sexuals arriscades, les pastilles antiretrovirals que prenen diàriament els infectats pel VIH.

-Vostès ho defineixen com a profilaxi preexposicional.

 -Així és. Significa que persones no infectades podran seguir, de forma intermitent, una teràpia antisida per evitar la infecció del VIH durant la relació sexual de risc que tenen pensat mantenir. Hi ha dues maneres de fer-ho: una, ja coneguda, consisteix a prendre cada dia les pastilles antiretrovirals, com fan els infectats. L'altra modalitat, nova, proposa fer-ho a demanda. Un estudi francès recent, d'imminent publicació, demostra científicament que el tractament és eficaç fins i tot si el prens intermitentment, només quan hagis de tenir la relació sexual arriscada. Si mantens diàriament aquest tipus de relacions, les has de prendre cada dia.

-¿Com és això en la pràctica?

-Si saps que aquesta nit tindràs una relació sexual amb algú a qui no coneixes o en entorns considerats de risc, et prens una pastilla ara, una altra aquesta nit i una tercera demà al matí. Una pastilla abans i una altra després del sexe, més la intermèdia, impedeixen contraure la sida. És gairebé com la pastilla de l'endemà per evitar embarassos, però en lloc d'una pastilla són tres.

-¿És una idea o una opció ferma?

-Ho incloem en la guia terapèutica per a la sida que avui presentaré a la conferència en nom de la Societat Europea de la Sida. L'Organització Mundial de la Salut (OMS) ja ho ha recomanat fa pocs dies, no som els únics. L'Agència Europea del Medicament (AEM) encara no ho ha aprovat, però la Food and Drugs Administration (FDA) nord-americana sí que ho ha fet. Això significa que a Europa aquesta profilaxi només es pot aplicar en el context d'estudis o assajos clínics.

-¿Quan es pronunciarà l'AEM?

-Fins ara, ha guardat silenci, però després de la recomanació de l'OMS i la de la Societat Europea de la Sida jo suposo que dirà alguna cosa. Quan l'AEM ho autoritzi, cada país haurà de decidir què fa.

-¿A qui es prescriuria?

-Està recomanat únicament a grups petits de la població, persones que són conscients del seu risc. Per a aquests col·lectius serà un tractament eficaç. No és per a la població general. Sempre s'indicarà sota prescripció mèdica i dispensació hospitalària. Aquestes pastilles no es vendran a les farmàcies.

-¿De quantes persones es tracta?

-De només uns centenars. No milers. Són individus que incorren cada any en fins a un 10% de possibilitats d'infectar-se pel VIH, però que no volen prendre cap altra precaució. D'aquests no n'hi ha gaires. Parlo de persones que van al metge, un sector conegut, ben identificat.

-¿Quin perfil social tenen?

-La majoria són homes joves homosexuals. Persones amb estudis, amb feina estable, estudis mitjans o universitaris. No són marginats socials addictes a drogues injectables en vena. Res d'això. Molts d'ells, així s'ha pogut comprovar, tenen un bon nivell de vida i també un acceptable estatus social, però mantenen una activitat sexual molt intensa que implica un alt risc de patir la infecció de la sida.

-¿Alguns d'ells figuren entre els nous infectats anuals?

 

-És possible. El VIH es diagnostica a Catalunya a unes 600 persones cada any. A Espanya, a més de 3.000. D'aquestes persones, el 60% són homes joves espanyols homosexuals. L'altre 40% són immigrants que pertanyen a grups econòmicament deprimits, no tots homosexuals.

-A Espanya, unes 80.000 persones. Es calcula que hi ha uns 130.000 infectats (26.000 a Catalunya), dels quals uns 30.000 ho ignoren completament. No estan diagnosticats. No prenen precaucions sexuals de cap mena i s'estima que són responsables de fins al 50% de les transmissions anuals del virus. Si els identifiquéssim i es tractessin, començaríem a controlar l'epidèmia de la sida a Espanya.

-¿Quants anys fa que estan infectats els que van a l'hospital?

 -El 40% hi arriba amb el sistema immunitari bastant deteriorat i en un 10% d'aquestes persones la infecció està molt avançada. Vénen perquè ja tenen una complicació greu.

-¿Quina complicació?

-Infeccions, càncer, pulmonia per neumocistitis, tuberculosi, toxoplasmosi cerebral... Coses greus. Si no moren d'això, se salven. Controlar la infecció del VIH és factible.

-¿Com arriben a saber que un tuberculós també té la sida?

-Ho sospitem, fem quatre preguntes i els demanem permís per fer el test del VIH. Sempre demanem permís. Per a tot. No s'hi sol negar ningú. Es troben malament.

-Vostès, amb el Laboratori Irsi/Caixa, de Can Ruti, investiguen a la recerca d'una vacuna. ¿Disposen de prou finançament?

 -No. Tenim diners, però no en tenim prous. Els utilitzem de la millor manera que sabem. Tenim finançament europeu, de la Fundació La Caixa i d'alguns projectes públics espanyols. Fins ara, també hi participava Laboratorios Esteve, que ha deixat de fer-ho.

-¿L'escassetat atura els estudis?

-No. Els diners determinen la velocitat amb què investiguem. Tenim quatre projectes de vacuna en marxa: tres de terapèutiques, per als ja infectats, i una de preventiva, per evitar la infecció a persones sanes.

-¿Com actuaria la terapèutica?

Notícies relacionades

Arbovirosi: com prevenir les malalties transmeses per les picades de mosquits

La llei automatitza el reconeixement del 33% de discapacitat

-L'objectiu d'una vacuna terapèutica és poder retirar el tractament antiretroviral -que si no s'ha de fer tota la vida- sense que hi hagi un rebrot en la replicació del VIH. Darrere de cada pas que avancem hi ha quatre milions d'euros d'inversió i tres anys de feina. El 2016 assajarem en humans dos d'aquests prototips.

-¿Quants infectats segueixen tractament antiretroviral?