POLÍTIQUES D'INFÀNCIA

El Govern diu que estudiarà una ajuda de 2.500 euros per nen i any

1
Es llegeix en minuts
TONI SUST
BARCELONA

La vicepresidenta del Govern català, Neus Munté, va afirmar ahir que l'Executiu català «estudiarà» la proposta de les entitats d'infància agrupades a la federació Fedaia d'implantar una ajuda de 2.500 euros per any i nen a Catalunya, fet que suposaria, segons els experts, costejar la meitat de la inversió que ha d'assumir una família.

Encara que només es va comprometre a això, a «estudiar» la proposta, Munté va protagonitzar un punt d'inflexió en el discurs de l'Executiu català. L'ajuda que proposa Fedaia seria una prestació única i la seva aplicació generaria una inversió anual de prop de 2.500 milions d'euros. La vicepresidenta també va anunciar que d'aquí unes setmanes celebrarà una reunió amb Fedaia en què abordarà el tema, si bé la trobada ja estava prevista anteriorment.

Notícies relacionades

Crida l'atenció que Munté advoqués ahir per estudiar el que fins ara el seu Govern ha descartat. La veritat és que l'Executiu d'Artur Mas s'ha significat en aquest camp: fa quatre anys que adverteix les entitats socials que no comptaran amb més diners. Quan, el setembre del 2012, es va aprovar el pla de suport a les entitats, el Govern català va incloure un article que precisava que aquest pla no costaria ni un sol euro addicional a l'erari. Quan es va celebrar el ple del Parlament sobre pobresa, el març del 2014, l'aleshores portaveu del Govern, Francesc Homs, va afirmar que de la reunió no en sortiria compromès ni un sol euro addicional de pressupost. I així va ser. Per últim, encara que hi ha molts altres exemples, el Govern de CiU va rebutjar la renda garantida de ciutadania perquè el seu cost previst és de més de 2.000 milions d'euros.

PERÍODE ELECTORAL / Quan arriba la campanya electoral, cada pocs mesos en gairebé tots els anys, la Fedaia reuneix les candidatures per parlar de polítiques d'infància. Això va succeir el 4 de setembre passat. Per Junts pel Sí, hi va intervenir Agnès Rusiñol, que va considerar que la proposta era interessant però pressupostàriament inviable. Com a exemple va citar llavors els pressupostos de Mossos i bombers.