El Govern admet que falten unitats de pal·liatius infantils
Alonso rebutja una llei estatal de mort digna i al·lega que l'actual legislació ja la garanteix
L'Hospital de Santiago dóna compliment al desig dels pares i seda i retira la sonda a Andrea
Els pares d’Andrea, Antonio Lago i Estela Ordóñez, dilluns passat a les portes de l’Hospital Universitari de Santiago. /
El ministre de Sanitat, Alfonso Alonso, va admetre ahir arran del cas d'Andrea Lago, la nena gallega a qui els metges de l'Hospital Universitari de Santiago han acceptat finalment sedar i retirar l'alimentació artificial fins que mori, que cal «fomentar la creació» d'unitats pal·liatives pediàtriques, perquè les que hi ha «són escasses». Actualment, molts hospitals espanyols, com és el cas del que tracta Andrea, no disposen d'un servei d'aquestes característiques i els pacients en edat pediàtrica -fins als 14 anys- reben les cures pal·liatives en una unitat d'adults. Això pot acabar devaluant lleis com la de la mort digna gallega perquè sense els necessaris mitjans econòmics, materials i humans resulta més difícil garantir que els pacients i les seves famílies són atesos sempre com requereixen.
No només Alonso ha reconegut aquest dèficit. Arran de l'impacte del cas d'Andrea, la mare de la qual va confirmar ahir a la tarda a través de Facebook que s'havia començat a «complir la voluntat» que la seva filla no seguís patint, algunes comunitats autònomes semblen haver decidit posar-hi remei. Així, el Govern de la Rioja, on uns 2.000 ciutadans han redactat el seu testament vital acollint-se a la legislació autonòmica que ho regula, va anunciar ahir que treballa en la creació de la seva primera unitat de cures pal·liatives pediàtriques, que juntament amb pacients oncològics està previst que pugui acollir nens amb paràlisis cerebrals i malalties neurodegeneratives incurables com la d'Andrea. Un debat addicional és si aquestes unitats pal·liatives pediàtriques haurien d'acollir també, com defensen alguns metges, pacients de 15 a 17 anys, a qui la llei, com a la resta de menors, tampoc permet decidir per si mateixos arribat el moment, per exemple, d'aplicar-los una sedació pal·liativa, i depenen de l'opinió dels seus pares o tutors.
«GARANTIES SUFICIENTS» / Però una altra cosa és que el Govern central estigui pensant en una reforma legislativa, cosa que no està prevista. Alonso, al ser preguntat ahir sobre aquesta qüestió, va negar que, com proposa el PSOE, sigui necessari implantar a nivell estatal una llei específica de mort digna a semblança de la que ja han aprovat diverses autonomies. El titular de Sanitat va defensar que l'actual llei d'autonomia del pacient ja garanteix que cap malalt serà sotmès a «una teràpia innecessària», que no hi haurà «acarnissament terapèutic» i que rebrà cures pal·liatives.
La legislació estatal, del 2002, com la llei catalana d'autonomia del pacient promulgada dos anys abans, permet que els malalts -o els seus tutors legals en determinats casos- decideixin en quins termes volen ser tractats en cas de patir una malaltia incurable avançada i dolorosa. El personal mèdic està autoritzat a utilitzar tots els mitjans per evitar aquest patiment, encara que impliqui escurçar el temps de vida que li queda al malalt, però en cap cas poden aplicar l'eutanàsia, és a dir, actuar proactivament perquè la mort es produeixi.
La teràpia que finalment l'Hospital Universitari de Santiago ha començat a dispensar a Andrea es queda a un pas i consisteix en una sedació pal·liativa: s'aplica una sedació profunda al pacient perquè deixi de patir i se li retira l'alimentació -en aquest cas, la sonda gàstrica-, mentre es manté una hidratació mínima sense la qual els sedants no farien efecte.
Notícies relacionadesINICIATIVA A L'EUROCAMBRA / En un context en què els avanços mèdics han permès allargar molt la vida dels pacients, un important nombre de facultatius són partidaris de modificar la llei perquè l'eutanàsia pugui aplicar-se en casos extrems i deixi d'estar castigada pel Codi Penal. El PSOE va reiterar ahir que està disposat a obrir aquest debat en la pròxima legislatura si hi ha un consens per fer-ho, encara que de moment es limitarà a portar en el seu programa electoral la proposta de promulgar una llei de mort digna per a tot Espanya, referida als casos en que hi ha un pronòstic vital «reduït en el temps i irreversible».
La socialista Inmaculada Ro-dríguez Piñero intenta anar més lluny i ha impulsat una iniciativa al Parlament Europeu per portar el dret a una mort digna a tots els ciutadans de la UE. De moment s'hi han adherit una quinzena d'eurodiputats dels grups socialista, liberal, de l'Esquerra Unitària i els Verds. Per tirar endavant hauria d'aconseguir el suport majoritari de l'Eurocambra en el termini de tres mesos, cosa que sembla molt difícil.
