La picaresca de l''outlet'

El petit comerç està utilitzant cada vegada més la denominació outlet amb el propòsit d'atraure el consumidor amb el reclam de preus baixos que generalment s'associen a aquests establiments. L'àmplia utilització d'aquest vocable anglès, que es pot traduir per restes de sèrie o excedents de col·leccions, ha propiciat l'aparició de tota mena de negocis. D'aquesta manera, han sorgit outlets de viatges, vivendes, productes de ferreteria, pa, ulleres, material per a esports com el pàdel, equipament per a motoristes i instruments musicals, entre altres, a més a més dels ja tradicionals de confecció, sabates i complements, que fins ara eren els habituals.

No hi ha pràcticament cap tipus de transacció comercial que no tingui un outlet. Fins i tot alguns propietaris juguen amb aquest nom i han batejat el seu negoci directament amb aquest vocable anglès. Així, han nascut establiments amb el nom d'Outlet Viatges o Outlets de Vivendes, cosa que propicia que el client confongui el tipus de venda amb el nom del comerç.

MULTES / Un exemple d'aquestes irregularitats s'observa en el resultat de les inspeccions fetes per la Direcció General de Comerç de la Generalitat. Dels 32 controls efectuats des del març del 2014, una dotzena han acabat en sanció. Encara que el nombre és reduït, si ho traduïm a percentatges significa que el 37% de les inspeccions que s'han fet han implicat una multa.

Les sancions s'han produït per quatre motius: «Perquè la venda es realitzava en un establiment no permanentment habilitat a aquest efecte, per vendre productes de temporada, per incrementar el preu de productes i perquè l'outlet practicava rebaixes». A Catalunya, la llei 3/2014, de 19 de febrer, regula el sector. Concretament, l'article 15 és el que fa referència a les botigues d'excedents o outlets.

Un recorregut per alguns petits comerços que utilitzen el reclam outlet permet comprovar casos que estan més a prop de la picaresca que de l'activitat comercial comuna. Així, una agència de viatges de l'Eixample batejada amb el nom comercial d'Outlet Viatges es justifica: «Els viatges no passen de moda, però tenim recursos per aconseguir una cosa barata». I quan es pregunta en una altra agència del Guinardó dedicada a la mateixa activitat si tenen viatges outlet responen que no, però afegeixen: «Només ens diem així».

VIVENDES / També hi ha immobiliàries que s'anuncien com a outlets de vivendes quan en realitat venen immobles embargats per entitats bancàries. Segons la normativa, la denominació de «botiga d'excedents o outlet queda reservada als establiments dedicats exclusivament a la venda d'excedents de producció o de temporada i a les parades dels mercats de venda ambulant...».

Les ferreteries també s'han sumat a aquest moviment. Una de l'Eixample, per exemple, ha col·locat en una vitrina de vidre a l'entrada del local «els articles que no tenen sortida i passen temps sense vendre's», assenyalen. Allà van a parar trepants, llums de taula i els objectes més variats, això sí, «tots molt rebaixats», aclareix. Hi ha altres casos en què s'anuncien com a outlets espais on es venen electrodomèstics amb tara. Encara que sense utilitzar aquest nom, hi ha fruiteries que aposten per racons a 1 euro per a les peces defectuoses, petites o molt madures.

Notícies relacionades

Crim brutal a Sentmenat: «Discutien molt, ell era molt masclista i ella s’havia cansat de mantenir-lo»

Cop a una banda que robava DNIs, es disfressava com les víctimes i els retirava diners del banc

El secretari general de la Confederació de Comerç de Catalunya (CCC), Miquel Àngel Fraile, justifica aquesta proliferació de negocis assegurant que el terme outlet resulta més glamurós que utilitzar expressions com ara productes de saldo.

Els forns són un altre sector de l'alimentació que ha pujat al carro dels outlets. Fa dos mesos va obrir un negoci d'aquestes característiques a Manlleu (Osona). Els promotors d'Espai Llesca reconeixen que han recorregut a l'expressió outlets de pa perquè el comprador sàpiga que es ven «a preu molt baix. Som un outlet amb pa de qualitat, del dia i fet artesanalment», asseguren. Una bossa de 600 grams de pa de pagès, de llesca gran, surt per 0,90 euros.