Les dues escoles del Pau

El Pau sent la necessitat de relacionar-se amb altres joves de la seva edat. De petit, ell ja coneixia més nens que els altres nois de la seva edat, perquè tenia dos col·les, un dels avantatges de l'escolarització compartida a la qual el va conduir un retard maduratiu global de naixement. Al matí, a la seva agenda hi havia les assignatures de més contingut, que cursava al col·legi d'educació especial Verge de la Cinta de Tortosa. A la tarda, anava al col·legi convencional El Tremp, on s'incidia en les seves relacions socials, la música o la gimnàstica. Amb tot i això, el sistema no va acabar mai de convèncer la seva mare, Núria Mayor.

Malgrat sol·licitar-ho en més d'una ocasió, Mayor no va veure mai un pla d'ensenyament individualitzat per al seu fill, afirma, i l'avaluació única a final de curs en el col·legi especial li semblava insuficient. I cada any, «la incertesa de saber si el Pau podria continuar amb l'educació compartida o quedaria exclòs de l'ordinària», explica. I va arribar el moment de passar a l'institut. «Vam parlar amb la fundació Talita[organització que ofereix suport i assessorament pedagògic a famílies, alumnes i mestres]i en només una conversa vam veure que no teníem prou informació, que improvisàvem a mesura que avançava l'escolarització. Veus que, lamentablement, en massa ocasions, molts professors tampoc tenen la preparació suficient i adequada, ni els recursos necessaris», comenta.

Es va alegrar de poder continuar amb l'educació compartida a l'ESO. Però el sistema l'hi va posar més difícil. El Pau va començar a perdre hores pel seu calendari escolar especial, sumat a una jornada intensiva que va trastornar els seus costums i a una preadolescència inevitable. El panorama es va endurir. «Que un nen de 12 anys faci jornada intensiva és exagerat, però d'aquesta manera retallen despeses de menjador», assenyala la mare. Amb la crisi, a més, hi va haver retallades de professors i això va repercutir en una reducció (quan no supressió) d'aules de reforç, i aquesta precarietat no li garantia l'atenció que havia tingut.

Notícies relacionades

Arbovirosi: com prevenir les malalties transmeses per les picades de mosquits

La llei automatitza el reconeixement del 33% de discapacitat

«A vegades et fa la sensació que altres famílies i fins i tot el centre especial t'envien el missatge que, efectivament, acabaràs desembocant en aquest camí, perquè d'alguna manera vas dirigit cap allà i ho acabes acceptant perquè no saps què fer i perquè la inclusió no se la creuen ni ells», explica. I amb altres casos com el seu, el centre especial acaba massificant-se, acollint tots aquells alumnes que, per circumstàncies, són expulsats dels centres ordinaris on «no saben com atendre'ls».

Avui el Pau, 17 anys fets a l'estiu, estudia en un centre especial, situat en un polígon industrial, un programa de transició a la vida adulta. SÍLVIA BERBÍS