La innovació educativa topa amb l'escull d'unes aules inadequades

Els 61 alumnes de primer d'ESO de l'institut Viladomat, al districte de l'Eixample de Barcelona, van començar ahir les classes buscant qui entre els seus nous companys d'aula calçava la seva mateixa talla de sabata. I intentant localitzar també totes les persones nascudes en un mateix mes de l'any. El Viladomat, que obre per primera vegada les portes aquest curs 2015-2016, és un dels instituts que han començat a apostar per l'aprenentatge per projectes, sense llibres de text convencionals i a través del treball col·laboratiu.

«Hem començat el primer dia amb una dinàmica de grup perquè els alumnes es vagin coneixent, ja que vénen d'escoles de primària diferents», explica la directora del centre. «És un projecte il·lusionant, la veritat. Els professors estan molt motivats i els nens vénen molt il·lusionats», subratlla Neus Quimasó, presidenta de l'ampa del nou institut, que s'estrena després d'una dècada de reivindicacions veïnals.

Encara que el Viladomat esquiva amb un projecte pedagògic potent les limitacions que suposen els mòduls prefabricats en què es troba -«nosaltres no ens queixem, són completament nous», insisteix la directora-, el cert és que la dimensió, la configuració i la distribució de les aules són, en la majoria dels casos, un escull per aplicar la renovació pedagògica que tant pregonen els experts educatius i que comença a calar en molts centres catalans. «És difícil, amb l'estructura física que tenen les escoles actuals, fins i tot les que es van construir en els últims anys del tripartit, i amb l'organització del propi sistema educatiu que es puguin introduir canvis. Les aules constrenyen i als mestres i els equips directius no els queda cap altra opció que seguir amb el model tradicional», assenyala Montse Ros, assessora en matèria educativa de CCOO.

«El que s'està fent nou en altres països d'Europa planteja espais totalment diferents dels que s'estan veient per aquí, especialment en la pública, però també en moltes escoles concertades. Allà les noves escoles tenen espais de trobada, espais que van prenent diferents funcions a mesura que s'utilitzen, espais que propicien diferents activitats», afegeix Ros.

TRANSFORMACIÓ NECESSÀRIA / Taules amb rodes que faciliten, arribat el cas, el canvi de posició; pupitres modulables que permeten les agrupacions d'alumnes de diferents mides; desaparició d'envans i obertura de finestres cap a l'exterior, la nova escola ja no treballa amb els alumnes alineats davant la pissarra o la tarima del professor. Aquest, al contrari, es mou per l'interior de l'aula, prestant atenció al treball dels estudiants, a qui atén de forma individualitzada.

Notícies relacionades

Així és la primera Barbie amb diabetis tipus 1: porta sensor de glucosa al braç i bolso per a la medicació

Més de 250 professors universitaris exigeixen a la UB que investigui el cas Ramón Flecha

«No hi ha transformació si no canvien els espais i també els horaris», advertia recentment el pedagog i sociòleg, Jaume Carbonell, exdirector de Quaderns de Pedagogia. Les aules s'han de transformar perquè, en la majoria dels casos, «les classes ja no són magistrals, unidireccionals», destaca Carbonell, que és autor del llibre Pedagogías del siglo XXI. El ritme de cada classe el marquen tant el professor com els alumnes. Aquests treballen en equip i per projectes i el currículum es desenvolupa a partir dels seus interessos. De fet, els centres que apliquen el model fan classe no només a l'aula, que és àmplia (perquè els alumnes es divideixin), sinó també al pati o en equipaments de la ciutat.

Amb tot, en els últims temps sembla que hi ha una certa sensibilitat per part de l'Administració. És el cas, per exemple, de l'institut Quatre Cantons, al barri del Poblenou de Barcelona, o de l'ahir inaugurat col·legi dels Encants, també a la capital catalana. «Estaria bé que tots aquells que estan innovant posessin en comú les seves inquietuds i fessin públiques propostes arquitectòniques per estimular la renovació», suggereix Montse Ros. D'aquesta manera, prossegueix l'educadora, fins i tot es podria preparar una planificació per als pròxims anys amb els criteris a tenir en compte quan s'emprenguin reformes o obres noves d'equipaments educatius.