L'estadística desvela la 'xifra negra' de víctimes de la guerra

Si la veritat és la primera víctima de la guerra, l'estadística és qui la pot ressuscitar. ¿Quantes persones han mort en un conflicte?, ¿quin contendent ha matat més?, ¿quins grups han patit més violència? Preguntes bàsiques com aquestes no són fàcils de respondre en guerres com la de Síria, en què recollir dades és un joc d'alt risc.

«El nombre de víctimes reals és dues o tres vegades més gran que les xifres registrades», avisa Megan Price, investigadora del Grup d'Anàlisi de Dades de Drets Humans (HRDAG), una oenagé d'estadístics dels Estats Units que ha analitzat el volum de baixes del conflicte per encàrrec de les Nacions Unides entre el 2012 i el 2014. Price ha avançat a EL PERIÓDICO aquesta estimació provisional el valor definitiu de la qual es farà públic en un article científic abans de finals d'any.

GRÀFIQUES ENGANYOSES / Totes les guerres generen una «xifra negra» de morts, és a dir, hi ha una bretxa entre les xifres recollides al terreny i el número real. És més, com més violència, menys baixes registrades. Per això, les gràfiques que representen les dades disponibles poden ser del tot enganyoses. Però l'organització de la qual forma part Price és la referència mundial a revertir aquest efecte: per mitjà d'instruments estadístics, ha aconseguit revelar els números reals en els judicis que han seguit conflictes com els del Perú i Guatemala.

Entre el desembre del 2012 i el març del 2013, les quatre organitzacions que recollien dades a la ciutat siriana de Hama van registrar uns centenars de morts per mes, amb una tendència a la baixa. No obstant, després de l'anàlisi de l'HRDAG, es veu un pic de més de mil víctimes al gener. En aquells mesos, les forces en conflicte es van disputar la ciutat barri a barri, fet que amb tota probabilitat va resultar en més morts al carrer i menys en els registres.

«Les persones i les organitzacions que recullen les dades en una guerra poden tenir recursos limitats o dificultats culturals amb algunes comunitats. A més, les matances més grans acostumen a deixar pocs testimonis vius», explica Price.

Alguns col·lectius poden tenir més facilitat de denúncia. Per exemple, perquè tenen més accés a internet o per altres raons. «Al Perú, les fonts atribuïen més morts a l'Estat que a Sendero Luminoso, però el càlcul de la xifra fosca les va igualar. Per raons polítiques, algunes persones se sentien més còmodes a l'hora denunciar més la violència d'una part», explica Price.

Notícies relacionades

Una quinzena de grans ciutats encara no multen els vehicles vetats

Un registre ‘online’ permetrà a les ciutats multar a les ZBE

Si les dades disponibles són esbiaixades, ¿com se'n pot treure l'aigua clara? En alguns casos, com la matança de Srebrenica, comptant els morts d'un en un. Però aquest enfocament és molt onerós: a Bòsnia i Kosovo es va trigar una dècada a aconseguir-ho. Una altra opció és estimar les víctimes amb un sondeig dirigit a una mostra representativa. Però això requereix disposar d'un cens de tota la població per seleccionar correctament la mostra, sense comptar les dificultats de fer un sondeig entre les bombes.

COM ELS PEIXOS / L'enfocament del grup de Price és aprofitar la circumstància que algunes víctimes poden aparèixer en més d'un registre. Aquesta informació, introduïda en models estadístics, permet estimar la xifra negra. El model s'inspira en l'ecologia. «Per poder fer un càlcul estimat del nombre de peixos en un llac, es pot pescar una mostra, etiquetar-la i tornar-la a posar al llac. A mesura que es repeteix l'operació, es tornen a pescar peixos ja etiquetats. Amb aquesta dada, es pot estimar el total», sentencia Price.