Carles Almagro: "Les empreses no veuen encara el potencial de les xarxes"

Establert a Barcelona des de fa un parell d'anys, Carles Almagro Roig (Palafrugell, 1979) es defineix com a «teixidor de moments, corredor i daltònic de sèrie».

-Estava en la construcció, en topografia, fins que es va produir la punxada del totxo i l'empresa on treballava va començar a acomiadar gent. Jo vaig ser un d'ells i, a sobre, em va enxampar embarcat en una hipoteca i en plena ruptura amb la meva parella.

-Vaja, la tempesta perfecta.

-Vaig tirar un temps d'atur i, després, em vaig posar en el món de les relacions públiques i la nit. Però no era per a mi.

-Llavors es va ficar en les xarxes socials.

—A poc a poc vaig començar a informar-me, a estudiar i regirar a Facebook i Twitter. I em vaig estrenar portant les xarxes d'alguns bars i restaurants de Pals, on em vaig criar.

-¿És la tasca del community manager?

-En part, sí. És la persona que s'encarrega de fer d'altaveu en dues direccions: des del teu local, la teva empresa o la teva marca cap al públic, i al revés. T'informa sobre el que la gent diu del teu negoci a les xarxes: «Escolta, que la truita de tal lloc és boníssima».

-O sigui, són els publicistes del segle XXI.

-Miri, a les xarxes socials pots ser-hi o no ser-hi, no és obligatori, però si tens un negoci mínimament conegut, segur que estaran parlant de tu. Si no hi fiques el nas, no te n'assabentes ni reacciones a les crítiques. Moltes empreses encara no adverteixen el potencial que tenen les xarxes.

-¿Tant?

-Per a l'àmbit de la restauració són una eina imprescindible; hi haurien de ser tots. El món 2.0 et dóna molta visibilitat i, si t'ho manegues tu mateix, el cost és zero. A la llarga, el que es busca és que sigui el client qui et faci la publicitat. Miri què ha passat amb el hashtag #mediterràniament, d'Estrella Damm.

-¿Què?

-Doncs que cada vegada més persones es fan fotos prenent-se la cervesa i les pengen... Ara, a més, irromp amb molta força a les xarxes la figura de l'influencer.

-¿Ho pot explicar, per favor?

-Són persones -deixem les celebritats a banda- que tenen un munt de seguidors. Amb les marques passa com succeïa al col·legi: tu li deies a la teva mare que et comprés les vambes Paredes perquè les portava el xaval que molava més de la classe.

-Doni'm algun nom d'influencer.

-Per exemple, la barcelonina Aída Domenech, coneguda com a Dulceida a la xarxa. Ho està petant amb el seu blog de moda i se la rifen firmes com Gucci.

-¿En quantes és vostè com usuari?

-A Facebook, Instagram, Twitter, Pinterest, Snapchat i a més, tinc un blog. Com a professional, porto el community management de Jack Daniel's, Vino Afortunado i faig fotos per al cafè Lavazza.

-¿Per a què serveix cada una de les xarxes?

-Facebook ja està una mica obsolet; a mi no m'agrada, perquè hi ha massa xafarderia, però tothom l'usa perquè és l'equivalent a unes pàgines grogues. Instagram el freqüento molt, perquè m'apassiona la fotografia. I Twitter és increïble: és la informació al moment.

-En només 140 caràcters, mastegat.

-En això li dono la raó: llegim cada vegada menys i som més ganduls. Textos curts, directes i una imatge que impressioni.

Notícies relacionades

Dos presidents, a 550 metres i sis mesos sense parlar-se

Sánchez promet a les víctimes de la dana un funeral d’Estat a València

-I a sobre, Twitter el carrega el diable.

-El problema és que a les xarxes tot el que diguis s'hi queda. Ho esborres després, d'acord, però potser algú ha pogut fer un pantallazo i tirar per la borda tota la teva carrera professional.