Susana Catalán: "Que sigui fins que em jubili, o no sé què faré"

Ningú va entendre ben bé que amb 58 anys i a les acaballes de la seva vida laboral Susana Catalán decidís posar en marxa ni més ni menys que una llibreria. Una llibreria, ara, justament, que llegeixen tres persones; una llibreria, que s'assembla cada vegada més a muntar una venda d'escuts per a la guerra contra els huns, o una botiga de màquines d'escriure, o un comerç de calculadores. ¿Una llibreria, als 58 anys, per lliure, sense suport, amb els estalvis? I sí. Susana no va fer gaire cas dels comentaris i sí que va fer, en canvi, el que el seu olfacte li dictava. Una llibreria. En ple imperi de les coses trivials.

-Insisteixo. ¿Una llibreria?

-Doncs sí. El meu nebot és comercial en una editorial i va ser ell que em va donar la idea.

-Però ja ningú llegeix. Les vendes cauen. Les llibreries tanquen, no obren.

-Sí, és una aposta complicada, i és veritat que vaig tenir molts dubtes per la crisi i pel tema del llibre, i perquè és veritat, sembla que ja ningú llegeix. ¿Ho veu? Hi ha un institut de secundària just davant. ¿Vostè creu que els nois entren alguna vegada a la llibreria? Una noia, una sola noia va entrar-hi un cop. Molt mona ella, va venir amb la proposta de posar en marxa un club de lectura, però a la classe sembla que només s'hi van apuntar dos.

-¿I si així estan les coses…?

-Doncs és que la idea que em va donar el meu nebot va ser la de muntar una llibreria en pla outlet, i en el món de les llibreries outlet l'avantatge és que no hi ha gaire competència.

-Una llibreria outlet.

-En pla saldos. Quan les editorials tenen estocs que no poden col·locar en el mercat, els salden. Hi ha saldistes que compren a les editorials, tenen els seus propis magatzems i venen a preus baixos.

-Rogent, 90. Suposo que la idea era aprofitar el carrer de vianants.

-Aquesta era la idea, sí… El que passa és que m'he adonat que no és un carrer comercial, o sigui, sí que és comercial, però no tan comercial com jo em pensava, no en el sentit del carrer on la gent ve a passejar i amb la idea de comprar. En qualsevol cas, al Clot no hi ha gaires llibreries, i obrir aquí també era una aposta pel comerç de proximitat: la proximitat amb el client i la mena de coses que no es troben a les grans superfícies. Eren tres apostes, tres objectius, en realitat.

-¿I els altres dos?

-Bé, el preu, vendre llibres barats, i tenir una feina, és clar.

-Sí, parlem d'això. ¿A què es dedicava abans?

-Puf... He treballat de comercial, de monitora de temps lliure en una escola pública, en un laboratori especialitzat en control de qualitat d'aliments… Aquesta va ser l'última feina que vaig tenir.

-¿I? ¿Què va passar?

-Doncs que hi va haver una reducció de personal i em vaig quedar sense feina.

-Entenc que amb la llibreria vol arribar fins al final de la seva vida laboral.

-Sí, tant de bo, perquè ja està bé de tants canvis. Quan poses tots els ous en un cistell, doncs que sigui fins a la jubilació, perquè si no, no sé què faré.

-El paisatge que un es troba a les llibreries de cadena és similar: les mateixes novetats, etcètera. Aquí serà diferent, ¿oi? Bé, ho estic veient.

-Sí, ja ho veu. La dinàmica del negoci és diferent, i aquesta dinàmica m'ha portat a trobar llibres oblidats que es venen molt bé. Com ja sabem, a Espanya s'editen molts llibres, i les grans cadenes els tenen 10 o 12 dies exposats, i hi ha molta rotació, i aquí és on té sentit una llibreria com aquesta.

-¿Té alguna especialitat? ¿Llibre infantil, novel·la negra…?

-No, la llibreria no està especialitzada en res, però això és un avantatge. Aquí les claus són el preu, la varietat i l'atenció.

Notícies relacionades

Arbovirosi: com prevenir les malalties transmeses per les picades de mosquits

La llei automatitza el reconeixement del 33% de discapacitat

-¿Alguna... curiositat?

-Sí, suposo. Fa tres setmanes em vaig quedar amb tres Quixots i ja se n'han venut dos. I he venut uns quants alcorans.