La mala vida del científic

El percentatge de treballadors temporals arriba al 61% de la plantilla, de mitjana, en sis dels centres d'investigació més grans de la Generalitat. Així ho revelen dades de la coordinadora de comitès d'empresa Coordinació Intercentres de Recerca (CIR), recollides el 2014. Els contractes d'obra i servei arriben al 80% de la plantilla a l'Institut d'Investigacions de l'Hospital Clínic de Barcelona (IDIBAPS) i només baixen del 50% al Sincrotó Alba (28%). Així mateix, 3 dels 13 centres adherits al CIR no tenen ni conveni propi: es regulen segons els mínims fixats per l'estatut dels treballadors pel que fa a vacances, assumptes propis o salari. Un altre centre es regeix pel conveni d'oficines i despatxos.

Aquestes dades representen una mostra petita dels més de 40 centres científics de la Generalitat i se centren en els empleats directament per aquests instituts. Si s'hi inclouen els treballadors que hi operen, però empleats per universitats, hospitals o el Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), la temporalitat baixa: per exemple, és del 36,9% en 10 centres adscrits a la Conselleria d'Economia, segons aquesta entitat.

Els comitès estimen que la situació és preocupant. «No podem tenir l'investigador tranquil per investigar si ha d'estar pensant a aconseguir un nou contracte», afirma un membre del comitè de la Fundació Clínic. «Al tornar dels Estats Units, els primers anys em van canviar de tècnic cada any. Cada vegada trigava sis mesos per tornar a formar-los», explica Montserrat Batlle, del comitè de l'IDIBAPS, que cita un investigador de la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats que va estar a punt de tancar el seu grup en un hospital perquè als seus membres se'ls acabaven els projectes dels quals depenien els seus sous. El grup es va salvar gràcies al finançament internacional.

«Això que la precarietat estimula la creativitat no és la millor filosofia per posar un país al capdavant de la R+D», afirma Jesús Martín Campos, del comitè de l'Institut d'Investigació de Sant Pau. Les implicacions van més enllà dels resultats científics. Segons integrants del CIR, un centre li va plantejar a una embarassada que acabava el seu contracte d'obra i servei que esperés al final de la seva baixa per renovar-li. «Hi ha problemes tan pràctics com aconseguir una hipoteca o una targeta de crèdit. Hi ha gent que se'n cansa i decideix anar a treballar a una acadèmia o a una botiga», afirmen. Alguns investigadors no volen explicar les seves històries ni de manera anònima, per por de perdre la feina.

Al director general d'Investigació de la Generalitat, Josep Maria Martorell, el percentatge de temporalitat calculat sobre el total dels treballadors dels centres li sembla raonable. «És normal que un doctorat i un postdoctoral tinguin un contracte d'obra i servei, per la naturalesa de la seva feina», afirma.

«Els centres CERCA (la xarxa d'institucions científiques de la Generalitat) van d'un extrem on només els caps de grup són permanents perquè es busca un model formatiu, a un altre model més universitari i de menys temporalitat. El nivell de temporalitat depèn d'això, no de la voluntat de no contractar», sosté. La contractació permanent «té virtuts i defectes», considera: «Facilita la conciliació, però dificulta la mobilitat i la captació de talent internacional».

ATRACCIÓ DE TALENT / «La temporalitat desanima els investigadors estrangers», diu Josep Campmany, del comitè del Sincrotró Alba. En dues ocasions, investigadors estrangers seleccionats es van fer enrere al conèixer les condicions de temporalitat. «La translació de coneixement a les empreses necessita interlocutors estables», afegeix. Les patents llicenciades pel Sincrotró van ser desenvolupades durant set o vuit anys per personal permanent. «El llistó d'excel·lència és alt, perquè hi ha pocs diners. Molts investigadors bons els tenim a fora», diu un membre de la Fundació Clínic. En una entitat com la francesa CNRS la temporalitat és del 24%.

Notícies relacionades

La rèmora d'un dèficit sorprenent

Els (quasi) primers seran (quasi) últims

La situació es complica per la falta de conveni propi en alguns centres. És en aquest assumpte on els investigadors catalans estan movent fitxa. Al març, ICV-EUiA va presentar al Parlament una proposta impulsada per la CIR, en què es demana un conveni sectorial i que els comitès puguin seure als patronats dels centres.

És improbable que s'aprovi abans de les pròximes eleccions, però la setmana passada la secretaria d'universitats i investigació es va comprometre a treballar en el conveni sectorial a partir del setembre. «Veiem amb bons ulls aquesta idea, si es garanteixen les característiques que han fet que moltes institucions siguin un èxit de productivitat», afirma Martorell. «És una excel·lent notícia i un punt d'inflexió», celebra Adrián Grau, del comitè de la Fundació Clínic.