Anita Ekberg no se n'ha anat mai

Els turistes visiten aquest any la Fontana de Trevi al capvespre, després de la canícula, quan els marbres de travertí es refreden i retornen una llum gairebé rosada, romàntica. Aquest és el lloc on els adolescents de la capital italiana van a lligar turistes, encara que en aquesta edició els guiris es delecten més amb els ratolins que, per sorpresa, surten a desenes, sempre cap al tard, de les sinuositats de la pètria escena i salten d'una estàtua a una altra, potser aprofitant unes obres de restauració en curs. Uns criden, potser per por, uns altres graven l'escena i els romans, indiferents o desmemoriats, es desfoguen amb l'alcalde, un cirurgià especialista en trasplantament de cor.

Els novaiorquesos, acostumats als cada vegada més moderns canvis de l'skyline de la seva ciutat, clamen al cel per «la Roma que es desploma», com ha escrit The New York Times. «Els romans tenen la sensació que la seva antiga ciutat s'està enfonsant més del que és costum», afirmen, citant els tòpics de les escombraries al carrer, l'herba seca als jardins i fins i tot les putes a les perifèries que, si fos per això, alguna de peripatètica ja aparca als voltants del cèntric Panteó. Calmin-se, doncs, els col·legues, perquè Roma fa segles que s'està desplomant, encara que per allò de les supersticions -la fi del món arribarà quan la seva capa daurada desaparegui-, van retirar l'estàtua original de Marc Aureli de la intempèrie del Capitoli i hi van posar una còpia.

Massa fàcil citar que Via Condotti, amb les millors firmes de la moda nacional, va ser construïda amb les taxes de les prostitutes, que gràcies a elles es va acabar la basílica de Sant Pere, que les millors entre les 14 categories en què van ser dividides, o sigui les més belles de la ciutat, es deien dones curials, que ja és un dir, i que el papa Sixt IV va legalitzar els bordells i va ingressar més diners amb ells que amb la venda de les indulgències.

La decadència romana ha tornat d'actualitat perquè, finalment, tot just ser elegit després de tres alcaldes seguits, progressistes i conservadors, el síndic-cirurgià va observar que «alguna cosa no funcionava» i en sis ocasions, sis, se'n va anar a la fiscalia, que ha posat de cap per avall l'ocupació de tots els serveis públics de la ciutat per part de les màfies.

Notícies relacionades

Museus i aroma de barbacoa

El 'facekini' eleva la gamma de platja

«L'alcalde és honrat, però no sap governar», se sent als bars, que és el que escriuen els diaris i afirmen molts polítics, encara que fins a l'arribada del cirurgià cap informador, polític, magistrat o policia s'havia adonat del «nou enfonsament» de la ciutat de Roma. Potser faria falta renovar les plaques de marbre que el «monsenyor president dels carrers» va fer col·locar a totes les cantonades de la ciutat, prohibint deixar-hi escombraries. Era el segle XVIII.

Probablement avui Anita Ekberg s'hauria banyat igualment en el bassal que recull l'aigua de l'aqüeducte Virgo, esperant el seductor Marcello Mastronianni, en la mítica escena de La Dolce Vita. I potser William Wyler hauria escenificat la mateixa trobada de Gregory Peck i Audrey Hepburn a la pel·lícula Vacances a Roma, amb aquells corresponsals estrangers que des de Roma relataven Itàlia als seus lectors.