Aigua per a Doñana

Les associacions conservaciocionistes i els científics no poden ocultar la seva alegria després de saber que el Parc Nacional de Doñana podria tenir ben aviat aigua per pal·liar en part la set provocada per la sobreexplotació hídrica. El Govern espanyol ha aprovat recentment un crèdit de 35 milions d'euros per a la Confederació Hidrogràfica del Guadalquivir (CHG) destinat a adquirir part de Los Mimbrales, una finca a prop de Doñana destinada a regadiu, i d'aquesta manera equilibrar la sobreexplotació hídrica que pateix el parc natural. Una decisió «valenta», segons el Fons Mundial per la Natura (WWF), que coincideix amb l'ampliació de la zona protegida en prop de 14.000 hectàrees la tardor que ve i amb el reconeixement per part d'organismes internacionals de la gestió de conservació del parc.

La incorporació de Los Mimbrales al parc, una reivindicació històrica dels defensors del medi ambient, podria convertir aquesta parcel·la en una mena de «cordó sanitari» del cor de Doñana, tal com ho valora Juan Romero, d'Ecologistes en Acció. Es tracta d'una finca d'un mica més de 1.000 hectàrees destinada a fruiters, al davant del poblet del Rocío i a les portes de la riera de La Rocina, un dels principals fluxos d'aigua de l'aiguamoll.

Segons el Ministeri d'Agricultura, la intenció és que la CHG adquireixi 922 hectàrees de la finca. Això es traduiria en el dret d'ús de 6,8 hectòmetres cúbics d'aigua que fins ara es destinaven a regadiu i que ara passarien a cobrir la demanda ambiental. D'aquesta manera es compensa o equilibra el consum d'aigua per a cultius i la que necessita el mateix parc per sobreviure. Com a efecte col·lateral, es permet la connexió entre el cor del parc i els terrenys que s'han anat afegint posteriorment, que deixaven la finca com una mena d'illa.

En la seva informació sobre aquesta actuació, el mateix Ministeri d'Agricultura reconeix que la implantació agrícola de la finca «va donar lloc a una profunda alteració i modificació del sistema hidrogràfic a les superfícies ara agrícoles, i això va originar una greu pertorbació en la hidrologia del Parc Nacional de Doñana». I és que l'aigua, o la seva falta a causa del xoc entre l'activitat econòmica i l'ambiental, és un dels problemes endèmics del parc, i ha motivat fins i tot que Unió Europea hagi obert una carta d'emplaçament per incompliment de la Directiva d'Aigües i d'Hàbitat.

Les dades són aclaridores: des de la creació del parc el 1964, han desaparegut el 60% dels llacs i aiguamolls que el nodrien, la majoria entre el1950 i el 1990 (dades oficials de l'Executiu), i en els últims 30 anys, assenyalen des de WWF, les aportacions naturals d'aigua s'han reduït en un 90% a causa, sobretot, de la proliferació de l'activitat agrícola a la zona nord. Aquí és on es localitzen la majoria de pous il·legals que estan deixant l'aqüífer subterrani 27 (el cor de l'espai natural) en situació agònica. Això provoca, entre altres efectes, que s'hagi perdut entre el 60% i el 80% de la vegetació que depèn de l'aigua.

«Doñana, per les seves pròpies característiques, es convertia tradicionalment en un espai àrid a finals d'agost o al setembre, però aquesta situació ara s'ha avançat al juny», clama Juan Romero, d'Ecologistes en Acció. Una organització que, igual que la resta de grups conservacionistes, prefereix posar en quarantena la notícia fins a comprovar en la pràctica quins són els plans de recuperació d'aquesta finca. Per Romero, l'idoni seria dedicar-ne una part a bosc i la resta deixar que s'inundi per recuperar part de l'aiguamoll natural perdut.

Notícies relacionades

Freixenet i els sindicats pacten un erto per la baixada de producció

Sancho es debat entre les presons de Samui i Bangkok

El 2015 es planteja, per tant, com un any clau per al futur de Doñana, que la tardor que ve sumarà 14.740 hectàrees de camps públics que la Junta d'Andalusia preveu destinar a l'ampliació del parc, encara que els ecologistes troben a faltar l'ampliació a la zona marina. Són terrenys que ja tenen alguna classe de protecció contra usos agrícoles a l'estar a les rodalies de Doñana i que, pel biòleg Miguel Ferrer, coordinador del Centre Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), són prometedors per a l'expansió del linx si es porten a terme plans de repoblació de conills, gairebé desapareguts del parc (una densitat inferior a un animal per hectàrea) i vitals per a la supervivència i expansió del linx.

«Es tracta d'una espècie de coixí entre la zona agrícola del Condado i el mateix parc», puntualitza el conseller andalús de Medi Ambient, José Fiscal, que destaca que en aquests terrenys hi ha «la majori dels cabals que aporten a la riera de La Rocina, cosa que també contribueix a fer que l'aigua no es perdi». Una mesura que s'uneix al pla d'ordenació de regadius de la Corona Nord, en vigor des del gener i que també preveu projectes per alleujar la pressió sobre les aigües subterrànies.