Veure Barcelona sense viure-la

Milers de persones, de diferents nacionalitats, edats, gustos, fílies i fòbies arriben cada dia a l'aeroport del Prat disposats a visitar Barcelo-na. Per molt diferents que siguin, al final no deixen de ser una cosa: turistes. Per la seva col·lecció de selfies els coneixeràs: el parc Güell, el passeig de Gràcia, la Sagrada Família, la Rambla, la plaça de Catalunya... I la platja, és clar. El tour turístic de Barcelona és aglomerat i previsible. ¿Rutinari? Als turistes els deu agradar.

La ruta està tan marcada que es dirigeixen d'un lloc a un altre com si d'esborrar objectius en una llista es tractés. És comprensible. Anar-se'n de Barcelona sense haver fotografiat la Sagrada Família o el parc Güell és tan extravagant que ningú està disposat a fracassar com a turista d'aquesta manera. Fernando Vera del Barco i el seu fill Santiago no en són l'excepció. A la porta d'embarcament del seu vol de tornada a casa, aquests dos argentins es van declarar sorpresos sobretot de dos aspectes de la ciutat: el menjar i l'arquitectura. Per això no es van perdre el parc Güell, la Pedrera, la casa Batlló i la Sagrada Família. Es van perdre la Casa Vicens, ubicada al barri de Gràcia, també de Gaudí; no surt a les guies. Van al·legar que només hi van estar tres dies i la falta de temps els va impedir veure molts llocs. És curiós: de tant veure llocs emblemàtics de Barcelona al final falta temps per viure Barcelona.

Els discordants del grup

No tots vénen per veure edificis bonics. De platges n'hi ha moltes al món; en ple casc urbà i tan a prop del centre, no tantes. Per relaxar-se plenament, els turistes van a una de les platges urbanes amb més grau d'ocupació: la Barceloneta. Andreas Lindorfer, de Viena, admet que dels quatre dies que va estar a la ciutat, dos els va passar a la platja.

Notícies relacionades

Una altra guia turística de BCN

Ciutat de pobles

En tot ramat hi ha ovelles esgarriades. En el turístic, hi ha qui ho intenta. El londinenc Lorenzo Ed-wards, per exemple, va aprofitar la seva estada per prendre el sol a la Barceloneta i la Marbella, però va deixar la ciutat sense visitar la Sagrada Família. «Hi havia molts turistes», va reflexionar. Luisina Delgado, la seva mare i la seva àvia eren repetidores de Barcelona, ja la van visitar fa un any. Per això, aquesta vegada es van proposar veure «coses noves». Així, es van aventurar fins a la plaça de les Glòries. I s'allotjaven al barri Gòtic perquè, segons Luisina, allà «hi ha bars típics a on van els barcelonins». El que és important, segons aquesta argentina, és «intentar sortir dels llocs turístics i conèixer gent del lloc per enriquir-se viatjant». Dels dos dies que no va passar a la platja, l'austríac Andreas recorda que va visitar un «fish market», encara que no sap quin. Això sí: «Per descomptat que tornarem», anuncia el jove, que va venir a Barce-lona amb la intenció de no deixar-se portar per la marabunta en xancletes i bermudes.

Com Andreas, els turistes solen anar-se'n encantats de Barcelona. El peruà Julio Braulio Vernaza, que va visitar la ciutat acompanyat pels seus fills i la seva néta, sentencia: «El que hi ha vingut una vegada, n'hi ve una altra, però per quedar-s'hi», i afegeix: «He caminat molt, però ha valgut la pena». En aquestes passejades -«a peu es coneix millor una ciutat»- ha visitat la Sagrada Família, les platges, el Camp Nou, la Font Màgica de Montjuïc i el Port Olímpic, una alineació clàssica del bon turista. «M'ha faltat temps», diu. El primer és el primer. Però és comprensible. Si no és per la platja o per Gaudí, ¿per a què s'ha de visitar Barcelona?