La justícia avala les multes als bancs per mantenir pisos buits

Un jutjat de Barcelona ha avalat en una sentència pionera la sanció coercitiva de 5.000 euros  imposada per l'Ajuntament de Terrassa (Vallès Occidental) a Bankia per tenir una vivenda buida durant dos anys. La magistrada Virginia de Francisco Ramos, titular del jutjat contenciós administratiu número 10 de la capital catalana, ha donat la raó al consistori i ha desestimat el recurs presentat per l'entitat bancària, que, a més a més, haurà de pagar les costes del procés. Fonts jurídiques van apuntar que es tracta de la primera resolució d'aquestes característiques a Espanya. El banc pot recórrer la sentència judicial.

L'Ajuntament de Terrassa va ser el primer d'Espanya que va obrir expedients sancionadors als bancs amb habitatges buits durant més de dos anys i sense justificació i va imposar multes coercitives (la primera, el desembre del 2013) per forçar-los a ocupar-los o a cedir-los com a vivenda social. En l'actualitat, el consistori té 802 expedients oberts a diverses entitats financeres en aplicació de la llei de l'habitatge de Catalunya. Els bancs han presentat recursos i, un d'ells, és el que ha donat lloc a la sentència que desestima el de Bankia.

L'Ajuntament de Terrassa va interposar el mes de juny del 2014 la multa de 5.000 euros a l'entitat financera per la «utilització anòmala» d'una vivenda situada al carrer de la Valiera que, segons el consistori, estava desocupada sense justificació des de feia més de dos anys. El jutjat afirma que els expedients estan «sòlidament fonamentats» i reafirma tot el procés seguit per les autoritats municipals per demostrar que la vivenda estava desocupada durant dos anys.

La jutge exposa en la seva sentència que la pretensió de Bankia no pot prosperar perquè, «de conformitat amb les inspeccions practicades i les comprovacions realitzades», ha quedat demostrat que el pis estava deshabitat «de manera permanent i injustificada». L'entitat bancària defensava que no havia rebut la titularitat de la finca fins al 25 de desembre del 2011 i que, per tant, era fins al 25 d'octubre del 2013 quan es podia considerar desocupada per més de dos anys.

EL SUBMINISTRAMENT DE L'AIGUA / De tota manera, la jutge no accepta aquest argument i afirma que al notificar-li l'ajuntament el primer requeriment, el banc no va informar d'això. La sentència afegeix com a prova de la desocupació les comprovacions efectuades pel consistori, com la baixa del subministrament de l'aigua, que data del mes de setembre del 2010.

La resolució insisteix que l'expedient administratiu mostra, d'una banda, l'actuació desplegada pel consistori de Terrassa amb inspeccions i comprovacions que acreditaven l'estat de desocupació de la vivenda, i, de l'altra, que el banc «no ha portat a terme cap actuació per complir els requeriments municipals tendents a l'ocupació» de la finca. La jutge assegura que no serveix la firma d'un conveni amb l'Agència Catalana de l'Habitatge, ni un contracte de lloguer del mes de febrer del 2015, posterior a la interposició del recurs.

L'alcalde de Terrassa, Jordi Ballart, va assegurar ahir que la sentència és «una victòria legal de gran transcendència, perquè per primera vegada se'ns dóna la raó en un àmbit que no té precedents i en el qual algunes parts interessades han qüestionat la nostra actuació. Sempre hem defensat que amb la llei a la mà era possible aquesta via. Ara es demostra sense cap ombra de dubte que estem fent les coses bé i que aquest és el camí».

Notícies relacionades

Arbovirosi: com prevenir les malalties transmeses per les picades de mosquits

La llei automatitza el reconeixement del 33% de discapacitat

Segons Ballart, la resolució judicial «significa un pas endavant molt important i també un missatge d'esperança per a totes les persones que fa anys que reclamen una vivenda digna. Hem de ser prudents, però esperem que sigui un estímul per a tots aquells ajuntaments que també han decidit emprendre accions legals» contra els bancs per continuar mantenint vivendes buides.

LA PRIMERA VEGADA / L'Ajuntament de Terrassa va insistir ahir que, malgrat que la sentència no estableix jurisprudència i el banc la pot recórrer, aquesta és la primera vegada que es dóna la raó a un consistori de manera «inequívoca» en aquest àmbit, atès que la resolució judicial exposa que els expedients estan «sòlidament fonamentats» i «dóna suport» a tot el procés administratiu.