Maneres de caure a terra

Un responsable de la Guàrdia Urbana de Barcelona solia dir que els motoristes es divideixen en dos grups. A un costat, els que han caigut. A l'altre, els que cauran. Un comentari poc favorable, però certament real en vista de les estadístiques. Al ciclista, tenint en compte el creixement que està experimentant la bici a totes les ciutats, pot ser que el comentari acabi també per encaixar-li. El que pedaleja, com el que dóna gas, sol caure a terra en circumstàncies molt diverses, però si s'amplia el focus, tot es resumeix a una sèrie de situacions, a un conjunt de maniobres concretes.

Hi va haver un temps, abans de l'explosió del vehicle privat, en què la bicicleta era mestressa i senyora de les ciutats. A internet circula un vídeo gravat a la primera meitat del segle passat en què es pot seguir l'avanç del tramvia per Barcelona. Nul·la presència de cotxes, però sí un munt de bicicletes que travessen les vies, que van amunt i avall. Van arribar els primers cotxes, l'urbanisme va començar a mutar cap a ciutats pensades per a ells. Com a resultat, la bicicleta es va anar esvaint.

Fins fa uns 10 anys, quan tímidament va començar a tornar a les grans concentracions urbanes, on encara avui ha de combatre amb els hàbits i els costums de l'automobilista. El gir a la dreta sense mirar n'és un. La bici vol seguir recte pel seu carril reservat i té prioritat, però el turisme dóna un cop de volant i se l'endú. El conductor, ni un sola esgarrinxada. El ciclista dependrà de la sort que hagi tingut. El perill es multiplica si es tracta d'un camió o un bus. Una dona va perdre així la vida a Barcelona fa tres anys, a l'encreuament de Diputació amb Aribau. El camioner no la va veure, i ella no el va poder esquivar. Segons la DGT, gairebé la meitat dels accidents amb bicicletes implicades es produeixen pels girs a la dreta indeguts dels vehicles.

Ocupar la calçada

Un altre accident habitual és l'impacte contra la porta d'un cotxe que s'obre de sobte. Passa quan el ciclista circula per la calçada molt enganxat als cotxes aparcats o quan el passadís per pedalejar està pintat al costat de la filera d'estacionament a la via pública. Per evitar aquest tipus d'accident, és aconsellable que el ciclista circuli pel mig de la calçada, és a dir, no per l'extrem dret del carril, i en cas de tractar-se del vial de bicis, extremar la precaució, perquè poc es pot fer davant un mal disseny.

Notícies relacionades

Els ciclistes proposen imitar París i permetre a les bicis saltar-se el vermell

L’examen de Llengua passa per la premsa i la comprensió lectora

El xoc lateral és un altre clàssic. Una bici abandona la vorera i s'incorpora a la calçada, per on avança un cotxe o una moto. En aquest tipus de sinistres té un paper fonamental la bona visibilitat. Contenidors, zones de càrrega i descàrrega o excessiva vegetació no són recomanables a les cantonades o passos en què poden creuar-se els mitjans de transport.

La distància de seguretat és, sens dubte, la causa més habitual en carretera, on els accidents solen ser molt més greus per la velocitat a què se circula. El mínim és d'un metre i mig, però són molts els que, per la raó que sigui, passen molt a prop de la bicicleta. L'estela d'aire que genera o l'ensurt pot acabar amb el ciclista per terra. En ciutat, per evitar aquestes situacions, el millor és, una altra vegada, ocupar tot el carril, és a dir, evitar posar-se a un costat i col·locar-se al centre, de manera que els cotxes hagin de situar-se a l'altre carril per poder avançar. Al capdavall, la bici és considerada un mitjà de transport més.