Els ciclistes proposen imitar París i permetre a les bicis saltar-se el vermell

París és una de les grans ciutats europees més compromeses amb el ciclisme urbà. No és com als països del nord, on la bici parla al cotxe de tu a tu, però no per això s'acovardeix davant el motor. L'última proposta de l'ajuntament de la capital francesa és una bogeria estudiada: permetre que els ciclistes passin en vermell en segons quins encreuaments, ja sigui per seguir recte o per girar a la dreta (vegeu el gràfic). Ha pogut comprovar durant tres anys que la sinistralitat no creix i que la fluïdesa del trànsit augmenta. Ara estendrà el pla a tot el casc urbà. ¿Un país com Espanya es pot plantejar una proposta d'aquest calibre?

La bicicleta aquí és un mitjà de transport encara anecdòtic, però a ningú se li acut afirmar que és una moda passatgera perquè en els últims anys -hi haurà qui ho justifiqui per l'estalvi a què obliga la crisi- ha sigut l'únic que ha crescut. A Barcelona, per exemple, els desplaçaments en bicicleta han augmentat el 15% en tres anys, però no representen ni el 2% del total de moviments interns. Ciutats com Sevilla, Madrid, Vitòria, Saragossa o Sant Sebastià han impulsat polítiques destinades a promocionar-ne l'ús. Falta, però, començar a arriscar una mica. Començar a importar idees que vagin més enllà del que es podria esperar: una bona xarxa de carrils, aparcaments a la via pública, ordenances municipals... Permetre que la bici passi en vermell en segons quines circumstàncies podria ser un començament, encara que més d'un lector deu pensar que això és una cosa que no cal regular perquè els ciclistes ho fan de totes maneres.

Rubén Rodríguez és portaveu de l'associació Gasteizko Bizikleteroak Ciclistes Urbans, de Vitòria. Admet que moltes bicis consideren el semàfor com una mena de «cediu el pas», i explica que la seva ciutat fa un parell d'anys que està estudiant una mesura que ja apliquen països com Alemanya, Dinamarca o els Estats Units. «Si ells poden fer-ho, no veig raó perquè nosaltres no seguim el mateix camí, però sí que és cert que la indisciplina no juga a favor nostre, ja que el 60% passa en vermell», adverteix. La xifra la treu d'un estudi que també arriba a la conclusió que en la majoria de casos no es genera cap perill. Però amb això, lògicament, no n'hi ha prou. A París només es farà en aquelles interseccions on la seguretat estigui garantida al 100%. Es col·locarà un senyal tradicional de cediu el pas sota el semàfor, de manera que la bici, abans de prosseguir, haurà d'assegurar-se que no destorba la circulació del carrer perpendicular o la passejada d'un vianant. «Crec que és una mesura ideal per a ciutats mitjanes com Vitòria, però s'hauria d'explicar molt bé la iniciativa».

«UNA IDEA ESTUPENDA» / Rubén Carbonero és una de les persones que millor coneixen el món de la bici a Espanya i és autor del blog mejorenbici.es. Comença amb un «em sembla una idea estupenda», i s'explica: «Facilita la circulació al ciclista i evita moments de tensió com els que es generen quan està aturat al semàfor i a l'arrencar alenteix tot el trànsit motoritzat». Qualsevol mesura que es prengui ha de tenir, reclama, la benedicció de la DGT. Els ajuntaments poden regular al seu aire, però en la seva opinió, si es vol donar més presència a la idea, el Govern s'hi hauria d'implicar perquè, d'alguna manera, totes les ciutats tinguin una mateixa base sobre la qual treballar. Tenint en compte que els ciclistes fa mesos que esperen el pla estratègic de la bicicleta, aquest activista de la bicicleta urbana no des-til·la excessiva fe en el sistema.

Notícies relacionades

Maneres de caure a terra

Crim brutal a Sentmenat: «Discutien molt, ell era molt masclista i ella s’havia cansat de mantenir-lo»

Fe és el que també li falta a Ole Thorson, expert en mobilitat i president de la Federació per a la Prevenció d'Accidents de Trànsit. «Les persones que van a peu han d'estar protegides en tot moment, això per començar». Demana anar una mica més enllà, perquè no es pot debatre sobre la bici sense referir-se a la mobilitat en general. Parla d'un país que requereix «una revisió d'un model de circulació en què encara és el cotxe el que marca les normes malgrat no ser, ni de llarg, el mitjà de transport més utilitzat, encara que sí el que més imposa».

Joan Valls, consultor en matèria de mobilitat i expresident del Bicicleta Club de Catalunya (BACC), aprova la proposta per al cas de Barcelona, on, assenyala, «la majoria dels carrers són d'un sol sentit». Destaca, a més a més, la «bona visibilitat als encreuaments de l'Eixample», on es podria aplicar el cediu de gir a la dreta, però, en cap cas, permetre seguir endavant.