Molt més que verdures

El parc agrari es reivindica com a pol econòmic al nivell del districte tecnològic 22@ o la Zona Franca

Les hortalisses podrien alimentar 300.000 persones de l'àrea metropolitana

Explotació d’ovelles en un tancat que hi ha a prop dels límits de Sant Just.

Explotació d’ovelles en un tancat que hi ha a prop dels límits de Sant Just. / JOAN CORTADELLAS

2
Es llegeix en minuts
C.M.D. / BARCELONA

Això no són quatre camps. Aquest és, sense cap mena de dubte, un dels parcs agraris més peculiars del món. Autopistes, alta velocitat ferroviària, trens de mercaderies, Mercabarna, estesa elèctrica, un canal olímpic, un aeroport internacional, un delta i prop de quatre milions de persones al seu voltant que al mateix temps són clients potencials. L'agricultura del Baix Llobregat és un pol econòmic potent, amb 600 explotacions que donen feina a 1.500 persones. Malgrat el que sembla una evidència, Raimon Roda, gerent del consorci que gestiona aquestes pràcticament 3.000 hectàrees, es queixa que potser aquesta regió no compta amb el prestigi que es mereix com a generador de negoci.

Barcelona no sol associar la seva marca amb el parc agrari malgrat que el té a menys de deu minuts en cotxe. No se sentia Trias ni els seus antecessors treure pit en els seus viatges a l'estranger, en els quals bàsicament, si més no en l'última etapa de CiU, es brandava el Barça i Gaudí. De fet, l'ajuntament de la capital catalana, malgrat que controla el 51% de Mercabarna, no està entre els 14 que formen part del consorci. Podria argumentar-se que no té terres dins el territori, però tampoc n'hi té l'Hospitalet i el seu consistori sí que  hi està representat. «Potser tindria sentit que en formessin part», comenta Roda. «Això és únic al món. París va voler crear una cosa similar i no li va sortir bé», posa com a exemple, per posar en valor el Baix Llobregat.

El gerent compara el parc agrari amb el districte tecnològic 22@ o la Zona Franca, amb la diferència que aquí «no hi ha façanes, sinó camps». Aquestes hectàrees de cultiu, defensa, són «un pol econòmic» que no s'hauria de menystenir, ja que produeixen anualment prop de 23.000 tones d'aliments que, en un 80%, es consumeixen a l'àrea metropolitana. És, de fet, un producte molt més pròxim que el que pugui sortir dels polígons, ja que és probable que en moltes taules de la província se serveixin verdures recollides a les terres del Prat, Sant Boi, Gavà o Viladecans.

Notícies relacionades

La importància d'aquesta zona agrícola es pot resumir en una sola dada: amb tot el que surt d'aquesta llenca que va del Papiol fins a Castelldefels es podria alimentar 300.000 persones. De les 3.000 hectàrees de parc agrari, 2.087 són de cultiu, 60 de les quals en hivernacles. Les grans explotacions aposten per Mercabarna, mentre que el petit pagès intenta buscar-se la vida per la via de les cooperatives o la venda directa.

La lliçó d'Eurovegas

L'empresari Sheldon Adelson va voler instal·lar un casino al Baix Llobregat. Eren unes 200 hectàrees, i encara que el pla exigia una  delicada reforma del pla general metropolità per requalificar els terrenys, la majoria dels alcaldes van combregar amb la idea, en connivència amb el Govern de la Generalitat. Era difícil dir que no en plena crisi a 17.000 milions d'euros d'inversió. Allò es va quedar en no res perquè aquell estrafolari home de negocis es va emportar la seva idea a Madrid, però va servir perquè molta gent sabés que existia aquell parc agrari. Ara falta, es desprèn de les paraules del seu gerent, que la zona sigui presa seriosament. Encara que és just exposar una premissa: potser caldria primer que els ajuntaments i administracions que formen el consorci uneixin esforços per dotar-la de més múscul.