Els horts il·legals proliferen als camps del Baix Llobregat

Arrendar una hectàrea al parc agrari del Baix Llobre-gat surt per uns mil euros a l'any. Si es trosseja, si aquests 10.000 metres quadrats es converteixen en petites parcel·les, es poden arribar a aconseguir milers d'euros, hi ha qui parla de fins a 80.000 euros. Sempre hi ha hagut horts il·legals a la zona, però els que la coneixen coincideixen que és «un fenomen que augmenta»; una pràctica de difícil resolució.

Des del pont de Sant Vicenç dels Horts sobre les vies de l'AVE es pot veure una llenca de terreny enganxada al Llobregat. Bigarrats, amb límits imperceptibles, desenes de petits cultius que no hi haurien de ser. Però no només això: agafen l'aigua del riu, i això està prohibit. A Sant Feliu, enganxades al límit urbà, diminutes terres sembrades, amb una barraca, uns bidons blaus per recollir aigua i garrafes per anar a la font. L'article 28 de la normativa del parc és molt clar sobre aquest tema: «Es prohibeixen les divisions de finques en superfícies inferiors a la unitat mínima de cultiu, que està establerta en una hectàrea per a regadiu, i tres hectàrees per a secà». Llavors, ¿per què hi ha tants horts furtius? Segons un estudi de la Universitat Autònoma de Barcelona elaborat l'any 2011, hi ha prop de 1.000 horts lúdics que ocupen unes 250 hectàrees. A internet és bufar i fer ampolles trobar particulars o fins i tot empreses que arrenden porcions de terreny per cultivar.

COLLSEROLA A LA MEMÒRIA / A la zona del delta hi passa una mica el mateix que a Collserola, on cada un dels nou municipis que envolten el parc natural s'hauria d'encarregar dels seus límits. Aquí són 14 els ajuntaments que han d'evitar les males arts agrícoles. En els dos casos, els consorcis s'estiren els cabells perquè els consistoris no volen cedir les seves hectàrees perquè tot quedi sota un sol paraigua, la qual cosa permetria tenir un sol raser. Depenen de la sensibilitat de cada alcalde, dels diners, de prioritats polítiques...

Lluís Parés, responsable de política territorial d'Unió de Pagesos al Baix Llobregat, té la gentilesa de mostrar a aquest diari els horts il·legals, «una activitat que augmenta». No només incompleixen la normativa d'unitat mínima de cultiu. També incompleixen la de construccions permeses -massa i de mides irregulars- i la de tancament d'hectàrees. «Aquestes terres estan destinades a la producció d'aliments, no a passar-hi l'estona», es queixa aquest agricultor jubilat, defensor de la idea que el consorci governi tota la superfície.

Raimon Roda és el gerent d'aquest òrgan gestor i està en contra dels horts en zona agrícola. Explica que el 45% de les terres cultivables són explotades pels propietaris, i que el 55% està en mans d'arrendataris. Admet que el cultiu il·legal és «un fenomen que està augmentant» i detalla que ja s'han obert expedients sancionadors. «Aquesta pràctica respon a una necessitat social i s'ha de gestionar des del consens». Per això, la revisió del pla especial de protecció i millora del parc, aprovada el mes de març però pendent que es publiqui al DOGC perquè es faci efectiva, fa referència, per primera vegada, als «horts lúdics socials». Estima el text que aquests cultius «només són admissibles en projectes d'iniciativa pública preferentment municipal», i avança que els ajuntaments els podran promoure «sobre parcel·les de la seva propietat i sobre les privades arrendades amb aquest objecte». La idea és que cada localitat ofereixi als veïns àrees destinades al cultiu.

L'Antonio i el José Luis tenen un tros de terra a tocar de la carretera. No volen donar xifres, però sí sensacions. Fa 15 anys que hi són i, diuen, no fan mal a ningú. ¿Si anirien a un hort públic? «Home, no és el mateix, però si ens fan fora d'aquí...».

Notícies relacionades

Molt més que verdures

¿Quan és el Dia de la Mare 2020? Dates de tots els països

Alerta el gerent que els hortolans aficionats no segueixen cap control sanitari, que fan servir productes per als quals es necessita una mena de recepta i un tècnic agrícola, i que sovint fan servir l'aigua de manera irregular. Un problema afegit és el cost d'eliminar totes aquestes terres anòmales. El consorci va calcular que només desmuntar els horts de Sant Feliu té un cost de dos milions d'euros.

«Si poguéssim controlar tot el territori seria millor», deixa anar Roda. Per aconseguir-ho, a més a més del favor dels polítics, seria necessari «muscular» la institució, que els últims anys ha perdut el 60% del pressupost (ara està en 800.000 euros anuals). «Ens hem convertit en referent teòric al món, però falta ser un gestor real».